Najat el Hachmi: “El feminisme és un, el que canvia és l’expressió del masclisme”

Nascuda a Beni Sidel (Marroc) el 1979 i criada a Vic (Barcelona), Najat el Hachmi es va consagrar el 2008 amb la novel·la L'últim patriarca. Darrerament ha publicat el manifest feminista Sempre han parlat per nosaltres, que ara tradueix al castellà l'editorial Destino.

Què la va portar a voler ser escriptora? La necessitat de cridar el que ni tan sols podia dir: violència, discriminació, malestar però també desig. Escric per esquinçar tots els vels que m'han imposat.

Quin llibre té a la tauleta de nit? Tinc la traducció al català del Llibre dels avars, d'Al-Jahiz, ¿Puede prestar-me su pistola, por favor?, de Lorenza Mazzetti, i Cumbres borrascosas (que crec que vaig llegir quan era massa jove).

Quin és l'últim llibre que li ha agradat? Víctor Català, l’escriptora emmascarada, de Margarita Casacuberta. Un assaig sobre una escriptora que és un personatge apassionant. És una pena que no la coneguin fora de l'àmbit lingüístic català.

“Ens estem ofegant tots en una dictadura narcisista”

Un que no hagi pogut acabar? Molts, però recordo més els que m'han agradat tant que quan els rellegeixo sembla que torni a casa. Per exemple: Paseos con mi madre, de Javier Pérez Andújar.

Darrerament ha publicat un assaig sobre el feminisme en la cultura musulmana. Podrà convergir alguna vegada amb l'occidental? No cal que convergeixin perquè són el mateix, el feminisme és un a tot arreu, el que canvia és la manera en què s'expressa el masclisme. D'altra banda, en el meu assaig parlo del que els passa a dones aquí, no en països musulmans.

Recomaneu-nos un llibre que retrati bé la vida de les dones musulmanes. L'ametlla, de Nedjma. Encara que no és sobre la dona musulmana, que no existeix com a tal, és la millor novel·la que he llegit sobre sexualitat femenina. Llàstima que la portada en la traducció al castellà sigui molt orientalista.

I una pel·lícula? Much loved, de Nabil Ayouch.

Quina cançó escolliria com a autoretrat? Ain’t got no, de Nina Simone.

Si no fos escriptora, què li agradaria ser? Lingüista, cuinera, pianista.

Què està socialment sobrevalorat? La imatge. Al meu poble gairebé no hi havia miralls i ens alertaven sobre els perills que comporten. Ara ens estem ofegant tots en una dictadura narcisista. Tornem al tacte, el gust i l'olfacte i deixem de mirar tant.

Quin encàrrec no acceptaria mai? Escriure per perjudicar un sector de la població, per fer mal.

A quin escriptor no occidental li donaria el Nobel? A Nawal al-Sadawi.