Selecciona Edició
Connecta’t

TV3 desdramatitza l’ús del català amb ‘El llenguado’

El programa, que s’estrena dimecres, fuig del missatge normatiu i aposta per un to distès per trencar amb el mite de llengua difícil

Els presentadors del programa, Yolanda Sey i Guillem Albà.
Els presentadors del programa, Yolanda Sey i Guillem Albà.

En ple debat sobre si el català decau als patis de les escoles o si està sucumbint inexorablement davant del castellà per les onades migratòries de més enllà de la Península que encaixa Catalunya, TV3 estrena dimecres en prime time (22.30) un programa sobre la llengua catalana amb un títol que ja és tota una declaració de principis, El llenguado, i que abans de la primera emissió ja ha generat controvèrsia. A les xarxes socials, tan bon punt s’ha anunciat l’espai, s’ha plantejat: per què no se li diu pelaia (com es coneix aquest peix al nord) o peluda (a les Terres de l’Ebre)? “Buscàvem un programa distès, divertit, trencar amb el mite del català com a llengua difícil i, sobretot, intentar desdramatitzar la cosa de l’extinció de la llengua; no volíem fer les fitxes Ruaix”, diu la directora de l’espai, Fúlvia Nicolàs, referint-se al popular mètode del sacerdot i gramàtic Josep Ruaix, El català en fitxes.

Llenguado és un castellanisme que va ser adaptat ja fa moltíssims anys i el joc és evident”, argumenta el lingüista Pau Vidal, que protagonitza la secció El filòleg de guàrdia, i que s’estrena responent a aquesta elecció, en una encertada intuïció del que hauran d’entomar. “Fa més de 50 anys que estem amb això del bombardeig del que és correcte i incorrecte, el que es pot dir i el que no; cal espolsar-se amb urgència aquest estigma; corregir sempre tant és dolent, inútil i perillós per al parlant; corregir mata”, provoca el filòleg, autor de Catanyol.es o El bilingüisme mata i col·laborador del suplement cultural Quadern d’EL PAÍS. Aquesta actitud la resumeix amb el terme “neopurisme” i hi contraposa l’esperit filològic de l’espai: “No volem fer un programa de combat; volem treure el català del context d’esforç, solemnitat i sacrifici…”. Un programa light per a un tema heavy? “No, però, es faci el que es faci, la llufa de la laxitud lingüística TV3 la té per sempre”. En qualsevol cas, la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat col·labora amb l’espai a través de l’Optimot, el seu servei de consultes sobre llengua.

L’estructura dels 10 capítols de 45 minuts que conformen El llenguado respon plenament a aquesta filosofia, començant pels presentadors, Guillem Albà (actor i clown, que ja ha conduït Catalunya aixeca el teló) i Yolanda Sey (cantant de The Sey Sisters i actriu a Els Jocs Florals de Canprosa, al TNC), osonenca d’arrels africanes amb un molt bon català: “No ha estat pensat, no buscàvem un exemple de normalització”, admet Nicolás, tot i que “té un efecte secundari i subliminal que no és obligatori parlar a la gent de color en castellà”, assenyala Vidal.

Cada entrega, en els continguts, proposarà una petita immersió en temes lingüístics, tan diversos com, per exemple, la manera de parlar dels joves, els insults en llengua vernacla, quin català es feia servir en altres segles o qui mana en la normalització de la llengua, cosa que donarà peu a la intervenció tant d’especialistes com de famosos, però també d’usuaris anònims. Així, en aquesta primera entrega l’eix és el català que fan servir els mitjans, amb cares populars com els periodistes Mònica Terribas i Jordi Basté. En una segona part, es viatja pel territori buscant parles i paraules; l’àrea de la serra de l’Albera encetarà aquest àmbit, on també es visitaran la Franja, el Solsonès (divisòria del català oriental i l’occidental) o Formentera. Es reprèn així, tàcitament, l’esperit del programa Caçador de paraules, que entre el 2007 i el 2008 va emetre TV3 i va descobrir mediàticament Roger de Gràcia. En aquell equip treballava Nicolàs, que amb El llenguado ja ha participat en una desena de programes, que inclouen la direcció de Mestres.

“En l’època del Caçador… no s’acceptaven tant els diferents registres del català”, compara Nicolàs, que insisteix que, amb el programa, “no volem dir el que és correcte o incorrecte en català, no és un espai normatiu”, tot i que el programa inclou una altra microsecció, El mot merdós, on s’analitzaran paraules “correctes o no, però l’ús de les quals pot generar una mica de ràbia perquè l’idioma té altres opcions més riques o genuïnes; d’alguna manera és alertar que el català estàndard, amb la seva arrogància, s’està cruspint el col·loquial”, assegura Vidal. El filòleg també treu ferro a una de les possibles conclusions del primer programa: moltes paraules i expressions catalanes estan desapareixent. “El lèxic cau per les costures i les del català són més grosses, però està passant en totes les llengües, és un fenomen global, fruit de la vida moderna; s’ha d’anar assumint”.

En la desena de capítols previstos no s’aborda la salut o el futur del català, i tampoc es visita cap famós pati d’escola, ni àrea de l’extraradi de les grans ciutats, especialment de Barcelona. “No volíem fer sociolingüística, ni enviar cap missatge ideològic o negatiu”, insisteixen la directora i el lingüista, que asseguren que els aspectes delicats estan previstos per a una possible segona temporada que, de moment, no està planificada. De la primera entrega, tot i això, com a balanç li crida l’atenció “com de viu està el català fora de l’àrea metropolitana”. Vidal, per la seva banda, extreu: “Descobreixes que hi ha molta gent que en sap molt, sobre la disciplina de la llengua, però se’ls sent poc i, en canvi, bramen els que no en tenen ni idea”.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >