Selecciona Edició
Connecta’t

Ser enterrat en una catedral sense ser rei

Després d’un decret papal, les esglésies comencen a incorporar columbaris per a les cendres de difunts

La Teresa, davant dels columbaris de la catedral de Terrassa.
La Teresa, davant dels columbaris de la catedral de Terrassa.

Teresa Trabalón (58 anys) entra a la catedral de Terrassa i es dirigeix directament a una de les capelles laterals. Les seves parets són quadrícules de marbre. S’apropa a un frontal, pintat amb una imatge de L’últim sopar, i col·loca suaument la mà en un dels rectangles de la columna 25. Allà jeuen les cendres del seu marit, mort fa 13 mesos. Quan a la Teresa li van comentar l’existència dels columbaris a la catedral del Sant Esperit, en ple centre de la ciutat, no s’ho va pensar. “És una zona per on acostumàvem a passejar i és un espai que et dona pau”, comenta.

La possibilitat de dipositar les cendres de difunts en esglésies és recent, només fa tres anys i mig, i ho és arran d’una instrucció del Papa en què assegurava que “l’Església no veu raons doctrinals per evitar aquesta pràctica, ja que la cremació del cadàver no toca l’ànima”. Però sí que indicava que les cendres havien de romandre “en lloc sagrat”, rebutjant que s’escampessin o es mantinguessin a casa. L’escrit papal va obrir el meló d’un nou hàbit, i també d’una nova veta de negoci.

L’empresa Coral Memorial va agafar el guant llançat pel Papa. I el novembre del 2017 inaugurava el seu primer columbari, precisament a la catedral de Terrassa, que compta amb 899 espais per a urnes, dels quals 120 ja tenen amo. “Vam veure que era un tema de futur perquè les incineracions és una pràctica en augment”, admet Fidel Catalán, rector de la parròquia del Sant Esperit. Entre les diòcesis de Terrassa i Barcelona, ja hi ha 18 esglésies amb columbaris. Rubén Tamarit, president de l’empresa, admet que hi ha clients que se sorprenen. “Em diuen, ‘si jo soc treballador, no empresari’. El que fa la iniciativa és democratitzar l’accés a l’església i recuperar la tradició de les esglésies que antigament tenien al costat el cementiri”.

Per desenvolupar el projecte, església i empresa firmen un conveni —amb el permís previ de la diòcesi— pel qual la firma assumeix el cost de la instal·lació dels columbaris i, en el cas de Terrassa, paga a la parròquia un percentatge del lloguer de cada columbari. La concessió de l’espai a l’empresa és de 25 anys, que poden ser renovats o, en cas contrari, l’església n’assumeix la gestió. “Els columbaris no són un tema de negoci, sinó pastoral. Però uns espais ocupats han de generar benefici”, admet el rector egarenc.

El cost de dipositar les cendres oscil·la entre els 400 euros d’una urna individual durant dos anys fins als 5.000 euros per un espai familiar per a quatre urnes durant 25 anys, segons els preus de Coral Memorial. A això cal afegir les taxes d’incineració, que són de 360 euros, segons Cementeris de Barcelona, mentre que un enterrament convencional oscil·la entre els 444 (taxes i lloguer de la tomba a cinc anys) i els 630 (taxes i lloguer a 15 anys).

El preu és, precisament, un dels motius de l’augment de les incineracions dels últims anys. Les dades de Cementeris de Barcelona —dels pocs que els ofereixen amb detall— mostren que el 2010 les incineracions suposaven el 42,6% del total, mentre que l’any passat ja eren el 51,6%. Però en aquesta tendència alcista influeixen altres factors. “Els costums socials evolucionen i això es trasllada a l’àmbit funerari. Cada vegada hi ha més fórmules per acomiadar els difunts. A més, hi ha un procés de secularització de la ciutadania i una diversitat religiosa més gran”, abunda Miquel Trepat, director general de Cementiris de Barcelona.

Per donar resposta a aquesta demanda, a més dels cementiris, han aparegut iniciatives menys convencionals de columbaris, com els ubicats en estadis de futbol. El RCD Espanyol va obrir el seu espai memorial el 2009 amb 1088 columbaris, dels quals ha venut 50. “Bàsicament són aficionats o accionistes. Hi havia moltes peticions de seguidors perquè el futbol és sentiment. A més, les famílies aprofiten els dies de partit i venen a visitar els seus familiars”, explica el responsable de l’àrea de Patrocini del club, Toni Alegre.

Ara, els columbaris a les esglésies irrompen com a alternativa als cementiris, que també busquen innovar en els espais per a cendres. “Els cementiris acostumen a ser en llocs més allunyats, en canvi, a l’església et permet visitar els difunts al costat de casa, a més d’enfortir la vinculació amb la parròquia”, remarca Joan Obach, delegat diocesà de pastoral sacramental de l’arquebisbat de Barcelona. “El cementiri és ple de càrrega negativa i, de vegades, es produeixen situacions incòmodes, mentre que aquests espais ofereixen més pau i serenitat per ser a prop dels familiars”, comenta l’empresari.

Quan la Teresa buscava un lloc on dipositar les cendres del seu marit va optar per la catedral, però només temporalment. En uns mesos, quan la ferida per la pèrdua comenci a guarir, la seva intenció és traslladar-les en una planta fins a la muntanya de Montserrat. “El dol és una fase. Al principi, necessites parlar amb ell, però arriba un moment en què l’has de deixar anar perquè estigui en pau, i nosaltres també”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >