Selecciona Edició
Connecta’t

La crisi de la 080 mostra les flaqueses del sector de la moda

La passarel·la catalana tanca una edició amb menys dissenyadors i menys col·leccions

La passarel·la 080 Barcelona Fashion va tancar dijous una edició que no quedarà en el record. Va reunir menys dissenyadors i hi van abundar fórmules com ara col·leccions càpsula, retrospectives i representacions. Professionals del sector coincideixen en el fet que la setmana de la moda necessita una revisió perquè no és una plataforma de projecció. De fet, alguns han saltat a la passarel·la de Madrid, com Brain & Beast o Mans, i d’altres, com Miriam Ponsa, s’ha desmarcat del circuit.

La influencer Inés Arroyo va presentar la seva firma Laagam a la 080 Barcelona Fashion.
La influencer Inés Arroyo va presentar la seva firma Laagam a la 080 Barcelona Fashion. WireImage

El resultat d’aquesta edició de la 080 mostra les costures d’un sector que acumula alguns anys de dificultats. Marcada per la crisi econòmica i per l’auge del comerç electrònic, bona part de les empreses de la moda catalana han tingut una caiguda de la producció —la indústria tèxtil encadena dos anys de caiguda de producció industrial, segons dades de l’INE—, han plantejat retallades de personal i alguns referents com ara Mango o Desigual —que en el passat havien desfilat a la 080— han hagut de replantejar el seu negoci per fer front a la caiguda de vendes.

El sector de la moda a Catalunya integra, segons dades de la Generalitat corresponents al 2018, 793 empreses que facturen 14.507 milions d’euros i ocupen 64.000 treballadors. Aquestes xifres mostren que la moda, el quart sector econòmic de Catalunya, ha perdut empreses —el 2014 n’eren 807— i ha augmentat la facturació en els últims anys malgrat que la despesa de les famílies en moda ha baixat: del 6,6% de la cistella de la compra el 2007 al 5,2% el 2017. Malgrat que el sector augmenta en facturació, són les grans empreses distribuïdores, les anomenades marques de canal, les que concentren un volum de negoci més gran: empreses com Inditex o Mango concentren el 57% del total de la facturació.

Aquesta radiografia deixa les empreses més petites molt allunyades de les companyies que lideren el sector. “Les petites es van quedant enrere, i es nota en les retallades de personal: empreses com Venca o Lacoste, i també més petites, han plantejat expedients de regulació d’ocupació que afecten treballadors catalans”, explica Elisabet Jiménez, responsable del sector al sindicat CC OO. Davant aquest camí de dificultats, els experts assenyalen que les passarel·les no ajuden a vendre les marques de moda. La Generalitat, que aporta un pressupost d’1,2 milions d’euros per cada edició de la passarel·la, no ha volgut valorar el resultat de l’última edició. “Crec que es manté perquè hi ha pressió perquè es mantingui, és un decorat per intentar vendre una cosa que se sap que no va enlloc de la manera com s¡esta presentant i desenvolupant actualment”, opina Jesús Vázquez, director de Màster de l’escola de disseny LCI i fundador de l’agència JVV. Afegeix que "hi hauria d'haver més ajuda per als dissenyadors novells".

Tot i així, Jesús Andrés, consultor i docent en un altre centre de moda, IDEP, creu que és necessari que hi hagi un esdeveniment de moda “perquè forma part de l’engranatge del sector, obliga a fer que dues vegades a l’any es parli de moda”. Però també admet que el sector mai ha fet bons negocis. “La moda espanyola té un problema atàvic entre creativitat i comercialització, que no van a la una”. Potser “seria necessari repensar el model”, admet. Apunta que a la 080 li falta “aquest missatge clau que l’explica en dues paraules”. Com a exemple de passarel·la de dimensió mitjana que funciona, cita Anvers i recorda que la ciutat compta amb la Barcelona Bridal Week, referència en moda nupcial, per mostrar que hi ha potencial.

Barcelona té possibilitats. És una ciutat amb una cultura viva que ha creat esdeveniments de referència com el Sónar o el Primavera Sound, apunta Ángel Vilda, dissenyador de Brain & Beast, que aquest any ha decidit desfilar només a Madrid. “Era impossible fer dues desfilades, com les dues últimes vegades”, apunta. Així que van decidir desfilar a Madrid “perquè és el centre neuràlgic de la moda a Espanya i tota la premsa especialitzada és allà”. La firma, que ha desfilat 19 vegades a Barcelona, no té ni un punt de venda a Espanya, sinó que el seu mercat és a la Xina, el Japó, Taiwan i els Emirats Àrabs. “Em fa molta peneta el que està passant”, reconeix Vilda, “potser no té sentit que tinguem dues passarel·les”, diu. Segons la seva experiència, “si ets a Madrid comptes, si ets a Barcelona comptes menys”. Tot i així, afirma que la festa de celebració dels 10 anys de Brain & Beast, que es compleixen aquest 2020, serà a Barcelona, perquè, diu, ha estat la seva casa i sempre els han donat suport. Per a ell, el problema és el sector de la moda, que està passant per un moment molt complicat. També hi ha hagut absències notables a Madrid absències notables a Madrid, apunta. “Tan fluixa ha estat l’edició de Barcelona com la de Madrid, la moda no està de moda, hi ha una crisi de passarel·la i de la cultura en general”. Krizia Robustella és una altra dissenyadora que ha deixat la passarel·la. No va desfilar el febrer del 2019 i tampoc ho ha fet aquesta vegada. “Em ve de gust parar el ritme després de 10 anys”, argumenta.

La batalla amb Madrid

Fernando Aguileta, especialista en comunicació i docent de l’escola de disseny BAU, no veu que la passarel·la tingui una “direcció clara” i creu que hauria de ser un esdeveniment més professional. Després de les grans lligues, Nova York, París o Milà, “hi ha unes passarel·les intermèdies lluitant per destacar”. “Aquí hi ha una guerra constant entre Barcelona i Madrid”, manté, en què la capital catalana “perd força en el disseny en general”, malgrat que compta amb gairebé una desena d’escoles. Qui tampoc no ho veia clar i va decidir anar per lliure va ser Miriam Ponsa, que per segona vegada va muntar la seva desfilada a part, encara que dins del calendari de la 080. “Estic molt còmoda ara, amb un format més petit i cuidat,” assegura. Creu que la passarel·la s’ha convertit més en “un festival de moda, d’instagramers i premsa rosa”. “Trobo a faltar que sigui una plataforma d’artistes, falta autenticitat”, diu.

Carlotaoms, de guanyar premis a tancar la firma

La firma Carlotaoms va guanyar el premi al millor disseny emergent el 2015 i el 2016. Van arribar a tenir 36 punts de venda i una botiga a Gràcia. Però el juny del 2019 van abaixar la persiana. Elisabet Carlota i Elisenda Oms expliquen que haurien agraït “més ajuda en la part comercial i de distribució”. “Si vols potenciar l’economia catalana, ha de ser a través de l’exportació, i en la primera línia de la passarel·la has de portar distribuïdors internacionals”, apunten.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ