Selecciona Edició
Connecta’t

Mediadors per als problemes de la Barcelona invisible

Nou Barris disposa des del 2009 d'un programa precursor per a la prevenció de conflictes al carrer i a les comunitats de veïns

Els educadors socials Luis Córdova i Sandra Queraltó atenen una veïna de Ciutat Meridiana.
Els educadors socials Luis Córdova i Sandra Queraltó atenen una veïna de Ciutat Meridiana.

La plaça Roja és un punt neuràlgic de la vida a Ciutat Meridiana. Existeixen diverses versions sobre l'origen del seu nom; la més estesa, segons els veterans del barri, apunta a quan els veïns s'hi concentraven durant el tardofranquisme per exigir millores en una de les zones més desfavorides de Barcelona. La plaça Roja continua sent un espai de trobada. Maicon espera a la plaça a que la seva filla surti de l'escola mentre pren una cervesa amb els amics. Després de quinze anys al barri, explica que “per fi” es va mudar: ara resideix a la veïna Montcada i Reixac. “Els menors aquí no són menors, passen ràpid de nens a adults. Però el barri està més tranquil. La nostra generació va créixer amb aquests educadors de carrer, i es nota”, assegura Maicon mentre xerra amb Luis Córdova i Sandra Queraltó, membres del Servei de Suport de Nou Barris.

Maicon es refereix a Córdova com el “tinent”. Córdova no és policia però la seva posició sí que representa autoritat i camaraderia alhora. S'interessa per la vida de Maicon com un company més, però al final de la conversa li recorda que llenci la llauna de cervesa a la paperera. Córdova va ser el 2008 el primer a incorporar-se en un programa de mediació precursor a Barcelona: “Vaig començar amb un contracte de tres mesos, era una experiència pilot”. El seu programa continua sent únic a Barcelona: a diferència d'altres serveis d'educadors i mediadors, l'equip de Nou Barris, format per set professionals, està implicat dia i nit en el tràfec de la comunitat local.

“El que fan ells no ho fa ningú”, assegura Guillem Encabo, tècnic de prevenció de Nou Barris. “Són al territori i no actuen, com a d'altres districtes, per una instància de l'Ajuntament. Estan integrats a la dinàmica de la comunitat. Sempre hi són, són un element del barri”, subraya Encabo. El Pla Local de Prevenció i Seguretat Ciutadana de l'anterior legislatura va incloure a l'equip de Córdova –un servei contractat a l'empresa Progess– entre els seus projectes de referència. El seu radi d'actuació cobreix la zona nord de Nou Barris –Ciutat Meridiana, Torre Baró i Vallbona– i Verdum.

El Pla de Prevenció detectava un focus de conflictivitat a Nou Barris, el districte amb la renda per càpita més baixa de la capital catalana: “Pot veure's un augment de les incidències relacionades amb les activitats indegudes i la convivència veïnals als barris de Sants-Montjuïc, Sant Andreu i Nou Barris. És en aquest districte, juntament amb Ciutat Vella, on també consta un augment dels incidents per activitats molestes i degradació de l'espai públic”.

Fili Bravo, president de l'Associació de Veïns de Ciutat Meridiana, assegura que al barri no hi ha una emergència per delinqüència, però sí per incivisme. “No hi ha inseguretat per crims, però sí que n'hi ha per la precarietat. No hi ha un esperit de comunitat, existeix un incivisme derivat que els és igual cuidar l'espai de tots”, afirma Bravo. “La cura de l'espai públic a Meridiana és sobretot deficitari perquè no hi ha un arrelament”, confirma Encabo.

Zones X

Les estadístiques del Departament d'Interior de la Generalitat corroboren que l'índex de delictes no és més elevat que a d'altres zones: a Nou Barris es van reportar el 2018 el 4% dels fets delictius de Barcelona, en un districte que acull el 10% de la població de la ciutat. Les persones consultades per a aquest reportatge coincideixen a assenyalar que la principal problemàtica és la sensació d'inseguretat: “Aquesta sensació no es basa en els delictes que es cometen, es basa en la por al que et pugui passar”, apunta Encabo: “Si surts de casa i et creues amb algú consumint droga al replà; si tornes a casa i al carrer hi ha uns joves fent botellón, si a l'escala tens uns okupes fent soroll, és normal tenir por”.

Escales a Ciutat Meridiana.
Escales a Ciutat Meridiana.

L'ocupació d'habitatges és un dels focus més preocupants de conflicte, segons Bravo, i posa com a exemple l'edifici on viu: “Al meu bloc som 53 veïns; hi ha deu pisos propietat de bancs i quasi tots estan ocupats. Hi ha famílies que els ocupen i que conviuen sense problemes amb la resta, però n'hi ha que generen conflictes”. A l'Ajuntament es qualifica com a “pernicioses” les ocupacions en què els inquilins realitzen activitats il·legals i que no tenen voluntat d'arrelament, segons Encabo. “Nosaltres parlem de zones X, zones d'especial intensitat en ocupaciones pernicioses, amb més tràfic de drogues”, explica Queraltó. Aquesta educadora assegura que les millores aconseguides són notables: si al 2011, quan va iniciar la seva implicació al projecte, un 30% dels edificis d'habitatges no tenien una administració de la comunitat, ara són només el 5%. Al balanç del mandat passat, la regidoria de Nou Barris va elevar durant 2019 a 140 comunitats de veïns i 200 habitatges les actuacions de l'equip de mediadors.

Més violència masclista

L'Ajuntament no vol avançar dades sobre els resultats del programa d'educadors a Nou Barris fins que no s'hagi elaborat el proper Pla de prevenció i Seguretat. “Fan un treball impagable de contenció i d'acompanyament de persones vulnerables”, diu Encabo. Durant la ruta per Ciutat Meridiana que Córdova i Queraltó van realitzar divendres passat, els mediadors van visitar la casa de la família Herrero. Hi viuen un matrimoni octogenari amb el seu fill Miguel. Els pares pateixen de la salut i Miguel sofreix problemes psiquiàtrics. Entre les diverses urgències que afronten, la més imperant són les inundacions a la llar causades pel temporal recent. Córdova es van comprometre a pressionar a la seu del Districte per trobar una solució.

Córdova creu que hi ha hagut una millora en infraestructures al districte; també afirma que s'ha produït un salt endavant en la convivència amb la població d'altres països: “Abans, a les comunitats de veïns no es tenien en compte als inquilins estrangers. Això ja no és així”.

Nou Barris fa front a una problemàtica en augment, segons el Govern municipal, la violència de gènere, sobretot en “persones procedents de cultures molt masclistes”, segons Encabo. La prioritat és la prevenció i el suport. “Com al barri ens coneix tothom, algú ens avisa si, per exemple, a l'escala ha sentit crits”, explica Queraltó: “A partir d'aquell moment explorem la situació i insistim amb la víctima fins que accepta acudir a serveis socials”.

Fili Bravo assegura que els resultats dels mediadors són insuficients perquè tenen pocs recursos. “Si no fos per ells, el barri estaria pitjor”, afirma Lidia Doblado, una veïna que s'apropa a saludar-los durant la seva ruta: “Fan de mitjancers amb els nois i amb els veïns. La gent pot acudir a ells per evitar anar a la policia o a un jutge. La costa està calmada gràcies a ells”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >