Selecciona Edició
Connecta’t

L’aventura d’Aventura: portar ‘Paràsits’ a Barcelona

Una petita distribuïdora de Barcelona té els drets del film coreà, triomfador dels Oscar. “No canviarem la nostra manera de treballar”, asseguren els seus responsables

Ferran Herraz (esquerra) i José Tito, a l'oficina de La Aventura Audiovisual.
Ferran Herraz (esquerra) i José Tito, a l'oficina de La Aventura Audiovisual.

Dilluns a la matinada, durant la cerimònia dels Oscar, el xat treia fum. Al grup compartit pels cinc treballadors de La Aventura Audiovisual, la petita distribuïdora de Barcelona, que ha distribuït a Espanya Paràsits, la pel·lícula del director coreà Bong Joon-ho, no paraven d'entrar i sortir missatges. Bones vibracions… Però ni s'imaginaven el que estava a punt de passar. “Quan deien els nominats a millor guió i van citar Paràsits, l'auditori va esclatar, això va ser un senyal, i se'l va endur”, comenta José Tito, cofundador de la distribuïdora, amb Ferran Herranz. “Jo crec que en aquell moment vam pensar –i mira el Ferran amb complicitat– que podia fer-la grossa… Quan Spike Lee va dir que el premi al millor director era per a Bong Joon-ho, realment vam començar a pensar que la cosa s'havia capgirat i passàvem a ser favorits. Van ser vuit minuts d'espera. Una bogeria”.

L'escena era de pel·lícula. Cada un feia la seva: un mirava la cerimònia amb 15 amics, un altre estava de festa… Herranz i Tito, cada un en la foscor de casa seva, intentant no despertar el seu fill petit (de dos i d'un any, respectivament). “Jo vaig venir directe aquí [a l'oficina] i fins a aquesta nit [la del dilluns] no he dormit…”, diu Herranz, amb un aspecte molt digne pel que ha suportat (i gaudit) en les últimes hores. Quatre premis de sis nominacions, “no ens ho hauríem imaginat mai, i fins i tot ara ens costa de creure”, asseguren.

Però aquests dos cinèfils de 41 anys (Herranz) i 40 (Tito), tot i que ha passat poc temps, tenen els peus a terra. El tema els ha agafat en ple trasllat i deixaran el pis on van començar el 2013. “No tenim intenció de créixer, d'anar a buscar pel·lícules més grans, pel·lícules de capçalera”, assegura Tito, categòric. “Ja havíem trobat una veta i ens hi sentíem molt a gust, amb la nostra pròpia empresa, sense donar explicacions a ningú, treballant còmodament i en pel·lícules que ens agraden”. La comunió amb Herranz és absoluta: “Si veiem alguna cosa com Paràsits l'anirem a buscar, és clar, però no crec que la nostra manera de treballar canviï gens. No farem apostes més segures, res de tot això. Quan hem portat pel·lícules que no ens agraden ha estat per necessitat, per pagar les factures de les que sí que ens agraden”.

La contractació dels drets de Paràsits mostra perfectament com treballa La Aventura. “A veure, estàvem comprant els drets d'una pel·lícula coreana; de dues hores i quart; d'un director que l'última pel·lícula que havia fet, Okja, de Netflix, no havia estat gaire ben rebuda; la indústria la considerava una pel·lícula molt bona però que no transcendiria els circuits de versió original”, explica el director de la distribuïdora. I conclou, amb total optimisme: “Per a nosaltres, en el pitjor dels casos, havia de ser boníssima”.

Per a una empresa petita no és fàcil comprar els drets d'aquestes pel·lícules. “El més normal és que hi hagi 20 empreses més grans que la teva disposades a oferir més que tu, però sembla que en aquesta pel·lícula, si no estàvem sols, gairebé”. Per què? “És una pregunta que no és per a nosaltres. Que hagi acabat en una empresa com la nostra és una bogeria absoluta i crec que serà una oportunitat perquè no torni a passar”.

La Aventura Audiovisual va arrencar el 2013, “en el pitjor moment de la crisi”, en paraules d'Herranz, però van treure profit de la situació. Les empreses amb més estructura (i amb més risc econòmic a final de mes) no s'arriscaven i moltes pel·lícules interessants i premiades s'estaven quedant sense distribució a Espanya. “La primera pel·li que vam comprar va ser la israeliana Footnote (Pie de página), nominada a l'Oscar com a millor pel·lícula estrangera, guanyadora del premi al millor guió a Canes… i no trobava distribuïdora a Espanya. Snowpierce [també de Bong Joon-ho] va ser la primera que ens va fer aparèixer en crítiques amb cinc estrelles”.

Una de les apostes de la distribuïdora és el cinema coreà. “Ha estat molt important per a la cinefília els últims 20 anys”, assenyala Tito. “Té una indústria força potent i fan cinema per a consum local amb certs tics que podrien allunyar-lo del públic occidental, però també hi ha un vessant de cinema d'autor molt sa, com el de Hong Sang-soo o Lee Chan-dong, molt respectats per la crítica internacional, que fan un cinema de moltíssima qualitat que solen guanyar en festivals europeus de prestigi, com Locarno o Rotterdam. Alhora hi ha directors que flirtegen amb els dos vessants: un cinema popular però al mateix temps amb trets d'autor. Aquí hi entren Bong Joon-ho o Park Chan-wook”.

Aquest últim és el director de La donzella (2016), una de les pel·lícules que Herranz i Tito se senten més orgullosos d'haver distribuït. Va guanyar tots els premis de la crítica americana a millor pel·lícula estrangera i, no obstant això, Corea del Sud ni la va enviar als Oscar. “Va ser un èxit. De fet, vam comentar entre nosaltres que la propera pel·lícula coreana bona que hi hagués ens la traurien. Però no…!”, fa broma Tito.

L'obertura de Hollywood, cada vegada més evident, ha tingut el seu pes en el triomf històric de Paràsits. “Aquest èxit del cinema coreà o la internacionalització de l'Acadèmia es poden llegir com una resposta a la política de Trump, al proteccionisme, al seu nacionalisme tan agressiu que a la gent del cinema d'allà, una mica més progressista, no els agrada. De totes maneres, de nou títols nominats a millor pel·lícula només un era de fora”, comenta Tito.

En la selva de les productores i majors han irromput les plataformes digitals, i això afecta, sobretot, les productores petites. Per exemple, diuen, Atlantics, gran premi oficial del jurat a Canes el 2019, no ha tingut estrena als cinemes a Espanya i ha passat directament per Netflix i no ha tingut gaire visibilitat. “Per a aquests gegants financers, el preu d'aquestes pel·lícules és insignificant i així callen moltes piulades que diuen que fora de les tres o quatre grans pel·lícules que produeix cada any Netflix, la resta són mitjanetes. Llavors comprar a cop de talonari pel·lícules molt premiades en els principals festivals europeus és una operació de màrqueting”.

A partir d'aquest divendres, Paràsits es veurà en el doble de sales (més de 300), però a La Aventura Audiovisual segueixen treballant com sempre, centrat en els seus projectes, en el cinema que els agrada. Un luxe, per descomptat. Divendres estrenen Sinónimos, Os d'or de Berlín, del director israelià Nadav Lapid, i el 28, La famosa invasión de los osos en Sicilia, adaptació de la novel·la de Dino Buzzati. “Les portarem, com fem normalment, a les poc més de 20 sales d'Espanya que programen cinema en versió original”.

‘Paràsits’ en català

A partir d’aquest divendres, les còpies de Paràsits de Filmin i Movistar oferiran l'opció de llegir els subtítols en català. La Aventura Audiovisual té en el seu catàleg una seixantena de pel·lícules disponibles amb subtítols en català, però la qüestió del doblatge és diferent: “Normalment es fa a través de subvencions, perquè si no no surt a compte”, diu Ferran Herranz. “La situació del cinema en català és la que coneixem, no és a les sales perquè no hi ha demanda. En els quatre mesos que portem amb la pel·lículaningú ens ha demanat una versió en català”. Aquesta distribuïdora només agafa pel·lícules estrangeres, tot i que en breu s’estrenarà amb el primer llargmetratge del director de curts Chema García Ibarra, Espíritu sagrado.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >