Selecciona Edició
Connecta’t

Nonell, Carracci i Llorens Artigas, estrelles del MNAC durant el 2020

El museu acollirà durant un any grans obres contemporànies de la col·lecció Suñol

Isidre Nonell i dues gitanes al seu estudi, en una imatge de Francesc Serra.
Isidre Nonell i dues gitanes al seu estudi, en una imatge de Francesc Serra.

Un Isidre Nonell inèdit. Aquest serà el reclam d'una de les tres grans exposicions previstes aquest any programades pel MNAC. Inèdit, perquè en la mostra que s'inaugurarà el 14 de maig (fins al 13 de setembre) es podran veure un bon nombre de pintures que no s'havien vist mai, i perquè l'obra d'aquest pintor modernista que s'alternava amb els membres d'Els Quatre Gats va subvertir els criteris del gust burgès i la visió amable i esteticista i va abordar temes més socials protagonitzats per personatges marginals i estigmatitzats, com gitanos, prostitutes, pobres i captaires.

'Parella de gitanos', de Nonell.
'Parella de gitanos', de Nonell.

La seva capacitat i talent i la irradiació que va tenir sobre el seu entorn artístic seran els protagonistes d'aquesta necessària mostra (l'última d'aquesta dimensió es va ser ja fa 20 anys) que comissarien Eduard Vallès i Francesc Quílez, que reuniran 250 obres, no només creades per Nonell, sinó per altres artistes, com Antoni Pichot, Xavier Gosé, Carles Casagemas i Pablo Picasso, als quals va servir d'inspiració o que van conrear els seus mateixos motius.

L'exposició mostrarà també, amb fotografies d'autors com Francesc Serra, Joan Vilatobà i Frederic Ballell, aspectes de la perifèria de la Barcelona en la qual va viure Nonell i que el van inspirar; analitzarà científicament i per primera vegada els seus famosos “dibuixos fregits” i mostrarà la seva versatilitat i la seva originalitat creativa allunyada de solucions convencionals, que tant agraden ara.

Enmig d'aquesta exposició es podrà veure al MNAC una petita joia recuperada. Es tracta de les pintures al fresc que va fer Annibale Carracci al voltant del 1605 per a la capella de Juan Enríquez Herrera, a l'església de Santiago dels Espanyols a Roma. I és on van estar fins que el 1830 es van arrencar. Set fragments van acabar al Prado i nou a l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi, que els va dipositar al MNAC.

Ara, per primera vegada, es podran veure una altra vegada junts, a més dels dibuixos preparatoris que es conserven al castell de Windsor. “Hi ha una bona sintonia entre nosaltres i el Prado, per a la destinació final de totes aquestes pintures, però és molt complex”, es limita a assegurar Pepe Serra, director del MNAC per respondre a la pregunta de què passarà amb les obres després de l'exposició que comissaria Andrés Úbeda i que es veurà a Madrid, Barcelona i Roma. Al MNAC, entre el 15 de juny i el 20 de setembre.

'Apòstols al voltant del sepulcre buit', de Carracci, que es podrà veure a l'exposició del MNAC.
'Apòstols al voltant del sepulcre buit', de Carracci, que es podrà veure a l'exposició del MNAC.

Dos mesos després obrirà les portes la tercera gran mostra de la temporada, dedicada a la ceràmica de Llorens Artigas en diàleg amb la de Hamada Shoji; una relació d'admiració mútua que abordarà l'exposició (comissariada per Ricard Bru, fins al 7 de març) amb els vincles fructífers amb altres catalans, com Joan Gardy Artigas, Joan Miró i Eudald Serra. Amb el Victoria & Albert Museum, la Fundació Maeght, el Museu del Disseny i la Miró de Barcelona.

Gerra de Hamada Shoji, del 1968.
Gerra de Hamada Shoji, del 1968.

A més d'aquestes grans propostes, el principal museu català presentarà (després de restaurar) part del fons que el Museu Víctor Balaguer conserva de l'antic Museu d'Art Contemporani creat el 1960 per Alexandre Cirici i Rodríguez Aguilera, amb obres de Guinovart, Ràfols-Casamada, Tharrats o Saura, que es va instal·lar fins al 1963 a la cúpula del Coliseum i que han acabat a Vilanova.

També es visualitzarà el conveni de col·laboració que s'ha signat amb la Fundació Suñol, pel qual acollirà durant un any vuit peces d'art contemporani repartides per les sales de la col·lecció permanent. Aquests Diàlegs intrusos, que es podran veure durant la segona meitat del 2020 serà un nou al·licient per visitar el museu. El 2018 el centre va rebre un total de 837.694 visitants, el 22% de Barcelona.

I Gaudí es veurà el 2021, amb pavelló o sense

Vista aèria del MNAC i del pavelló on està previst fer l'ampliació.
Vista aèria del MNAC i del pavelló on està previst fer l'ampliació.

Al desembre, després de la reunió del patronat del MNAC, la consellera Mariàngela Vilallonga va anunciar que la Generalitat aportaria 2,5 milions d'euros per a l'ampliació del museu i que el nou pavelló s'inauguraria el 2021 amb una exposició sobre Gaudí. Dijous Pepe Serra la va corregir: “L'exposició es farà, està més que pactada. Ahir es va tancar la llista d'obres. S'inaugurarà l'1 de juliol [del 2021], comissariada per Juanjo Lahuerta, amb el pavelló de Victòria Eugènia o sense”, va explicar. També, que després viatjarà al CaixaFòrum de Madrid i al Museu d'Orsay de París. “Veig més raonable que l'ampliació es faci el 2022. Les dates que es van anunciar són molt optimistes”.

Ara com ara, s'estudia el conveni amb l'Ajuntament i Fira per a la seva cessió, amb la idea de “començar al més aviat possible les exposicions temporals” va dir. “No podem estar esperant a començar a treballar en funció de si tenim el pavelló o no”, va sentenciar.

Per al 2022 Serra va anunciar una altra gran exposició, sense revelar ni el tema ni el o la protagonista, i que es durà a terme la reforma del romànic. “Amb incertesa pressupostària costa molt treballar”. Ho sap bé. El museu disposa (des del 2016) de 15,6 milions d'euros de pressupost, dels quals només 1,6 són per programar exposicions. “Tota xifra de programació que baixi de tres milions és una anomalia i és ridícula”, va reblar. El 2022 és, per contracte, el seu últim any al capdavant del museu. Ahir va assegurar que no sap si podrà renovar cinc anys més.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >