Selecciona Edició
Connecta’t

La concertada catalana rebutja el pla per evitar ‘escoles gueto’

La patronal presenta 120.000 al·legacions contra el projecte

Una aula d'un centre concertat a Lleida.
Una aula d'un centre concertat a Lleida.

Catalunya s'ha decidit a posar límit a la proliferació d'escoles gueto, una situació que es dona quan el nivell de concentració d'alumnat amb pocs recursos supera el 50%. El març del 2019, la Generalitat va aprovar el Pacte contra la Segregació Escolar per assegurar la integració en tots els centres públics i concertats, després que el Síndic de Greuges alertés el 2016 de “l'alta concentració d'alumnes immigrants i amb pocs recursos” en un centenar d'escoles –el 4,35% de les 2.295 existents, gairebé el doble que el 2006– amb més d'un 50% d'estudiants d'origen estranger. Aquest dilluns, quan finalitzava el termini per presentar esmenes al nou projecte, les patronals de les escoles concertades van presentar més de 120.000 al·legacions davant del Departament d'Educació. Critiquen que la mesura “limitarà la capacitat de les famílies per escollir centre”.

Entre les 189 mesures del pla, la Generalitat preveu un nou decret d'admissions per a l'escolarització dels alumnes d'infantil, primària i secundària. Fins ara, l'escola concertada podia ajustar el nombre de places a la demanda de les famílies, de manera que podia ampliar el nombre de grups per nivell educatiu, sempre que l'Administració ho aprovés. Amb el nou decret, seran les noves comissions d'escolarització les que decideixin quantes places assumirà cada centre en funció de les necessitats de la població dels barris. L'objectiu és “distribuir l'alumnat de manera equilibrada”, per evitar que uns centres estiguin plens i uns altres a la meitat de la seva capacitat amb l'alumnat més desfavorit.

La Comissió Europea, el Comitè de Drets dels Infants o l'ONU han instat Espanya en els darrers anys a revisar i aprovar polítiques que frenin la segregació escolar, que afecta el 46,8% dels centres educatius del país –nou de cada deu són públics–, segons l'estudi Magnitud de la segregación escolar por nivel socioeconómico, publicat el 2018 per dos investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid.

“Les famílies amb més capital econòmic i cultural eviten uns determinats centres per als seus fills pel tipus d'alumnat que hi va, mentre que els més desfavorits acostumen a anar a l'escola més a prop del lloc on viuen”, assenyala Joan Cuevas, investigador de polítiques educatives de la Fundació Jaume Bofill en referència a les conclusions d'alguns dels seus estudis. “L'única via per frenar la segregació és la intervenció de les administracions en el procés de matrícula”, afegeix. Catalunya és, amb Balears, l'autonomia amb més alumnes estrangers, un 13,2%.

Una altra de les novetats és que les famílies ja no aniran a les escoles per fer la preinscripció i la matrícula; ho faran a les oficines municipals d'escolarització (a municipis de més de 20.000 habitants). “La programació escolar és una eina molt potent per evitar la segregació escolar i incrementar el nivell d'equitat del sistema”, ha assegurat aquest dilluns el director general d'Atenció a la Família de la Generalitat, Juan José Falcó. En el curs 2016-2017, el 67% dels alumnes de primària i el 62% dels de secundària es van matricular en centres públics.

Les patronals de la concertada, que el març del 2019 van signar el pacte contra la segregació –que van subscriure la Generalitat, agents socials, el Síndic de Greuges, associacions de famílies i patronals– no estan satisfetes amb la manera en què s'està desenvolupant el decret. En les al·legacions, denuncien que la nova normativa canvia els criteris per a la programació escolar i que això pot “afectar negativament” els seus centres i la llibertat de les famílies per escollir on volen inscriure els seus fills. “Això es fa així perquè la LEC (la llei educativa catalana aprovada el 2009) estableix que per a la programació escolar s'ha de tenir en compte la demanda social”, explica Josep Manuel Prat, president de la Federació d'Associacions de Pares i Mares d'Escoles Lliures de Catalunya (Fapel).

El projecte de decret preveu que la programació es faci abans de les preinscripcions: sobre la base del padró de cada zona, el departament decidirà quants grups corresponen a cada centre. “Si no ofereixes tots els grups que hi havia el curs anterior, limites la capacitat d'elecció de les famílies”, afirma Prat. Les famílies continuaran podent expressar les seves preferències i podran preiscriure els fills en centres concrets, sempre que hi hagi places.

Les quatre grans patronals de l'escola concertada, que també va presentar al·legacions conjuntament, denuncien, a més, que alterar l'oferta amb caràcter previ pot "perjudicar el manteniment dels llocs de treball als centres concertats", en anar vinculat el salari dels professors al nombre de grups. “Si tanques un, el centre ho ha d'acomiadar o integrar, i augmentar així el cost per a les famílies”, explica Agustí Guillén, de la Federació Catalana de Centres d'Ensenyament.

En aquest sentit, les escoles concertades també denuncien en les al·legacions que el decret no proposa solucions a “l'infrafinançament” dels centres, ni preveu augmentar les compensacions econòmiques per incloure alumnat amb necessitats educatives específiques. “El decret no assegura prou finançament per escolaritzar els alumnes", va expressar Maria del Mar Pla, secretària de la Confederació Cristiana de Pares i Mares d'Alumnes de Catalunya, en el moment del lliurament d'al·legacions. "Les polítiques compensatòries són obligatòries, i han de quedar clarament definides i garantides", afirmen els signants en les al·legacions.

Ensenyament admet que el decret no podrà entrar en vigor durant el període de preinscripcions per al curs que ve, i esperen aprovar-lo per al període de la matrícula. "Ho han volgut fer a correcuita", lamenta Prat, que recorda que només es van donar set dies hàbils per presentar al·legacions. "El Pacte contra la Segregació vol la millora de tots els alumnes de Catalunya, però si no tenim recursos, el que fem és un paperot", conclou. 

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >