Quique Setién no té intèrpret al Barça

La derrota a Mestalla adverteix que encara no funciona la comunicació del tècnic amb la plantilla

Quique Setién, a Mestalla, en el partit entre el València i el Barça. Ampliar foto
Quique Setién, a Mestalla, en el partit entre el València i el Barça. Getty Images

Hi ha detalls que ajuden a visualitzar canvis difícils d’explicar com el de la banqueta del Barça. Quique Setién prefereix Umtiti com a central mentre que Valverde apostava per Lenglet. Al Txingurri li interessava que el seu equip fos poderós a les àrees i apostava per transicions tan ràpides que de vegades fins i tot costava encaixar a l’alineació Busquets. El tècnic càntabre aspira que la seva defensa surti amb la pilota jugada, disposada a triangular, circumstància que afavoreix Busquets i Umtiti. El dubte està en la forma del francès i la ubicació de Sergi Roberto. El Barça no s’estira amb profunditat amb el 3-5-2 ni replega bé amb el 4-3-3. L’elecció dels futbolistes és decisiva per al pla de Setién.

Valverde es va dedicar a tapar les carències de l’equip i a dissimular l’edat dels futbolistes mentre afavoria les virtuts de Ter Stegen i Piqué d’una banda i d’altra banda de Messi i Luis Suárez. Una proposta considerada regressiva i també possibilista si ens atenem a les dues Lligues guanyades i al lideratge aconseguit fins a Mestalla. Encara que no se sap com hauria acabat el curs, hi havia símptomes inquietants perquè l’equip va perdre solidesa i rebia massa gols després que el Txingurri hagués estat instat a evolucionar el joc amb l’arribada de Griezmann i De Jong. Valverde va deixar de ser Valverde quan el van convidar a ser un tècnic que s’abracés a l’estil i a la fe cruyffista com ara és Setién.

L’única promesa del càntabre ha estat que el seu equip jugarà bé i per tant el preocupa més la pilota que el marcador en espera de la Champions. No és un projecte d’efecte immediat, perquè Setién no respon al perfil de l’entrenador contractat a meitat de campanya per guanyar, sinó que demanda temps, com va constatar a Mestalla. El Barça no és el que sembla sinó el que un es troba quan franqueja la porta del Camp Nou. L’emoció es va convertir en preocupació per a Setién. La incògnita està en saber si disposa dels futbolistes precisos per jugar com pretén i per tant si el tècnic que va triomfar a Lugo i Las Palmas i va protagonitzar grans victòries al Betis sabrà atacar al Barça.

La dependència de Messi

Els rivals accepten ser dominats perquè adverteixen que els blaugrana són fràgils i inofensius amb la defensa de tres i la falta d’un 9. Els migcampistes juguen paral·lels, sense més ruptures que les de Vidal; els davanters no sorprenen ni regategen, tampoc no es desmarquen sinó que demanen la pilota al peu; i els laterals no tanquen ni reben ajuts, exposats als desajustos, els 10 jugadors pendents de Messi, que no vol ser fals 9. Així que el club tornarà a contractar un ariet a l’hivern i quedarà demostrada la seva mala política esportiva, la tendència a improvisar i l’obstinació per complaure les peticions dels seus jugadors, que no sempre són les que necessita l’equip, cada vegada més envellit i més perdut com s’adverteix en De Jong.

No encerta amb els fitxatges perquè es preocupa més del seu encaix que de facilitar el seu protagonisme, tots supeditats a la vella guàrdia i a un sistema que ja no funciona, de manera que toca tornar a l’aula. Els futbolistes ja no tenen el cap ni les cames per pressionar ni donar velocitat a la pilota com el 2009. Tampoc el trident no disposa de la força ni té l’edat del 2015. L’equip ha perdut la memòria, no recorda com jugava, i el club va tirar el disc dur perquè la junta mai no va creure en Cruyff ni en Guardiola sinó en Xavi, Iniesta i Messi. No es tractava de tenir una idea sinó de canviar les peces i ara només queda el 10. Així que Setién és ostatge de l’intangible futbolístic que va devorar Valverde.

El càntabre no és la solució perquè el Txingurri tampoc era el problema, com s’ha escrit, després que els números evoquin el final de l’etapa de Rijkaard. La resposta de Setién ha estat concedir dilluns de festa a la plantilla després de moltes sessions dobles, segurament perquè necessita reflexionar sobre el seu últim missatge: “Hi ha una cosa que els jugadors no interpreten bé o potser no els ho hem explicat bé”. Pot ser que ningú no esperés Setién en un vestidor que va deixar caure Valverde. La qüestió és que no se sap qui esperen ni què volen els jugadors després de ser sadollats per una directiva que en vigília electoral només adverteix regnes de taifes i un clima viciat a les tripes del Camp Nou.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >