La contaminació causa la meitat dels casos d’asma infantil a Barcelona
Sant Martí, la zona alta de la ciutat i l'Eixample, les àrees on hi ha més afectats
La contaminació de l'aire a Barcelona encara supera el màxim legal fixat per la Unió Europea i el llindar recomanat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons un nou estudi, publicat aquest dijous a la revista científica Environmental Research, aquesta pol·lució –sobretot la de diòxid de nitrogen– provoca 1.230 casos d'asma infantil cada any, el 48% del total. La zona alta de Barcelona, un ampli sector de Sant Martí i l'Eixample concentren el nombre més elevat de casos.
Si s'aconseguís reduir la contaminació fins als nivells mínims considerats innocus, baixaria la incidència d'aquesta malaltia gairebé a la meitat, segons calculen els quatre autors de l'estudi, tots afiliats a l'Institut de Salut Global de Barcelona, centre impulsat per La Caixa. En l'anàlisi, també estimen que una cinquena part dels nous casos d'asma infantil (18-19%, uns 470 casos anuals) s'evitarien si es complissin les directrius de l'OMS.
La mateixa investigació ha revelat que la pol·lució de l'aire afecta els menors de manera desigual, en funció del lloc on viuen i si són a prop de zones de gran concentració de trànsit. En alguns barris de la zona alta, els nens i nenes de famílies benestants desenvolupen més casos d'asma. D'acord amb les dades de l'estudi, és a l'Eixample, Sant Martí i Sarrià on es concentren els casos d'asma associats als nivells més alts de partícules en suspensió. I és la mateixa distribució que es repeteix amb els diagnòstics d'asma atribuïts al carboni negre. Per aquest mateix ordre han registrat les zones amb més incidència d'asma derivada de la pol·lució de diòxid de carboni, un dels agents del procés de combustió dels vehicles de motor.
Els autors de l'estudi subratllen que una part important de nens afectats per asma viuen a la zona alta de la ciutat, on hi ha importants artèries d'entrada i sortida de vehicles i on hi ha més moviments amb cotxe privat que en altres zones de la ciutat. En aquest sentit, els científics han construït un plànol de la ciutat en el qual han classificat la població de Barcelona amb diversos indicadors educatius i laborals, seguint els índexs socioeconòmics. “En superposar el mapa de contaminació a Barcelona, ens vam adonar que algunes zones amb més pol·lució són les de més nivell adquisitiu”, explica David Rojas, primer autor de l'estudi i investigador de la Universitat Estatal de Colorado i d'ISGlobal.
La troballa és sorprenent perquè, en altres estudis, s'ha demostrat l'efecte contrari, segons Rojas. “És molt clar en regions del Regne Unit i de Nord-amèrica, on les persones amb menys nivell socioeconòmic tendeixen a viure en zones de més contaminació”, diu. A Barcelona, no obstant això, “la gent vol viure en zones prop del centre, on hi ha serveis i és fàcil caminar”. Aquesta anàlisi confirma el fet que l'entrada sud de la Diagonal i la zona alta de Sarrià són unes de les que registren més pol·lució al voltant de les artèries importants, com les Rondes i Mitre. També passa el mateix a la Vila Olímpica i a bona part del front litoral.
L'estudi destaca que bona part del centre de la ciutat, com Ciutat Vella i Gràcia, per exemple, són les que tenen menys casos d'asma associats a la contaminació perquè és on els residents es desplacen més a peu. Per això, els científics ara sospiten que el mateix patró es podria donar en altres ciutats grans i antigues, on els nuclis urbans no són simples districtes comercials sinó llocs desitjables per viure.
L'asma, que ja és la malaltia respiratòria crònica més prevalent del món (afecta una de cada deu persones), està augmentant sobretot entre els menors. El 2018, l'Agència de Salut Pública de Barcelona va estimar que la contaminació de l'aire provoca més de 350 morts prematures l'any dins de la ciutat. “Aquest treball arriba en bon moment, perquè l'OMS està revisant els valors guia i ha de tenir en compte qualsevol contribució rellevant”, opina Xavier Querol, especialista en contaminació atmosfèrica del centre Idaea-CSIC, aliè a aquesta investigació. La Unió Europea basa la seva legislació de qualitat de l'aire en les recomanacions de l'OMS, que no s'han actualitzat des del 2006. Una portaveu de l'OMS ha confirmat a EL PAÍS que les noves directrius es publicaran el primer trimestre del 2021.
Solucions sense cotxes
Per a aquest estudi, els investigadors han analitzat la concentració i els efectes de tres contaminants principals: el gas diòxid de nitrogen, les partícules fines (PM2,5) i el carboni negre. Tots es generen principalment pel trànsit rodat, tot i que una proporció menor prové de l'activitat del port i de la indústria. Es respiren fàcilment i, quan arriben als bronquis, poden produir inflamació i fins i tot passar posteriorment al torrent sanguini.
Les diminutes partícules sòlides en suspensió (PM2,5) no només provenen dels tubs d'escapament, sinó també del desgast de frens i pneumàtics, per la qual cosa un cotxe elèctric o híbrid també les produeix. "Si a Barcelona tots els cotxes fossin elèctrics, tindríem una solució al problema del diòxid de nitrogen i el carboni negre, però encara hi hauria contaminació per partícules, plàstics i metalls pesants", adverteix Rojas.
L'informe que s'acaba de publicar és l'ampliació d'un altre estudi que el seu equip va publicar l'agost del 2019, en el qual s'avaluava la contaminació de l'aire per tot Europa. La recomanació principal dels científics ara, com abans, és reduir el trànsit i allunyar-lo d'hospitals, escoles i parcs infantils. "Sembla que les ciutats estan construïdes per als cotxes, no per a les persones", explicava llavors l'epidemiòleg Mark Nieuwenhuijsen, coautor de l'estudi, a EL PAÍS. "A Barcelona només el 20% de les persones es mou amb cotxe, i no obstant això només es veuen cotxes".
Xavier Querol assenyala que el risc per a la salut per exposició a carboni negre i a diòxid de nitrogen es redueix aproximadament a la meitat allunyant-se només 25 metres del trànsit rodat. Per això, els experts advoquen per la creació de més espais verds, per als vianants i ciclables, amb un reforç del transport públic i aparcaments dissuasius als afores. Argumenten que això no només reduirà els impactes negatius de la pol·lució en la salut, sinó que portarà beneficis associats: la disminució del soroll, d'accidents, de les illes de calor i del sedentarisme.
