Els alcaldes de Tarragona demanen més controls a la petroquímica

L'explosió, fa dues setmanes, del reactor d'òxid d'etilè de l'empresa Iqoxe a la Canonja (Tarragonès) ha marcat un abans i un després en la relació que els municipis del seu voltant mantenen amb el complex petroquímic. A les preocupacions per la seguretat al polígon s'hi suma el debat sobre el control de les emissions de les fàbriques, que solia ser un terreny gairebé exclusiu dels col·lectius ecologistes. Dilluns, més de 20 alcaldes de Tarragona es van unir per reclamar a la Generalitat canviar els protocols de seguretat en casos d'emergències químiques.

No ha estat mai tan visible com ara la sensació d'intranquil·litat que expressen els veïns, treballadors, ajuntaments i representants institucionals propers al principal enclavament químic del sud d'Europa. La investigació que dirigeix el jutjat de Tarragona, sota estricte secret de sumari, haurà d'aclarir què va fallar en l'explosió d'Iqoxe. La Fiscalia tramita la instrucció a través de la seva àrea d'inspecció de riscos laborals, i no de medi ambient, la qual cosa focalitza les investigacions en una presumpta irregularitat de les condicions de treball. La Generalitat també ha obert expedient per investigar els fets i un altre per dirimir si l'empresa va reiniciar l'activitat després de l'explosió sense tenir els permisos en regla. Se sumen a quatre sancions imposades per la Inspecció de Treball en els últims anys per qüestions de seguretat laboral i de salut, segons va revelar després de l'explosió el conseller de Treball, Chakir el Homrani.

Més enllà de l'evolució judicial i administrativa del cas, el territori ha activat l'altaveu per reivindicar les seves demandes. Ajuntaments, sindicats i veïns reclamen augmentar les mesures de seguretat a la trentena de plantes químiques que operen al triangle comprès entre Tarragona, la Canonja i Vila-seca.

La reunió d'aquest dilluns entre una vintena d'alcaldes de la zona ha servit per fer un front comú en les seves exigències a la Generalitat: durant la trobada, que es va fer a l'edifici del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya (Cecat), situat a tot just quatre quilòmetres de la factoria d'Iqoxe, els alcaldes van interpel·lar el viceconseller de la Presidència, Pau Villòria, i li van insistir que la gestió de les crisis s'assumeixi directament des de Tarragona, en lloc de coordinar-se des de Barcelona, com es fa des del 2007.

Els alcaldes es van fer ressò de la manifestació d'unes 3.000 persones que va recórrer els carrers de Tarragona l'endemà de l'explosió. Els veïns van demanar llavors posar fi a la “impunitat” de la indústria química, i els representants municipals van exigir que s'actualitzessin els mecanismes de reacció davant d'un accident químic. Al seu torn, van sostenir la conveniència de donar “més bona formació a la ciutadania” i més transparència en les informacions relacionades amb el sector, va explicar Pau Ricomà, alcalde de Tarragona. “La química ha de ser la primera interessada a tenir el màxim nivell de seguretat", va assenyalar.

A aquestes reclamacions s'hi va sumar la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó. “Per primera vegada hi ha hagut afectació fora del pol petroquímic”, va recordar en al·lusió al veí del barri de Torreforta que va morir a casa seva, a dos quilòmetres de distància de la planta sinistrada, després d'un esfondrament provocat per un projectil que va sortir disparat del reactor.

“Que no sigui de la nostra competència no significa que no sigui de la nostra incumbència”, va dir Llauradó en una trobada amb la premsa, on va anar un pas més enllà i va obrir la porta a impulsar un debat social sobre quin ha de ser el futur de la indústria a Tarragona: “Hem d'avançar cap a una química més verda, més segura i sostenible, que sigui capaç de conviure amb els ciutadans i amb altres sectors econòmics, com el turisme”.