Selecciona Edició
Connecta’t

Aturat el desnonament d’un avi de 92 anys arran de la petició de Nacions Unides

L'home s'havia retardat 29 dies en el pagament del lloguer. La propietària denuncia que el llogater té solvència econòmica perquè té diverses propietats

Fotograma de Jacinto Ferrer, de 92 anys, a l'habitatge que té llogat a Barcelona, en un vídeo difós per l'Observatori de l'Habitatge i el Turisme del Clot-Camp de l’Arpa.
Fotograma de Jacinto Ferrer, de 92 anys, a l'habitatge que té llogat a Barcelona, en un vídeo difós per l'Observatori de l'Habitatge i el Turisme del Clot-Camp de l’Arpa.

Un jutjat de Barcelona ha suspès el desnonament previst per aquest dimarts de Jacinto Ferrer, un home de 92 anys que viu des del 1960 en un pis del barri del Clot. La decisió judicial ha arribat després que tant el Govern català com l'Oficina de l'Alt Comissionat per als Drets Humans de Nacions Unides supliquessin a les autoritats la paralització del desallotjament per poder analitzar el cas. Ferrer s'havia retardat tot just 29 dies en el pagament del lloguer. L'Audiència de Barcelona havia ordenat, per aquesta demora, el desnonament del nonagenari a instàncies de la propietària de l'habitatge.

“Amb 92 anys i en un estat de dependència física severa (que requereix atencions especials diàries) però amb plenes facultats mentals, expresso la meva voluntat de romandre fins als meus últims dies en el que és i ha estat casa meva, la meva llar”. Així conclou Jacinto Ferrer, més conegut al barri com el Cinto, una carta publicada a les xarxes socials de l'Observatori de l'Habitatge i el Turisme del Clot-Camp de l’Arpa, l'entitat que li dona suport en la seva lluita perquè no hagi de deixar el pis on viu de lloguer.

El Cinto viu al segon pis del número 60 del carrer Ruiz de Padrón. És molt conegut al barri perquè fins que va fer 71 anys va regentar un local de venda de pollastres en aquest carrer. Al pis ha viscut amb la seva dona i les seves dues filles bessones. Ara només li queda una de les seves filles. El 1960, l'home va signar al seu nom un contracte de lloguer de renda antiga que li permetia viure al pis fins al final dels seus dies.

Dècades més tard, el 1994, Rosa Maria Balagueró va comprar l'edifici amb qui llavors era el seu marit. Avui, en aquest edifici, que només té tres pisos, viuen la filla de la Rosa Maria (al principal), l'exmarit de la propietària (al primer pis) i el Cinto (al segon). Balagueró li va mantenir el contracte de lloguer.

L'incident que va engegar el desnonament es va produir el gener del 2018. El pagament de la mensualitat –de 263,14 euros– no es va ingressar fins al dia 29 d'aquell mes. La propietària va denunciar el retard en l'ingrés del lloguer i va sol·licitar al jutjat que aquesta demora suposés l'anul·lació del contracte. En el judici, el Cinto va aportar la justificació de tots els pagaments, des del gener del 2015 fins a l'abril del 2018, i el jutge de primera instància li va donar la raó. El jutge va exposar que, malgrat que el Tribunal Suprem ha manifestat en diverses sentències que “el retard en el pagament de la renda, tot i que es tracti d'una sola mensualitat, pot donar lloc a la resolució del contracte per falta de pagament”, el cas del Cinto és singular. La renda s'havia pagat el mateix mes de gener, l'arrendatari té més de 90 anys i no existia voluntat d'impagament de la renda. A més, l'home té una discapacitat del 75% i un grau dos de dependència validat per la Generalitat. La propietària va presentar un recurs contra la sentència i, el 17 de juny, l'Audiència de Barcelona li va donar la raó. El tribunal va anul·lar el contracte d'arrendament i va exigir que el llogater abandonés l'immoble.

El 20 de gener, els funcionaris judicials van entrar al pis i van suspendre el desnonament després de comprovar l'estat en què es trobava el Cinto. Per aquest dimarts estava assenyalat, un altre cop, el desallotjament, que va quedar suspès dilluns després de la intervenció de Nacions Unides.

En declaracions a EL PAÍS, Rosa Maria Balagueró manté que el Cinto va vendre l'any passat un edifici al carrer Matanzas “pel qual va ingressar 400.000 euros”. La propietària assegura que, després de separar-se, necessita el pis per viure i que Ferrer ha retardat “voluntàriament” diversos pagaments. “La família del Cinto el vol mantenir en aquest segon sense ascensor”, lamenta. En un vídeo, l'home explica les seves intencions: “Aquesta casa és la meva vida. Haig de lluitar. Moriré aviat, però em vull quedar aquí”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ