Selecciona Edició
Connecta’t

La inversió en Educació bat el seu rècord i arriba als 5.672 milions

Els Pressupostos incorporen demandes com la recuperació de la partida d'escoles bressol, l'augment de les beques menjador, la dotació per a l'escola inclusiva i l'increment de la plantilla de les escoles

Escola el Martinet de Ripollet.
Escola el Martinet de Ripollet.

El conseller d'Educació, Josep Bargalló, tenia una de les cites més còmodes al Parlament si la comparem amb les que han tingut els seus antecessors en els últims anys. Havia de presentar els Pressupostos previstos per al seu departament per a aquest any i tenia motius per treure pit: són els comptes que preveuen la inversió més alta en Educació que ha fet fins ara la Generalitat i que incorporen demandes com la recuperació de la partida d'escoles bressol, l'augment de les beques menjador, la dotació per a l'escola inclusiva i l'increment de la plantilla de les escoles, entre d'altres. “No són uns pressupostos perfectes, però són uns bons pressupostos”, ha resumit Bargalló, que ha alertat que sense pressupost que doti de recursos els nous projectes “al setembre s'entraria en col·lapse”.

Si els Pressupostos tiren endavant, Educació disposarà aquest any de 5.672 milions d'euros, la qual cosa suposa un increment del 17,6% (850 milions) respecte als del 2017, els últims aprovats pel Govern. Però també superen els 5.318 del 2010, els més alts que s'havien aprovat fins ara, just abans de la crisi.

Una de les principals novetats dels comptes és que es destinen 54 milions a poder aplicar el decret de l'escola inclusiva (que els alumnes amb discapacitat s'escolaritzin en centres ordinaris), que es va aprovar fa dos anys, però encara no disposava de recursos. Els Pressupostos d'aquest any recullen 17,2 milions per contractar 261 professors i 184 treballadors administratius, i 36,8 milions per a serveis addicionals (monitors, transport, formació…). “L'escola inclusiva és una de les prioritats. Caldrà contractar més professors en els propers anys, però amb aquesta partida complim la memòria econòmica del decret i així el podem desplegar”, ha defensat Bargalló. No obstant això, des del PSC li ha recordat que el decret preveia 142 milions i contractar 1.500 docents nous fins al curs 2020-2021.

Una altra de les partides noves, o almenys des de fa diversos anys, és la de les escoles bressol. L'exconsellera Irene Rigau la va fulminar el 2012 i va traspassar a les diputacions aquest cost (40 milions, segons l'última dotació). Diversos ajuntaments van portar l'impagament als tribunals i van guanyar. En aquests Pressupostos, Educació destinarà 70 milions tant per finançar les escoles bressol (1.300 euros per plaça) com per pagar el deute pendent. No obstant això, les diputacions continuaran injectant fons i assumint 875 euros per plaça durant quatre anys. Bargalló ha assegurat que en dos anys s'arribarà als 1.600 euros per alumne i en 10 anys es podrà liquidar el deute amb els ajuntaments. “Entenem que tots els ajuntaments tenen dret, tant els que van reclamar i tenen sentència com els que han reclamat últimament i els que no han reclamat, però ho podrien fer pròximament”, ha apuntat el conseller. El deute es retornarà progressivament, ja que en alguns casos la xifra és elevada: 40 milions a Barcelona.

Els menjadors escolars també es veuran beneficiats per diverses mesures. D'una banda, s'amplia la cobertura de les beques menjador: si fins ara les famílies tenien un descompte del 50% o del 100% del menú, a partir d'ara serà del 70% o del 100%. A més, s'espera que els beneficiaris augmentin dels 128.660 actuals fins als 136.000. D'altra banda, es destinaran gairebé dos milions a obrir menjadors en un centenar d'instituts de màxima complexitat (amb concentració d'alumnes d'entorns desfavorits). I finalment, Bargalló ha anunciat que la llei d'acompanyament dels Pressupostos inclou una disposició addicional per permetre que les associacions de famílies puguin gestionar directament els menjadors, una cosa que pretenia vetar el decret de menjadors que fins ara no ha vist la llum.

Bona part del pressupost es destina a les nòmines del professorat, que creix 544 milions respecte al 2017, fins a un total de 3.400 milions. Això es destina a la contractació de 785 nous professors (aquí s'inclouen els de la inclusiva) i els contractes durant els anys de pròrroga pressupostària. Segons Educació, des del 2016 s'han contractat gairebé 6.900 docents. Igualment, hi haurà 400 nous contractes de personal d'administració i serveis. També la nòmina de la concertada s'incrementa fins als 1.160 milions (un 8% més).

Els comptes també destinen 84 milions (sense augments) per a edificis d'escoles i reduir barracons, i es dobla la partida per a la formació del professorat (5,4 milions).

Per la seva banda, l'oposició ha criticat que es votin uns comptes amb un Govern “esgotat” i ha lamentat que no es millorin les condicions laborals dels professors ni les ràtios. Des de Ciutadans han demanat llibres de text gratis i escoles trilingües, mentre que el PP ha sol·licitat més recursos per a la concertada i la CUP ha assegurat que l'augment de pressupost es deu a un creixement natural del sistema, no al fet que s'hagin revertit les retallades. ERC, JxCat i els comuns han defensat els comptes.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

Debido a las excepcionales circunstancias, EL PAÍS está ofreciendo gratuitamente todos sus contenidos digitales. La información relativa al coronavirus seguirá en abierto mientras persista la gravedad de la crisis. Decenas de periodistas trabajan sin descanso para llevarte la cobertura más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público

Si quieres apoyar nuestro periodismo puedes hacerlo aquí por 1 euro el primer mes (a partir de junio 10 euros).

Suscríbete a los hechos.

Suscríbete