Selecciona Edició
Connecta’t
TELEVISIÓ

El tràiler, el millor dels Gaudí

La gala del cinema català va ser tot un símptoma del lamentable estat d’aquesta indústria. Isona Passola va parlar de “moments tràgics” i de “talent fugit” i això és notava en les absències a la platea

Els guardonats en aquesta edició dels Premis Gaudí.
Els guardonats en aquesta edició dels Premis Gaudí. GTRES

L’inici de la gala dels Gaudí del cinema català va ser tot un símptoma del lamentable estat d’aquesta indústria. La presentadora va fer una al·lusió a l’actriu Aina Clotet, que no hi era perquè, com va explicar, treballava a Madrid. Un tema, el de la migració laboral forçosa, que va reprendre Isona Passola, presidenta de l’Acadèmia del Cinema Català, al seu discurs. Passola va reclamar mesures fiscals al ministre de Cultura, present, i va criticar la política de la Generalitat. Unes crítiques que el president Quim Torra no va escoltar perquè no hi era. Passola va parlar de “moments tràgics” i de “talent fugit” i això és notava en les absències a la platea.

La mestre de cerimònies, Anna Moliner, va posar encant en la interpretació musical i empenta en els diàlegs, una feina malaguanyada per un guió infeliç, on la gosadia més gran va ser l’aparició d’Albert Pla cantant La sequia, joia vintage amb 30 anys a sobre. Llevat que es consideri dins d’aquesta categoria acudits, com fer sortir el suposat paper del discurs de Passola de la “patatona” de la castigada presentadora. La producció de Dagoll-Dagom va patir de pobresa d’idees i ho demostra haver d’acudir als recursos humorístics de l’APM, amb unes brometes simples, algunes de les quals es pescaven a mitges.

Francesc Betriu, Gaudí d’honor, va fer un discurs d’una enorme humilitat dedicat bàsicament a reconèixer la feina d’altres professionals, la de les categories laborals que ni els Gaudí, ni cap altre premi d’aquesta mena, reconeixen, i la d’amics desapareguts. Va ser un bon moment de la gala.

A pesar d’un començament preocupant, el capítol d’agraïments als col·legues i la família va ser prou diligent, potser perquè se sotmetia els premiats a una dura disciplina. Els micròfons a poca altura obligaven a qui no era particularment baixet a inclinar-se, ajupir-se. Feia angúnia. Haver de donar més de 20 premis fa molt difícil que la festa no decaigui. Els passa als Oscar i, encara amb més raó, a tots els seus èmuls. Una llàstima perquè, malgrat tot, hi havia títols entre els films nominats als Gaudí d’una enorme força, personalitat i bellesa diferent.

De la festa dels Gaudí d’aquest any, el millor record serà el tràiler que l’anunciava per televisió. Una petita joia d’intel·ligència narrativa i oportunitat del missatge. És de Marçal Forés, de la productora Canada. No sé si podria ser una solució acudir a uns elaborats tràilers, aquest gènere tan servicial i menystingut, de les pel·lícules nominades, construir amb ells i la llista de premiats un bon programa de televisió i renunciar a les pompes acadèmiques i a un show business amb una discutible traça.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >