Raquel Taranilla guanya el Premi Biblioteca Breve amb una novel·la que parodia l’excés d’informació
La professora i autora barcelonina ha estat guardonada per 'Noche y océano', una història que "desborda humor intel·ligent", segons el jurat
Raquel Taranilla (Barcelona, 1981) ha estat la guanyadora de la 62a edició del Premi Biblioteca Breve per la novel·la Noche y océano, la primera immersió en la ficció d'aquesta professora de la Universitat Complutense de Madrid establerta a la capital des del 2016. El jurat –format per Lola Larumbe, Fernando León de Aranoa, Clara Usón, Pere Gimferrer i Elena Ramírez– destaca "l'aspecte lúdic i paròdic" d'aquesta "història que desborda humor intel·ligent i té una enorme energia expressiva, escrita amb molta seguretat i aplom, del tot inesperats en una primera novel·la".
La història està protagonitzada per Beatriz Silva, una professora de Sociologia que descobreix una notícia al diari que la trastoca: algú ha robat el crani embalsamat del mític director de cinema mut F. W. Murnau. Ella està segura que sap qui és el lladre: només pot haver estat Quirós, un cineasta que viu al seu mateix casalot immens i atrotinat, i que està obsessionat a fer una pel·lícula sobre el mític director. La Bea no s'atreveix a parlar de l'enamorament que sent per aquest nou veí.
La protagonista és, en certs aspectes, un alter ego de l'autora: "La Bea és moltes coses, com jo mateixa", ha declarat Taranilla. "És professora universitària, és una lectora superobedient i té una existència absolutament precària". Aquesta precarietat que comparteixen autora i personatge és el que l'ha portat a dir, categòrica: "La carrera acadèmica és una merda". I ha especificat: "Jo me'n vaig haver d'anar a Qatar i els petrodòlars m'han permès aguantar després. La Bea i jo som professores en una universitat espanyola, i això és una heroïcitat. Molts col·legues meus han completat els seus sous treballant de cambrers. Jo he deixat de ser professora associada aquest any, i en tinc 38. Com pots tenir fe en el que estàs fent?"
Però sobretot la novel·la, que Seix Barral publicarà el 10 de març, és "el fruit malsà de la societat del coneixement", en paraules de la mateixa autora. El director de cinema Fernando León de Aranoa l'ha definit com "un joc intel·ligent, un monòleg desbocant i desbocat en l'oceà d'informació que ens ofega". La seva companya de jurat, l'escriptora Clara Usón, hi ha coincidit: "És com una metàfora de Google, que paralitza i manté reclosa a casa la protagonista", ha comentat. Taranilla treu transcendència a aquest cúmul de coneixements que ens semblen obligats: "El que fem, en realitat, és molt graciós", ha dit. "Som nens i nenes jugant amb coses poc importants a les mans".
El soroll de la informació, és a dir, l'excés de coneixement, ens perd i no ens deixa escollir. "Part de la novel·la és crítica (aquesta paraula s'ha d'agafar amb pinces) amb la mitomania, que ens fa incapaços de crear idees pròpies i ens porta a vampiritzar les dels altres, una cosa sempre rendible... Els habitants d'aquest 'planeta cultura' som capaços de fer coses molt rares, com robar un crani embalsamat!". Per superar aquest estadi, l'autora (com la protagonista) aspira a ser una "lectora intrèpida" i deixar sentir-se lectora obedient.
La llibretera Lola Larumbe, membre del jurat, ha destacat les referències i picades d'ullet que la novel·la té amb l'obra d'Eduardo Mendoza, Vila-Matas o David Foster Wallace. Noche y océano inclou una gran quantitat de notes sobre l'argot acadèmic que gairebé podrien conformar un altre llibre, molt en sintonia amb el treball de l'autor nord-americà. Però, com ha reconegut l'autora premiada, el llibre és una resposta a Enrique Vila-Matas (un escriptor que Taranilla ha dit que li encanta), en concret a la seva novel·la Aire de Dylan. "Aquell llibre va ser com un cop de peu a la cara", ha explicat. "Feia un retrat injust de la meva generació i aquesta novel·la n'és la resposta. I davant de la potència arrasadora del coneixement de la Bea, la salvació al final arriba amb el riure. És una reivindicació del cinisme.
L'estil de Noche y océano és absolutament lliure. "Apel·la constantment al lector, trencant la base del relat", ha subratllat León de Aranoa. "Anar sense rumb és el rumb de la novel·la, que el que fa és desordenar el caos". Clara Usón ha parlat de "novel·la intel·ligent, divertida, paròdica i molt actual" i Pere Gimferrer ha destacat "una veu inventiva i zigzaguejant que dialoga amb ella mateixa i amb un impacte que és una descàrrega de perdigonades".
L'escriptora va enviar el manuscrit sense cap fe, "des d'una posició humil i fastiguejada", segons ha explicat. Taranilla ha parlat de l'acte del premi com un joc del "planeta cultura", com diria la seva protagonista. L'escriptora ha definit el seu llibre com una "novel·la gòtica sobre un enamorament en una casa atrotinada", ha explicat que el títol el va agafar de Volverás a Región, de Juan Benet, atreta per la seva idea "del naufragi i la cerca d'esperança".
El 2015, Taranilla va publicar el llibre autobiogràfic Mi cuerpo también (Lince Ediciones). El premi Biblioteca Breve, dotat amb 30.000 euros, és convocat des del 1958 per l'editorial Seix Barral i l'any passat el va obtenir la poeta Elvira Sastre.
Sobre la firma
