La sud-coreana ‘Parásitos’ fa història als Oscar
El 'thriller' de Bong Joon-ho és la primera pel·lícula en llengua no anglesa que guanya el premi principal i marca un abans i un després en el procés de globalització dels guardons
Una pel·lícula de Corea del Sud, estrenada als Estats Units amb subtítols fa dos mesos, ha fet història a Hollywood aquest diumenge en ser la primera pel·lícula en llengua no anglesa que guanya l'Oscar a la millor pel·lícula. Parásitos, de Bong Joon-ho, és el film de l'any. Poques vegades aquest títol està tan justificat en termes de qualitat, impacte en la conversa mundial sobre cinema i, finalment, reconeixement de la indústria. El triomf de Parásitos en la 92a edició dels Oscar (ha guanyat, a més, millor direcció, guió original i millor pel·lícula internacional) marcarà un abans i un després en la història d'aquesta cerimònia i en el procés imparable de penetració internacional a Hollywood.
Parásitos s'ha estrenat a més de 1.000 cinemes als Estats Units, ha fet més de 30 milions de dòlars de taquilla només en aquest país i fins ara tenia l'honor d'haver posat contra les cordes produccions monumentals amb una historia coreana i en coreà. Només 11 títols en la història han estat nominats com a millor pel·lícula sense ser en anglès. Només sis han estat nominats alhora com a millor pel·lícula estrangera. Cap havia aconseguit el premi principal. Parásitos ha fet aquest pas final que li va faltar l'any passat a Roma, d'Alfonso Cuarón, quan el públic es va quedar amb la sensació que la millor pel·lícula de l'any no havia estat premiada.
Parásitos s'imposa, a més, en un any en el qual Quentin Tarantino presentava Érase una vez en… Hollywood, una de les seves millors pel·lícules i una carta d'amor a aquesta ciutat; Martin Scorsese, El irlandés, una obra que resumeix tot el que espera el públic de Scorsese; Todd Phillips, Joker, un nou angle del cinema basat en personatges de còmic molt impactant; i Sam Mendes, 1917, un drama bèl·lic amb molt impacte visual que s'havia endut tots els premis fins ara.
Fa cinc anys, l'Acadèmia de Cinema de Hollywood es va proposar fer que el seu cos de votants fos més internacional. Des de llavors, hi han entrat al voltant de 1.500 nous membres que no són nord-americans. “Compte amb això”, deia Antonio Banderas a la premsa dissabte. “Les votacions comencen obrir-se d'una manera increïble”. Banderas destacava la quantitat de pel·lícules internacionals que s'havien colat en les nominacions. “S'estan expandint perquè volen convertir els Oscar en uns premis mundials. Això està passant a més velocitat del que la gent es pensa”. Només 24 hores després es materialitzava l'advertiment de Banderas sobre l'escenari dels Oscar.
Les tres opcions espanyoles (Dolor y gloria, de Pedro Almodóvar, a millor pel·lícula internacional; Antonio Banderas, a actor principal per aquest mateix film, i Klaus, de Sergio Pablos, a millor pel·lícula d'animació) es van quedar sense premi.
Quan el director Bong va pujar a recollir el premi a la millor pel·lícula internacional, l'ovació al teatre Dolby va superar el so de la retransmissió i va deixar clar quina és la pel·lícula que més ha sorprès a Hollywood. Era el segon Oscar en la història per a Corea del Sud. El primer havia estat el de millor guió original. El tercer, el de millor direcció. El quart, millor pel·lícula.
Bong Joon-ho estava visiblement emocionat sobre l'escenari quan li van donar el premi al millor director. “Després del premi a la millor pel·lícula internacional pensava que s'havia acabat la nit i em disposava a relaxar-me”, va dir. A continuació, va reflectir la magnitud exacta del que acabava de passar. “Quan era a l'escola estudiava les pel·lícules de Martin Scorsese”, va dir, assenyalant el director d'El irlandés, que estava assegut davant d'ell. Scorsese és el director viu amb més nominacions: nou. Els altres candidats eren Quentin Tarantino, Todd Phillips i Sam Mendes. “Ara no pararé de beure fins demà”, va dir Bong. Vuit dels 10 premiats al millor director en aquesta dècada que es tanca no són nord-americans.
Les esperances que Parásitos fos la sorpresa, no de la nit, sinó de la dècada, van començar a recórrer el teatre Dolby ben aviat. Els premis quart i cinquè eren els dos de guió. Una commoció va recórrer el teatre Dolby quan Parásitos es va endur el premi al guió original superant Historia de un matrimonio, 1917, Érase una vegada en... Hollywood i Puñales por la espalda (Knives out). Uns minuts després, Taika Waititi pujava a recollir el primer premi de la seva carrera pel guió adaptat de Jojo Rabbit. Havia guanyat per davant d'El irlandès, Joker, Mujercitas i Los dos papas.
Si hi ha unes categories que solen portar el pes del glamur i l'emoció en aquests premis són les d'interpretació. No obstant això, els mateixos quatre noms s'han repetit en totes les gales de premis de Hollywood l'últim mes. Les sorprenents transformacions de Joaquin Phoenix a Joker i Renée Zellweger a Judy es van endur els premis protagonistes. Brad Pitt i Laura Dern, dos dels actors més estimats a Hollywood i que mai havien rebut un Oscar, van ser premiats per Érase una vegada en… Hollywood i Historia de un matrimonio.
Dels quatre, només Phoenix es va sentir obligat a fer un gran discurs polític, en el qual va barrejar totes les causes, des del veganisme fins al canvi climàtic, sota el concepte general de la injustícia. Dern i Zellwegger el van dedicar als seus herois (en el cas de Dern, els seus pares, tots dos actors també amb nominacions). Brad Pitt va fer l'única referència política de la nit: “Tinc 45 segons. Això és més del que el Senat li ha donat a John Bolton”. A la sala de premsa, li van preguntar per què una cosa tan específica. “Cal ser molt seriós amb això. No es pot deixar passar”.
En els apartats tècnics, el disseny de producció va ser per a Érase una vegada en… Hollywood i la seva recreació de Los Angeles el 1969, que funciona com una màquina del temps. Després, el millor vestuari el va obtenir Mujercitas (l'Acadèmia té fama de premiar sempre grans faldilles). Una hora de cerimònia i zero pistes. La resta dels premis anomenats tècnics se'ls van repartir entre 1917 i Le Mans' 66. El més celebrat, el segon Oscar de Roger Deakins, director de fotografia de 1917, nominat 15 vegades en tota la seva carrera. Cap altre premi era tan evident. En números, i només en números, 1917 es va avançar amb el premi als millors efectes visuals. Aquí era diferent. Aquí no era la favorita.
Per ser una gala sense presentador, hi va haver bons presentadors. Des de Diane Keaton i Keanu Reeves fins a Maya Rudolph i Kirsten Wiig, l'Acadèmia va planificar un show àgil i amb la quantitat justa de riures, igual que li va sobrar algun número musical difícil de justificar. Janelle Monáe, una cantant i actriu negra i queer, va inaugurar la cerimònia vestint-se del personatge més clàssic d'aquesta cerimònia, el Mr. Rogers de Tom Hanks. Ella va fer el número musical inicial repassant l'any en pel·lícules. Després, Dean Martin i Chris Rock van tenir cinc minuts de presentació còmica per a ells sols. “Tots dos hem presentat els Oscar abans, això és una degradació increïble”, va dir Martin fent broma.
Com va fer Chris Rock als Oscar del 2016, el número còmic conjunt va servir per assenyalar els elefants al teatre en aquesta edició, és a dir, els temes controvertits de què no es parla. Per exemple, la pràctica absència de nominats de color entre els 20 actors de la nit. “En els primers Oscar el 1928 no hi havia cap nominat negre”, va plantejar Martin. “I el 2020 en tenim un. És un gran progrés”, va dir Rock. “Em sembla que hi falta alguna cosa, a la llista de nominats” a millor director, va dir Martin. “Vagines?”, va respondre Rock. “Això mateix, problemes resolts. Ara, a passar-s'ho bé”.
L'Acadèmia havia promès que aquest any hi hauria actuacions musicals especials dins de la gala. La música als Oscar acostuma a centrar-se al voltant de les cinc cançons nominades. La realitat és que és un espectacle que no sol deixar actuacions memorables que després es recuperin a través de YouTube, una virtut en què els premis Grammy són els mestres.
L'esforç d'aquest any en l'apartat musical va tenir el seu premi en diversos moments de la gala. La sensació musical de l'any, Billie Eilish, va interpretar Yesterday durant el segment In memoriam. Eminem va sortir a interpretar en directe Lose yourself, la cançó de la pel·lícula 8 Mile que va protagonitzar el 2002 i per la qual va guanyar l'Oscar. Idina Menzel va cantar Into the unkonwn, la cançó de Frozen II, juntament amb les veus de la princesa Elsa a tot el món, una mostra del poder global de Disney. Elton John va cantar personalment al piano I’m going to love me again, del biopic sobre la seva vida Rocketman. Elton John i Bernie Taupin, que fa 53 anys que componen junts, van pujar a l'escenari a recollir el premi a la millor cançó. Era el segon Oscar per a Elton John i el primer per a Taupin, que va dir: “Bé, doncs això no ha estat un fàstic”.
Sobre la firma
