_
_
_
_
_

Busquets recupera el poder

El migcampista blaugrana, brillant en l'estrena de Setién al Camp Nou, ha estat un dels més perjudicats per l'estil de Valverde

Juan I. Irigoyen
Una de les passades de Busquets en el partit contra el Granada.
Una de les passades de Busquets en el partit contra el Granada.Pablo Morano (Getty Images)

Des que Sergio Busquets va aparèixer en l'alineació del Barça en el segon partit de la Lliga 2008-2009 contra el Racing, el dia que Pep Guardiola el va fer saltar de Tercera al Camp Nou, ningú ha discutit el sorprenent migcampista, i menys quan va tenir el vistiplau escrit de Johan Cruyff. I fins i tot Del Bosque, llavors seleccionador, va afirmar: “Si jo fos jugador m'agradaria assemblar-me a Busquets”. No ho va fer la secretaria tècnica –els dos únics migcampistes fitxats, Song i Mascherano, van acabar de centrals–, ni la Masia. Els jugadors del planter cridats a ser-ne el relleu ja són lluny del club: Sergi Samper és al Vissel Kobe i Oriol Busquets juga al Twente. Cap entrenador es va animar a posar en dubte Busquets, pedra angular del Barça de Guardiola, però també de Tito Vilanova, Tata Martino i Luis Enrique. Fins que alguna cosa va canviar l'últim estiu amb Ernesto Valverde. Ara, amb Quique Setién sembla que ha tornat la normalitat per a Busi.

Valverde volia donar més dinamisme al centre del camp. L'extècnic blaugrana va avisar Rakitic al maig que ja no seria imprescindible i en el primer partit a San Mamés va deixar Busquets a la banqueta. Valverde va apostar llavors per Sergi Roberto –volia que tornés a la posició de volant– i per Aleñá, avui al Betis. Com a pivot es va estrenar De Jong. No va ser un fitxatge qualsevol. Per primera vegada des que Busquets va debutar al primer equip, el Barça apostava per un altre mig, guardonat com el millor centrecampista de l'última temporada de la UEFA. A Valverde no li va funcionar la jugada: el Barça va caure a San Mamés: 1-0.

El Txingurri es va corregir, però res va tornar a ser el mateix. Mentre que a l'atac l'únic que es ressentia per les rotacions era Griezmann, acabat d'arribar, en la defensa l'únic dubte era Semedo o Sergi Roberto al lateral dret. Al centre del camp, Valverde no es casava amb ningú. Només De Jong semblava inamovible: va jugar el 80% dels minuts, més que la resta, és a dir, Busquets (66%), Rakitic (37%), Arthur (36%) i Arturo Vidal (36%).

Arthur, amb diverses lesions, no es va queixar. Vidal va amenaçar que marxaria a l'hivern –l'Inter no renuncia a incorporar-lo– i Rakitic va ser el primer que va expressar el seu malestar. “Em sento trist, igual que la meva filla petita quan li treuen una joguina”, li va confessar el croat a Jorge Valdano a Movistar +. Busquets, en canvi, no va dir ni mu. Almenys, davant dels micròfons. La relació dels pesos pesants del centre del camp amb Valverde es va desgastar al mateix temps que se sentien desprotegits per la dinàmica de joc de l'equip, cada vegada més pendent de les transicions, sense temps ni espai per cuidar la pilota a la divisòria.

La situació va generar algunes converses tenses al vestidor. “Cal parlar d'algunes coses; cal millorar-ne unes quantes…”, va subratllar Ter Stegen a Praga després que el Barça patís per guanyar per la mínima a l'Slavia. Al camerino es començaven a fer visibles diferències entre els jugadors i algunes discussions assenyalaven Valverde. Hi havia els qui es queixaven que el Txingurri alliberava de tota responsabilitat defensiva als davanters –Messi i Luis Suárez–, una situació que patien els volants i Ter Stegen. En les primeres 19 jornades, el Barça va encaixar 23 gols. La campanya passada en va rebre 36 en tota la Lliga, i 29 en la 2017-2018.

La directiva observava amb preocupació l'evolució de la relació del vestidor amb Valverde. La secretaria tècnica sabia que tenia data de venciment i treballava en un possible substitut. Però no esperava que tot es precipités. Els volants del Barca veien amb bons ulls l'arribada de Xavi Hernández. Els més veterans no han perdut mai el contacte amb el seu excompany, ara tècnic de l'Al-Sadd. En principi, simbolitzava el retorn al futbol de pausa, menys vertiginós, més propici per als jugadors amb segell a la Masia.

Xavi va entendre que no era moment per tornar al Camp Nou. Però no tot van ser decepcions. Setién, autoproclamat cruyffista, va acceptar el repte. Alegria doble per a Busquets: el Barça va recuperar la seva obsessió per controlar els partits amb la pilota i a la banqueta mana un tècnic fet a la seva mida. Setién guarda com a relíquia una samarreta autografiada pel pivot de Badia. Contra el Granada, Busquets va repartir 142 passades; tot l'equip andalús, 130. El pivot en simbiosi amb el Barça més retòric dels últims anys: des del 2011 que no es registrava un percentatge de possessió tan alt (82%). Busquets, considerat en el seu moment el millor mig centre del futbol, recupera el poder amb 31 anys i el Barça recupera la pilota.

Menys passades llargues, una defensa més avançada

Encara que en un partit no es poden extreure comparatives concloents, hi ha patrons de comportament del Barça de Quique Setién que són molt expressius, tal com revela l'informe de Mediacoach, plataforma oficial de dades que utilitzen tots els equips de la Lliga.

Contra el Granada, el Barça va tenir 101 possessions –97 tenia de mitjana l'equip de Valverde–, i va estar en possessió de la pilota durant 42 minuts i 27 segons, quan la mitjana es quedava en 34 minuts i 54 segons. Però no només això, sinó que les possessions es van resoldre amb una mitjana de 10,2 passades, quan el Barça acumulava a la Lliga 7,4 passades per atac, ampliades a vuit quan jugava al Camp Nou.

Hi ha una altra dada significativa de la proposta de Setién, ja que el Barça solia donar 54,5 passades llargues –les que són considerades de més de 30 metres– mentre que contra el Granada es van quedar en 25. I, ja sense la pilota entre les botes, el Barça també va avançar les línies, ja que la defensa es va col·locar a 43 metres de Ter Stegen de mitjana, mentre que en els duels passats de la temporada no va arribar als 40.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Juan I. Irigoyen
Redactor especializado en el FC Barcelona y fútbol sudamericano. Ha desarrollado su carrera en EL PAÍS. Ha cubierto Mundial de fútbol, Copa América y Champions Femenina. Es licenciado en ADE, MBA en la Universidad Católica Argentina y Máster de Periodismo BCN-NY en la Universitat de Barcelona, en la que es profesor de Periodismo Deportivo.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_