Selecciona Edició
Connecta’t

Barcelona declara l’emergència climàtica i planeja fer zones d’ultrabaixes emissions

La ciutat destinarà 563 milions a reduir les emissions de CO2 a la meitat en una dècada

Contaminacion en Barcelona
Contaminació a Barcelona el juliol passat.

Barcelona ha declarat oficialment aquest dimecres l'emergència climàtica amb un paquet de 103 actuacions que tenen com a objectiu reduir les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle a la meitat el 2030 (prenent com a referència el 1992, el primer any del qual la ciutat té registres, tal com demanaven els moviments ecologistes). Això es tradueix en la reducció de dos milions de tones de CO2, de les quals una quarta part es volen aconseguir limitant dràsticament l'ús del cotxe, encara que no es quantifica quants vehicles deixaran de circular. En total, l'Ajuntament hi invertirà 563 milions d'euros.

Entre les principals actuacions previstes hi ha des de la zona de baixes emissions (ZBE, ja en marxa) per vetar els cotxes més contaminants fins a multiplicar per cinc (fins a 15 quilòmetres quadrats) els espais de trànsit restringit, limitar la circulació a 30 quilòmetres per hora a més de la meitat de carrers o fer places davant de les escoles de la ciutat i 10 nous parcs o "eixos verds".

"Volíem que no fos una declaració retòrica, sinó un document de mesures que marquin un abans i un després", ha defensat l'alcaldessa Ada Colau durant l'acte de declaració de l'emergència, al solemne Saló de Cent de l'Ajuntament i davant de representants de les entitats participants. Colau ha recordat les paraules de Greta Thunberg: "Això no és un simulacre, la casa està en flames", una expressió que utilitza la campanya comunicativa amb la qual es difondrà la declaració. L'alcaldessa també ha recordat que les ciutats són les principals fonts d'emissions i ha manifestat que "defensar la justícia climàtica és defensar la democràcia". "Se'ns acaba el temps i no hi ha dreceres", ha afegit.

“Guanyar espai al cotxe”, ha defensat com a objectiu la tinenta d'alcalde d'Urbanisme, Ecologia i Mobilitat, Janet Sanz, que també ha anunciat que s'estudiarà la creació de zones d'ultrabaixes emissions (en entorns molt contaminats o sensibles), o d'un peatge urbà. La declaració també preveu multiplicar per 20 la generació d'energia solar en teulades d'equipaments, edificis d'habitatges o, fins i tot, fàbriques; i rehabilitar energèticament 10.000 habitatges l'any.

Amb aquest document, que s'ha treballat amb 200 entitats de la ciutat durant l'últim semestre, Barcelona es converteix en la primera gran ciutat espanyola que acompanya amb mesures concretes el seu compromís per lluitar contra el canvi climàtic. Del centenar de mesures, més de la meitat (53) depenen en exclusiva de l'Ajuntament; la resta, de l'Àrea Metropolitana, la Generalitat o també l'Estat. I en alguns casos, també de particulars o empreses privades.

La declaració inclou també un gran paquet de demandes i exigències en matèria d'infraestructures que no depenen només de la ciutat. Demana més carrils bus o d'alta ocupació als accessos per carretera, inversions per a Rodalies, acabar la L9 del metro (una infraestructura de la Generalitat a la qual li falta el tram central) o enllaçar les dues xarxes de tramvia per l'avinguda Diagonal. I reclama al port i l'aeroport que redueixin les emissions i revisin els seus plans de creixement, una qüestió sobre la qual l'Ajuntament no té competències. En el cas del port, depèn de l'Estat i de la Generalitat; i l'aeroport el gestiona Aena.

El document tracta altres qüestions en relació amb el model econòmic de la ciutat, el model de consum, l'alimentació, o la salut dels ciutadans. Per exemple, sobre la distribució de mercaderies, proposa crear un impost per a la distribució de paqueteria de les plataformes tecnològiques. També regular l'aparcament al carrer a tota la ciutat, analitzar l'impacte del turisme en la sostenibilitat, que la recollida d'escombraries sigui individualitzada (per premiar qui més recicli) i avançar cap a l'eliminació dels plàstics d'un sol ús.

També hi ha actuacions en matèria de salut o alimentació. Suggereix introduir dietes més sanes, amb productes de proximitat, ecològics i menys carn a les escoles o estudiar la regulació d'establiments de menjar ràpid i ultraprocessat prop de les escoles; o crear 100 “refugis climàtics” en equipaments municipals on es pugui acudir si es declara una onada de calor.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

Debido a las excepcionales circunstancias, EL PAÍS está ofreciendo gratuitamente todos sus contenidos digitales. La información relativa al coronavirus seguirá en abierto mientras persista la gravedad de la crisis. Decenas de periodistas trabajan sin descanso para llevarte la cobertura más rigurosa y cumplir con su misión de servicio público

Si quieres apoyar nuestro periodismo puedes hacerlo aquí por 1 euro el primer mes (a partir de junio 10 euros).

Suscríbete a los hechos.

Suscríbete