Selecciona Edició
Connecta’t

“El Glòria, aquí, passa una mica cada any”

Agricultors del delta del Llobregat reivindiquen més infraestructures per combatre les inundacions

L'agricultor Josep Pañella mostra els seus camps plens de fang després del temporal.
L'agricultor Josep Pañella mostra els seus camps plens de fang després del temporal.

Amb les botes d'aigua posades, que s'enfonsen diversos centímetres en el fang, l'agricultor Josep Pañella s'endinsa en un dels seus camps al Parc Agrari del Baix Llobregat, on té plantats calçots i patates. Les pluges de fa dues setmanes encara es noten: entre la tempesta i la llevantada, que va empènyer el mar cap a la terra, bona part dels camps de la part baixa del delta del Llobregat –la zona de Gavà i Viladecans– van quedar inundats durant dies, i ara el fang és la norma. Les infraestructures per desguassar el delta es mostren cada any insuficients, i els agricultors demanen inversió per actualitzar-les.

Pañella mostra el resultat del temporal: totes les patates estan podrides –el pagès calcula que perd entre 2.000 i 4.000 euros amb aquesta collita– i els calçots, malgrat aguantar la inundació, han quedat amb les fulles grogues. Per tant, el preu, que es basa en bona part en l'aparença del producte, baixarà. En altres camps que té, el temporal va fer malbé el 80% de la collita d'espinacs: “Vas sumant i al final són diners”, es queixa.

El temporal Glòria, que va assotar al gener la costa catalana, va deixar dues zones molt perjudicades: el delta de l'Ebre i l'àrea propera al riu Tordera, al Maresme. També va causar estralls al delta del Llobregat, però els agricultors lamenten que ja comencen a estar-hi acostumats: “El que va passar amb el Glòria a nosaltres ens passa una mica cada any. Sempre que plou més del compte, s'inunden els camps i una part de la collita es fa malbé”, explica Pañella, president de la cooperativa agropecuària de Gavà.

Segons els seus càlculs, el temporal va deixar danys per valor d'1,5 milions d'euros, però cada any les inundacions causen pèrdues d'almenys 500.000 euros. “Plou sobre mullat i s'està agreujant. Podem arribar a perdre tota la capacitat productiva de la part baixa del delta”, va alertar el vicepresident de la cooperativa de Gavà, Salvador Barri.

Els agricultors de Gavà s'han aliat amb els de Viladecans –les zones més baixes del delta, que concentren 50 explotacions agrícoles i més de 1.000 hectàrees, un terç del parc agrari– per reivindicar davant de les administracions que ajudin a augmentar i actualitzar les infraestructures que permeten lluitar contra les inundacions. Denuncien que els canals i els equips de bombament per treure aigua del delta estan obsolets i són insuficients: alguns tenen 30 anys d'antiguitat. Ja no donen proveïment a les necessitats de desguàs, que augmenten cada any. Primer, pel canvi climàtic, i després pels canvis urbanístics dels últims anys, com l'ampliació de l'aeroport del Prat a principis dels 2000 o la urbanització de les ciutats, que ha augmentat el volum d'aigua que cal desguassar i han superat la capacitat de la infraestructura del delta.

Els agricultors reivindiquen millores, el cost de les quals calculen que ronda els dos milions d'euros, segons un informe de l'Agència Catalana de l'Aigua del 2009. Demanen dos nous “caragols d'Arquímides”, les infraestrucures que eleven l'aigua per dirigir-la al mar, i millores als canals, i dirigeixen la seva reclamació a totes les administracions: des del Parc Agrari fins a l'Àrea Metropolitana de Barcelona, passant pels ajuntaments competents.

Segons els agricultors, aquesta situació augmenta les dificultats perquè l'agricultura continuï sent rendible. Els responsables de la cooperativa assenyalen, com a exemple, que el grup Casa Ametller ja ha abandonat dos camps que tenia a la zona perquè no li eren rendibles. A més, lamenten que les dificultats espanten els joves per prendre el relleu d'una comunitat de pagesos minvant. “És un luxe per a qualsevol ciutat del món tenir una zona de cultiu de tanta qualitat com aquesta; Nova York voldria tenir-la, la tenim a Barcelona i l'estem deixant morir”, afirma Barri. El seu company Josep Ibáñez recorda que els agricultors fa anys que s'estan fent càrrec de la situació i s'enfronten al temporal, i recorre al refranyer: “Qui vol estar ben servit, que es faci ell mateix el llit”. Ibáñez considera que ja és hora que les administracions s'hi impliquin i no donin per vàlid el refrany.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >