Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

No hi ha mes sense Pujol a TV3

La televisió ha recuperat l'expresident, però no per a què expliqui com la seva família ha fet la fortuna

Jordi Pujol durant la seva intervenció al programa '30 minuts'.
Jordi Pujol durant la seva intervenció al programa '30 minuts'.

El dissabte 1 de febrer al programa Preguntes Freqüents de TV3 es va entrevistar Javier Melero, advocat de Joaquim Forn i Meritxell Borràs en el judici del procés. Melero ha estat durant 28 anys lletrat de capçalera d'aquesta Convergència que navegava pels mars insondables on s'ajunten les aigües del que és públic i privat i s'aconsegueixen comissions del 3%. No nacionalista confés i autor de la iconoclasta crònica L’encàrrec: un advocat al judici del procés, Melero és amic de l'expresident Jordi Pujol, de qui va dir que està interessat en les xafarderies al voltant dels protagonistes de la macrocausa. Li van preguntar què opina l'expresident del moment polític i el lletrat va esquivar la qüestió. Ben pensat, si Jordi Pujol apareix amb periodicitat mensual a TV3, per què no fer un especial sobre el seu pensament?

De fet el 12 de gener passat, al 30 minuts, l'expresident de la Generalitat ja va explicar la cooperació catalana al desenvolupament, aquest 0,7% del PIB que cada país hauria de destinar, segons l'ONU, per pal·liar la desigualtat. A la publicitat la compareixença va presentar-se amb un contundent “Jordi Pujol trenca el seu silenci”. És clar que no per parlar de com la família ha fet la seva fortuna. Ara, l'elefant ja és a l'habitació i, com passava amb el gall dindi de Nadal, es tracta de familiaritzar-se a poc a poc amb ell per adoptar-lo com a animal de companyia abans del fatídic sacrifici. Per això, dimarts passat, a l'espai Sense Ficció de TV3, Pujolva tornar a ser entrevistat. Aquesta vegada per parlar de Mossos, llums i ombres. L'expresident va tenir mitja dotzena d'intervencions. Un treball periodístic –que defugia qualsevol referència a les divergències entre la cúpula del Govern i el major Trapero– que va quedar deslluït per aquest intent reiterat de provar de familiaritzar l'audiència amb l'evasor fiscal confés. Al final del programa, en pantalla va aparèixer un lacònic rètol: “Alguns entrevistats han volgut fer constar la seva disconformitat després de conèixer la intervenció de Jordi Pujol”. És l'intent de normalització per la porta del darrere del cap d'una família que presumptament va evadir al fisc 290 milions d'euros, d'un polític que encapçalava la màxima “Sant Pancraç, salut i feina al nostre braç!” mentre els seus fills feien negocis non sanctos.

I tot això no porta camí d'esmenar-se. Perquè en aquest país, on hi ha dates i finestres d'oportunitat per entrar fugaçment en la independència, no es troba un forat al calendari parlamentari per democratitzar TV3. Mentre això no passi, les arbitrarietats continuaran, malgrat comptar al capdavant del canal amb Vicent Sanchis, que es defineix com a liberal. No en va Sanchis, a més de periodista, va dirigir la Fundació Catalunya Oberta (FCO), defensora de “els valors de la societat oberta, la llibertat, la democràcia i l'economia de mercat”. Abans de desaparèixer, l’FCO era un viver de directius del canal públic. La van fundar convergents –com el condemnat exsecretari de presidència de la Generalitat Lluís Prenafeta, que la va clausurar el 2017– i va comptar com a president amb Joan Oliver, que a més de tasques d'espionatge que ell anomenava de “protecció” al Barça, de deixar amb 12 jugadors l'equip de futbol del Reus Deportiu i de ser membre de la Fundació Centre d'Estudis Jordi Pujol, va fer una interpretació del liberalisme pro domo sua. Va ser director de TV3 i en deixar el càrrec el 2004 es va fixar una generosa indemnització de 262.000 euros: durant 10 anys i abans d'accedir al càrrec va tenir un contracte mercantil, que ell va comptabilitzar com a laboral a l'hora d'autoliquidar-se.

Sanchis, d’altra banda, és un altre liberal que ha estat director de l’FCO i que ha caminat gairebé tota la seva vida professional per la fina corda convergent que separa el que és públic i privat. Director, entre d'altres, del desaparegut diari El Observador i de l’Avui va escriure a quatre mans l'experiència carcerària de Lluís Prenafeta, detingut pel cas Pretòria de corrupció urbanística. Al llibre El Malson es comparen les dependències policials amb les txeques de la Barcelona revolucionària de la Guerra Civil. Però aquesta tasca de denúncia ve de lluny. Com a directiu de la Fundació Catalunya Oberta va protestar per l'emissió a TV3 de les imatges de Prenafeta i Macià Alavedra, també exconseller de Pujol, emmanillats. Eren temps de l'infaust tripartit. Ara es treballa d'una altra manera. Paradoxalment, d'una forma molt semblant a la que recomanava el comte-duc Olivares: que faci l'efecte sense que es noti la cura.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ