_
_
_
_
_
Crítica
Género de opinión que describe, elogia o censura, en todo o en parte, una obra cultural o de entretenimiento. Siempre debe escribirla un experto en la materia

La vida d’una jove trans en primera persona, al TNC

‘Raphaëlle’ aborda les tensions que susciten en la societat les diferents i variades formes de viure amb les identitats de gènere

Raphaëlle Pérez, durant la representació al TNC.
Raphaëlle Pérez, durant la representació al TNC.Alfred Mauve

Hi ha propostes teatrals que ajuden a eliminar prejudicis i estereotips. I Raphaëlle, l'obra amb què la companyia La Conquesta del Pol Sud tanca al TNC (Sala Tallers) la seva trilogia sobre dona, identitat i història, n'és un eloqüent exemple. Ni actriu, ni personatge. El que Raphaëlle Pérez ens explica en aquest muntatge és la seva pròpia vida, els seus dubtes i inseguretats, els seus somnis i les seves pors i temors i, el més important, el seu combat personal en el dia a dia per ser la persona que vol ser a la vida.

Què vol dir ser una dona? Què vol dir ser un home? Llançant al públic aquestes dues preguntes, el dramaturg i director Carles Fernández Giua i l'escenògraf i dissenyador de vídeo Eugenio Szwarcer, fundadors de La Conquesta del Pol Sud, obren i marquen el to del muntatge, centrat en el testimoni vital d'una jove dona trans, Raphaëlle Pérez.

És ella qui ens explica la seva experiència real de canvi de gènere, amb sinceritat i emotivitat continguda, acompanyada a l'escenari per Fernández Giua i Szwarcer, mestres del teatre documental, que mantenen el pols del relat introduint personatges i testimonis gravats que ajuden a recrear la seva dura experiència vital.

Raphaëlle

Raphaëlle. Creació i interpretació: Raphaëlle Pérez, Carles Fernández Giua (director) i Eugenio Szwarcer (escenografia i vídeo). Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Sala Tallers. Barcelona, fins al 2 de febrer.

Más información
‘Claudia’, la història d'una nena 'desapareguda' durant la dictadura argentina
‘Nadia’, una història de carn i ossos

Des de la seva infantesa a Normandia –a través de la pantalla, podem veure el testimoni dels seus pares, gravat a la seva casa familiar– fins a la seva estada a París, on inicia el seu somni de dedicar-se a la moda, i la seva vida actual a Barcelona.

L'itinerari vital de la Raphaëlle, amb tocs d'humor que alleugereixen la tensió emocional d'episodis molt durs, es complementa, com si fos un documental televisiu de gran format, amb declaracions d'especialistes, com el sociòleg i activista trans Miquel Missé, que a l'inici del muntatge explica amb claredat les tensions i confusions que susciten en la societat les diferents i variades formes de viure i conviure amb la transsexualitat i les identitats de gènere.

No hi ha trampes emocionals ni manipulacions de cap tipus. Al contrari, tot el que explica i reviu en escena la Raphaëlle –és admirable l'equilibri entre la racionalitat i l'emoció– deixa empremta en l'espectador perquè ens parla d'incerteses i també de certeses en un camí vital que aconsegueix commoure'ns precisament per la seva sinceritat i esperit de lluita.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_