Selecciona Edició
Connecta’t
TEATRE COLUMNE i

Guillem Clua, ben amunt i lluny

El dramaturg català continua triomfant amb 'La golondrina' i al febrer estrenarà 'Justícia'

Carmen Maura i Félix Gómez, en una escena de 'La golondrina'.
Carmen Maura i Félix Gómez, en una escena de 'La golondrina'.

La golondrina, de Guillem Clua, continua volant ben amunt i lluny. Fa un any i mig que es representa al Brasil; s'ha fet a Montevideo, s'ha venut per Veneçuela. “A Mèxic”, explica el dramaturg, “la dirigirà Manolo Caro, el de La casa de las flores. Mentrestant, continua de gira per Espanya, amb un canvi: Dafnis Balduz és qui acompanya Carmen Maura. Tanquem a Madrid al maig i, quan la Carmen acabi la versió espanyola, començarà la versió francesa, després de l'estiu. És una coproducció entre França, Bèlgica i Suïssa. Tothom vol veure la Carmen en escena, i és un regal veure-la tan compromesa amb l'obra. L'ha fet seva d'una manera impressionant”.

Del 13 de febrer al 23 de març, hi haurà nova obra de Clua, Justícia, al Teatre Nacional de Catalunya (Barcelona). Gairebé tres hores: la història d'una família catalana des de la Guerra Civil fins al present i amb salts al futur. “El naturalisme es trenca des del principi. Hi ha una disrupció constant entre espai i temps. Els actors interpreten molts personatges, parlen al públic, narren. Josep Maria Pou és l'eix sobre el qual gira tot. És un prohom de la cultura catalana, un parlamentari que ve del pujolisme. I un jutge a qui el dia que es retira li munten una missa i un sopar, i aquella nit la seva ment comença a embogir i surten a la llum tots els secrets del seu passat”.

Hi ha 10 persones en el repartiment de Justícia, dirigida per Josep Maria Mestres. Pou i Vicky Peña són els patriarques. Els fills, Anna Sahun i Roger Coma. El gendre és Pere Ponce; la nora és Anna Ycobalzeta. Manel Barceló és el capellà de la família. Alejandro Bordanove, Marc Bosch i Katrin Vankova, els nets, “són la gran promesa del partit, que no s'arriba a esmentar, però s'entén que és Junts per Catalunya”, diu. “Rebré de valent, perquè és una obra molt política. No hi ha hagut cap però. Pou va ser una proposta de Xavier Albertí quan em va encarregar el text. Em va dir: ‘Escriu el que vulguis per a la sala gran”. El problema del Nacional català –afegeix– és que és un teatre en el qual s'inverteixen molts diners per fer funcions que duren sis setmanes. “Després moren i no tenen cap repercussió a la resta del territori, excepte comptades coproduccions que es poden fer amb Madrid. És increïble, i una llàstima que sigui així. Però és el concepte que tenen ara els responsables del teatre català”. Duri o no duri Justícia, Clua no es pot queixar de les seves funcions “comercials” recents: no cal oblidar-se, a banda de les citades, de Smiley, que s'està fent molt (“a Itàlia es torna a muntar aquest any”). Después del amor s'estrenarà al Club Capitol (“serà la seva última funció”) el 14 de maig. “I després gira, a la tardor”. Clua escriu i dirigeix, amb els actors originals, Albert Triola i Ramon Pujol. I tots tres produeixen. Arola, a més, li publica el seu Teatre reunit (“14 textos, des del primer, Invisibles, del 2002, fins a Justícia, incloent-hi els escrits en castellà, com Invasión o Ilíada”).

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

Debido a las excepcionales circunstancias, EL PAÍS está ofreciendo gratuitamente todos sus contenidos digitales. La información relativa al coronavirus seguirá en abierto mientras persista la gravedad de la crisis. Decenas de periodistas trabajan sin descanso para llevarte la cobertura más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público

Si quieres apoyar nuestro periodismo puedes hacerlo aquí por 1 euro el primer mes (a partir de junio 10 euros).

Suscríbete a los hechos.

Suscríbete