Silvia Abril i Andreu Buenafuente, història d’un matrimoni (i dues gales dels Goya)
La parella de còmics presenta dissabte la gala dels premis del cinema espanyol per segon any consecutiu
Quan van presentar la gala dels Goya de l'any passat, Andreu Buenafuente i Silvia Abril tenien un objectiu: sobreviure com a matrimoni. Un any després encara no s'han divorciat. És més, han accedit a tornar a afrontar una de les proves més difícils per a qualsevol còmic: presentar una de les cerimònies més llargues i criticades del panorama espanyol, els Goya.
Hi ha humor per a tots els públics, però aquesta nit tot el país estarà pendent dels acudits de la parella. Un escrutini que no tots passen amb nota. Cal agradar alhora a més de tres milions d'espectadors. No s'ha de ser ni massa insuls ni tampoc passar-se. Es demana a la vegada un espectacle breu, dinàmic i divertit. Però Abril, de 48 anys, i Buenafuente, de 54 —divendres en fa 55—, tenen una llarga trajectòria en això de fer riure i tenen les seves fórmules. En la seva fórmula, ella és més atrevida, ell més moderat. Encara que a l'escenari del Palau d'Esports Martín Calpena de Màlaga dissabte seran tan presentadors com humoristes. “No som aquí per donar massa canya a ningú. No serem gaire sarcàstics”, va prometre Abril dilluns en roda de premsa.
Buenafuente està acostumat a aquests reptes. Es va formar des de ben jove als mitjans de comunicació. Amb només 17 anys va començar a treballar a la ràdio de la seva ciutat, Reus, i set anys després va guanyar un premi Ondas al millor programa de ràdio local amb El Terrat. Després de diverses aparicions a TV3, amb programes d'èxit com Sense títol, La cosa nostra o Una altra cosa, va fer el salt a la televisió estatal a Antena 3 amb Buenafuente, espai que dos anys després va passar a La Sexta. A la televisió generalista també va tenir algun títol fulminat per l'audiència (Buenas noches y Buenafuente només va tenir set programes el 2012). El 2016 va fitxar per Movistar+, on des de llavors presenta Late Motiv.
La clau de l'èxit de Buenafuente, com ell ha reconegut, ha estat la seva capacitat per captar nous talents i proposar formats molt ben treballats. “Quan em retiri em coneixeran, més que pel que vaig fer, pel que vaig ajudar a fer-se”, confessava la setmana passada a EL PAÍS. Jordi Évole, Gonzo, Berto Romero, David Broncano, Bob Pop… la llista dels seus fillols és llarga. Així és, de fet, com va conèixer la seva parella. Abril es va incorporar el 2006 com a col·laboradora als programes que ell anava presentant, des del primer format a Antena 3, passant per La Sexta amb En el aire, fins avui.
La barcelonina, que acaba de viure un dels seus millors anys en la professió, va deixar la carrera de Dret quan cursava quart per estudiar interpretació i es va donar a conèixer el 2003 amb el programa Homo záping, que parodiava altres productes televisius. Als programes de Buenafuente va explotar la seva faceta interpretativa amb diversos personatges recurrents, sovint absurds i desvergonyits (amb un d'ells fins i tot va actuar el 2008 a Eurovisió, amb Rodolfo Chikilicuatre). Ha estat secundària a La que se avecina, Tres bodas de más, Cuerpo de élite i Padre no hay más que uno, la pel·lícula espanyola més taquillera de l'any passat. A més, es va incorporar recentment a la SER amb Toni Acosta amb El Grupo, un programa d'humor en què parlen de temes que es proposen en un grup de Telegram que elles gestionen. Aquesta emissora està acostumada a aquest tipus de formats, com Nadie sabe nada, de Buenafuente i Berto Romero.
Dissabte Buenafuente es convertirà en la persona que més vegades ha presentat els Goya: quatre. Primer en solitari, el 2010 i el 2011. Des d'aquell primer any té el rècord d'audiència de la cerimònia, amb 4.656.000 d'espectadors i una quota de pantalla del 26,4%. Aquest és el segon any consecutiu que ho fa amb Abril (també són la primera parella sentimental que afronta aquest repte), i bones crítiques. “Va ser més que endreçada, molt graciosa en alguns moments, l'actuació d'Andreu Buenafuente i de Silvia Abril”, va escriure Carlos Boyero EL PAÍS l'any passat.
En repetir aquest any, s'exposen a repetir l'experiència de Joaquín Reyes i Ernesto Sevilla, que el 2008 van ajudar a presentar la cerimònia i, en repetir, el 2017, se'ls va acusar d'haver presentat una de les pitjors gales de la història, que ni es van plantejar repetir. “El monòleg inicial de Sevilla no tenia ritme i els acudits no arribaven a quallar”, va publicar Natalia Marcos a EL PAÍS. La llista de presentadors dels Goya és plena de còmics que han punxat. Dani Rovira la va conduir el 2015, el 2016 i el 2017, i després va escriure a Twitter, “No ha valgut la pena”, a causa del nombre d'atacs rebuts.
Sempre els quedarà la seva química personal. Sovint recorden com va començar la seva relació. Va ser en directe, ella amb bigoti i unes ulleres enormes interpretava la Niña de Shrek. “Sí, me'n vaig enamorar. Una vegada se'm va apropar a la taula, en directe al programa, disfressada, es va aixecar la faldilla i en realitat em va mirar amb cara de Silvia, no de Niña de Shrek. Ningú se'n va adonar, però jo sí. Vam anar a casa, vam continuar parlant i li vaig dir: ‘Ens hauríem de fer un petó ja’. I en aquell moment vam començar a sortir”, va explicar Buenafuente en una entrevista a TV3 el 2016.
Ja fa anys que no són uns principiants negociant les crítiques i els índexs d'audiències. Sí que han deixat clar que busquen una cerimònia visual i dinàmica, però no han volgut avançar més: “La concentració d'expectativa comporta un punt de misteri. Revelar-ho treu una mica de gas”, va assegurar la parella en la roda de premsa de dilluns. “Val la pena ser opac per sorprendre”.
