Selecciona Edició
Connecta’t

El corall vermell es recupera a les Medes i el cap de Creus

Un informe de la UAB mostra que a les àrees marines protegides aquesta espècie arriba a nivells de salut similars als de la dècada de 1980

Les mesures de protecció aplicades durant dècades a les illes Medes i el cap de Creus (Empordà), ara convertits en parcs naturals amb mesures de protecció diverses, han permès que les colònies de corall vermell (Corallium rubrum) s'hagin recuperat parcialment fins a arribar a nivells de salut similars als de la dècada de 1980. Així es demostra en un estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que exposa l'efectivitat de les accions de protecció. A Catalunya, aquesta espècie tan valuosa es concentra al nord de la Costa Brava.

Coral vermell a les illes Medes.
Coral vermell a les illes Medes.

L'estudi de l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), basat en dades històriques de corall vermell al nord-oest del Mediterrani –quantitatives des del 1979 i descriptives des del 1916–, documenta com aquesta espècie va arribar al seu nivell mínim de salut durant la dècada de 1990, quan les colònies més grans amb forma d'arbre es van esgotar a causa de la sobreexplotació. “Entre el 1990 i el 2000 no es veu gaire millora, però a partir de llavors és quan s'aprecien unes colònies amb més branques, de més altura i diàmetre”, detalla l'autor principal de l'estudi, l'eivissenc Miguel Mallo, que també prefereix mostrar aquest optimisme amb prudència. “Les mesures de protecció de les àrees marines protegides han demostrat que són efectives i això porta a pensar que es recuperarà en dues dècades. Però aquests resultats s'han de tractar amb precaució, ja que només reflecteixen una part de la població de corall vermell al litoral gironí”. Mallo justifica que la gran majoria d'estudis sobre aquest animal fets en els darrers 20 anys s'han centrat en poques zones que coincideixen amb les protegides, “i s'han deixat sense estudiar les colònies d'altres llocs sense mesures de protecció, amb més mal estat de salut”.

L'informe també presenta la dinàmica de la capacitat de retenció de carboni que té aquest cnidari semiendèmic del Mediterrani, amb un esquelet vermell dur i de color llampant, que exerceix una funció comparable a la dels arbres als boscos. I és que el corall vermell absorbeix el carboni per construir el seu esquelet, cosa que ajuda a mitigar els efectes del canvi climàtic. El problema és que a la Costa Brava aquesta capacitat de captar el carboni es va reduir a la meitat en poc temps, concretament, en 14 anys. “Les conseqüències d'un corall sobreexplotat i de mida reduïda es tradueixen en una menor capacitat d'emmagatzematge del carboni present al mar, que en bona part prové de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle”, sosté l'ambientòleg.

L'investigador Sergio Rossi incideix també en el fet que es tracta d'un corall vermell de petita mida, cosa que limita la capacitat de complir la seva funció en l'hàbitat, i afecta així nombroses espècies. Rossi assenyala que les causes d'aquestes reduïdes dimensions són un creixement molt lent –0,24 mm de diàmetre i fins a 6 mm d'altura l'any– i les baixes taxes de reproducció, a més de la seva recol·lecció contínua amb períodes intensos de sobreexplotació.

El Mediterrani es considera un dels principals punts crítics de biodiversitat marina del món i un dels mars més pressionats per les activitats humanes. La majoria dels impactes es concentra, precisament, on existeix més biodiversitat marina: als hàbitats marins costaners, en profunditats on la llum solar fins i tot penetra al mar. Els principals representants de la biodiversitat són les prades de Posidònia i les formacions coral·lines calcàries de corals. El corall vermell és clau per a aquests hàbitats, ja que li dona estructura física i augmenta la seva complexitat, cosa que genera més microhàbitats útils, i més variats, per a diverses espècies, i serveix com a refugi per a diverses espècies que s'alimenten en l'hàbitat coral·ligen. A Catalunya, aquesta espècie tan valuosa es concentra bàsicament al nord de la Costa Brava, en el tram comprès des del cap de Begur fins al cap de Creus.

El principal perjudici que pateix aquesta espècie és el seu gran valor comercial: es poden vendre a uns 400 euros les branques petites i a 2.800, les de més grandària. Històricament –la prova més antiga del seu ús data de fa 30.000 anys–, la seva extracció ha anat vinculada al sector de la joieria. Diverses civilitzacions han utilitzat el bell esquelet del corall vermell per fer ornaments i joies; algunes fins i tot creien que ingerir-ne feia augmentar la fertilitat, o que tenia propietats guaridores o altres beneficis espirituals.

L'informe de l'ICTA-UAB insisteix una vegada més en la necessitat urgent d'emprendre mesures de protecció a les zones crítiques de biodiversitat marina del Mediterrani per millorar la resiliència i l'adaptació dels sistemes endèmics clau. Un dels aspectes positius que s'ha trobat és que les mesures de protecció poden ser efectives d'una manera relativament ràpida.

Prohibit pescar dos anys en aigües exteriors

L'Estat espanyol establirà una veda de dos anys –del 10 d'abril del 2020 al 10 d'abril del 2022– durant els quals estarà prohibit “capturar, retenir a bord, transbordar, desembarcar, transferir, emmagatzemar i fer la primera venda de corall vermell extret en aigües exteriors sota jurisdicció espanyola”. La mesura se suma a la moratòria establerta per la Generalitat a les seves aigües interiors des de l'1 de novembre del 2017 fins al 31 de desembre del 2027. Davant de la necessitat de fer una avaluació científica de l'estat de les poblacions de corall a les zones autoritzades per a la seva extracció, que garanteixi una explotació sostenible de l'activitat a llarg termini (en línia amb els objectius de la política pesquera nacional, comunitària i internacional), l'ordre ministerial estableix que no hi haurà autoritzacions per a l'extracció i venda del coral vermell per al proper bienni, període en el qual es farà l'estudi.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >