Selecciona Edició
Connecta’t
FC BARCELONA OPINIÓ i

El Barça perd fins i tot quan guanya

L'estratègia barcelonista ha consistit a invertir en el futbol femení. Els retrets del tècnic de la Reial Societat semblen oportunistes després d'una final en què les blaugrana no van vacil·lar en cap moment les seves rivals

Marta Torrejón celebra un gol a la final de la Supercopa. Ampliar foto
Marta Torrejón celebra un gol a la final de la Supercopa. AFP

El Barça sempre perd, fins i tot quan guanya, com ha passat amb la conquesta de la Supercopa femenina a Salamanca. Ja no es discuteix sobre l'inapel·lable triomf blaugrana, sinó sobre la quantitat de gols que va encaixar la Reial Societat: 10-1. Acostuma a passar cada vegada que un equip blaugrana protagonitza un triomf grandiloqüent i se n'indaguen les causes, com si fos sospitós, estigués fora de lloc o descontextualitzat, inadequat per a una entitat amb tendència moralitzadora des que presumeix de ser "més que un club".

Tot i que amb el temps ha deixat de ser una institució victimista i acomplexada, encara no ha aconseguit tenir el gen guanyador del Madrid. Ningú pregunta pels seus èxits, sinó que el Madrid guanya perquè sí, sense més explicació fora o dins del Bernabéu. Passa una cosa semblant amb les derrotes: el Madrid ha aconseguit que s'assumeixin i si convé es dissimulin mentre que al Barça s'utilitzen per analitzar l'equip i el club, com si fossin un judici final per a cada directiva, i més per al consell que presideix Bartomeu.

La qüestionable gestió del Camp Nou, no obstant això, no és extrapolable a l'estadi Johan Cruyff i encara menys al Palau Blaugrana. Les seccions professionals competeixen de manera excel·lent: el bàsquet lidera la Lliga ACB i ocupa llocs preferents a l'Eurolliga; el futbol sala aspira a guanyar els diferents títols en joc; l'hoquei patins acumula la xifra rècord de 18 victòries consecutives, i l'handbol pretén recuperar la corona continental després de dominar els tornejos que es disputen a Espanya.

El Barça respon, al cap i a la fi, a la seva condició de club poliesportiu que atén fins i tot seccions no professionals, algunes de tan populars com l'atletisme o el rugbi, moltes amb arrelament a Catalunya. Ningú discuteix el caràcter social i aglutinador blaugrana, sinó que la controvèrsia se centra en el fet que el seu poder econòmic i arrogància afecta l'ecosistema de l'esport català i espanyol fins al punt que el desequilibra, ara també en el futbol femení, després del resultat de Salamanca.

Tot i que la diferència en l'alineació va ser d'una sola jugadora respecte a l'any passat, el Barça passa avui per ser un equip immisericordiós quan llavors era la riota després de demanar clemència davant del Lió i claudicar davant l'Atlètic. L'estratègia barcelonista va consistir a invertir en el futbol femení sense fomentar actes populistes com jugar al Camp Nou. Els retrets d'Arconada, tècnic de la Reial Societat, semblen oportunistes després d'un partit en què les blaugrana no van vacil·lar en cap moment les seves rivals, guanyadores de l'última edició de la Copa. Tampoc han adulterat una competició com la Supercopa.

Ja fustigat en la derrota, ara es taquen les victòries del Barça perquè no són homologades o perquè competeix en condicions inassumibles pels altres, fins i tot en especialitats en què els adinerats no inverteixen gens, com el futbol femení o l'handbol; l'error no és del Barça sinó, precisament, aquest ecosistema. Així que el Barça perd fins i tot quan guanya.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >