Selecciona Edició
Connecta’t
A LA GRAELLA CRÍTICA i

‘La isla de las tentaciones’, més ‘edredoning’

Tres parelles de concursants ja ha participat en altres programes de Mediaset

Concursants de 'La isla de las tentaciones'.
Concursants de 'La isla de las tentaciones'.

Després del clatellot que va suposar per a Telecinco tancar Gran Hermano, on la seva barroera administració d’un suposat cas d’abús sexual va provocar la fugida dels anunciants, un mal negoci, Mediaset havia de trobar un substitut. Ja el té. Es diu La isla de las tentaciones, encara més clar en els seus propòsits que aquell suposat invent sociològic. L’argument central és ben simple: hi haurà o no infidelitat i... edredoning.

El concurs consisteix a convidar cinc parelles (heterosexuals) que separen en dos espais. Els nois a una casa. Les noies a una altra. Sense contacte. Unes cases on 10 solters –segons l’elusiu lèxic del programa, amb les noies, i 10 solteres, amb els xicots, posaran a prova la fortalesa sentimental de la parella. Periòdicament, els nois i les noies concursants són convocats per la presentadora a un lloc que en diuen La Foguera, on se’ls mostren gravacions de la conducta de la seva parella. Es tracta de provocar el turment de la gelosia i veure, segons la respectiva conducta de la parella, si aquesta sobreviurà o hi haurà trencadissa o... se’n farà una de nova.

Tots pastats amb la mateixa pasta: abundància de tatuatges, carns magres, molts cossos escultòrics. Un dels participants va tractar els solters, la temptació, de “putos neandertals”. Les dues mansions tenen enormes piscines i són prop d’una platja que justifica viure en banyador. És un lloc paradisíac, que dirien a Fitur. Els solters i solteres, els menys comunicatius, són progressivament expulsats pels concursants de les dues cases, on es viu una vida ociosa, en una perpètua gresca que anima les coneixences. És sorprenent la rapidesa amb què es creen afinitats entre absoluts desconeguts. És un programa gravat fa mesos i muntat a consciència.

D’un calculat desvergonyiment, els criteris d’avaluació sentimental estan esgarrifosament restringits a un concepte estricte de la fidelitat. Però, a més, la sospita de simulacre és perpètua. Més d’un dels participants ja ha estat a altres concursos de Mediaset, que, com aquest, són el planter per als realities grans de la casa. Si es guanya notorietat aquí o a l’illa de Supervivientes –la propensió a la insularitat és clamorosa a Mediaset pots pujar l’escalafó i que et fitxin a Sálvame o Viva la vida. De fet, a personatges com la Fani, que, va explicar, no sap si el seu pare era el cantant de Los Chichos o Los Chunguitos... ja li haurien d’haver presentat un contracte. L’ecosistema de Mediaset viu d’això.

A l’hora de fer el càsting no hi va haver maldecaps. La parella Alex-Fiama, que participen en el concurs en vigílies del seu casament, es van conèixer a Mujeres y hombres y viceversa (MyHyV) i tenen un canal a Mtmad, la plataforma de vídeo en línia de Mediaset. La Susana i el Gonzalo van iniciar la seva relació a un Gran Hermano que va guanyar ella. L'Ismael i l'Andrea surten de First Dates. També van anar a MyHyV solters com el Rubén i solteres com la Katerina i la Melani.

Molt semblant a Confianza ciega, que va fer Antena 3 fa 18 anys, la perversitat del programa, al marge de la dubtosa autenticitat, no es troba principalment en un veloç festeig (empès? guionitzat? imprevist?) amb edredoning. És proposar als espectadors un voyeurisme tronat, com de cine S dels anys setanta, i una sàdica espera a què dirà la parella, més o menys enganyada, en la propera foguera. La mateixa Mediaset alimenta aquest lamentable espectacle amb un debat i el seguiment de les piulades dels espectadors. Per cert, es tracta d’un format que triomfa a més d’un educat país (Finlàndia, Itàlia, Luxemburg, el Canadà...).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >