_
_
_
_
_
A la graella
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

Crims per entretenir

La nova sèrie negra de TV3 està molt documentada, fins i tot sobren detalls i minuts, i no grogueja. Té l’encert de no acudir a especialistes ni tertulians; com a molt hi apareixen periodistes que, de fet, estan implicats en la història

Tomàs Delclós
Moment de la detenció dels dos fugats, recreat pel programa.
Moment de la detenció dels dos fugats, recreat pel programa.

“Primera sèrie de true crime de TV3, pura realitat per entretenir”. Amb aquesta franquesa van promocionar des del Telenotícies de cap de setmana l’estrena, aquest dilluns, de Crims. Segons aquestes paraules, l’objectiu principal és distreure i la matèria primera, una realitat molt concreta: notoris episodis de la crònica negra catalana. Hi ha, això sí, una precaució clara. No parlen de casos oberts. “No vull fer judicis paral·lels de crims que s’estan investigant”, ha dit el màxim responsable del programa, Carles Porta.

Porta és prou conegut perquè és el principal responsable d’un programa amb títol i plantejaments idèntics que s’emet a Catalunya Ràdio i ara s’exporta a TV3. Ahir, per fer el tast d’estrena, es van emetre els dos capítols, de quasi una hora cadascun, dedicats a la fuga de Manuel Brito i Javier Picatoste el 14 d’octubre del 2001 de la presó de Lleida. Una fuga que va durar 32 dies i que va deixar un noi assassinat, un mosso paraplègic i una noia violada. Dues hores de programa que no van tenir problemes per emplenar. Venien d’haver-ne fet tres a la ràdio al juliol.

El programa no va fer discursos sobre patologies mentals o sociologia de circumstància per explicar la conducta dels delinqüents protagonistes. Hi va haver uns apunts, gens especulatius, basats en el testimoni documentat d'ells mateixos, sobre la submissió emocional de Picatoste, el seu sentiment de culpa de cara a la seva família i les víctimes dels seus actes, el trencament de la parella... La principal ambició de Crims és presentar una narració sobre uns fets. Qui l’escriu? La història de Brito i Picatoste la van explicar bàsicament els mossos que van portar la persecució dels fugits en circumstàncies difícils. Havien començat el seu desplegament com a policia integral l’any 1994. Encara no ho estaven a tot el territori i aquests 32 dies de fuga van fer que més d’un qüestionés la seva eficàcia. Segons la versió dels mossos, veritables amos de la narració, la col·laboració amb la Guàrdia Civil va ser bona. No ho va ser la necessària entesa amb la Policia Nacional (el noi assassinat era familiar d’un agent del cos), amb vigilàncies duplicades, ocultació d’informació, etc.

Picatoste (esquerra) i Brito.
Picatoste (esquerra) i Brito.

Crims té l’encert de no acudir a especialistes ni tertulians. Com a molt apareixen periodistes que, de fet, estan implicats en la història. Sense manifestar dubtes sobre la conducta, Mayka Navarro explicava que, en connivència amb la policia, va donar una falsa notícia escrivint que es creia que la parella anava camí d’Astúries! Ho van fer per mirar de despistar els fugats. No va funcionar. No van sortir de l’amagatall. En l’aspecte periodístic de la peripècia hi ha una altra dada final per subratllar. El responsable de comunicació dels Mossos va detallar com va organitzar l’arribada a la comissaria de Barcelona de Brito i Picatoste, finalment detinguts. No els van fer entrar pel soterrani. Van fer-ho per una porta on havien estat convocats els periodistes, que van poder filmar, i celebrar, el final d’aquesta història. Una variant de la pena del telediari en benefici de la imatge del cos, esquerdada pel mes de fuga, i un exemple de com s’organitza, a conveniència de la font, l’accés a la notícia.

El programa no cau, afortunadament, en la reconstrucció teatral. Com a màxim, i sense diàleg, dues figures rondant tota mena de racons, breus escenes del setge policial, de la vigilància, de la detenció. Hi ha molts paisatges zenitals, amb un ús dels drons que va enlluernar en la primera temporada de True detective La isla mínima, però que ara és un tòpic visual.

Crims està molt documentat, fins i tot hi sobren detalls i minuts, i no grogueja. Al final, va donar la conclusió judicial del cas, tot i que no esmentà que la Generalitat va haver d’indemnitzar les víctimes d’aquella fuga per la seva negligència en la custòdia a la presó.

Escriptors i cineastes saben del tèrbol encís de l’assassinat. Amb Crims, TV3 vol i dol. El dia de l’estrena, el programa va mostrar prudència. Cap fascinació pels delinqüents. En tot cas, per la policia. Seguint la definició de TV3, n’hi haurà prou amb “la pura realitat” per entretenir? Existeix la pura realitat? Dilluns, curiosament, dues hores de televisió es van fer més llargues que tres de ràdio.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_