Selecciona Edició
Connecta’t

Denúncia contra dos guàrdies civils per discriminació lingüística: “A mi em parles espanyol”

La Plataforma per la Llengua presenta el seu escrit d'acusació a la Subdelegació de Govern

Discriminacion linguistica
Manuel Carceller, portaveu de la Plataforma per la Llengua, i Raúl Diego mostren la denúncia per discriminació lingüística.

"A mi em parles espanyol, que som a Espanya". És la resposta que van rebre en castellà uns joves que parlaven valencià quan van ser retinguts per dos Guàrdies Civils de camí a un concert, segons la denúncia que ha presentat l'entitat Plataforma per la Llengua. El castellà i el valencià són les llengües cooficials a la Comunitat Valenciana, segons recull l'Estatut d'Autonomia.  

La Plataforma per la Llengua ha denunciat els agents destinats a Tavernes de la Valldigna (València) per abús d'autoritat i discriminació lingüística, en obligar presumptament els joves a parlar en castellà i retenir-los en un control d'alcohol i drogues.

La denúncia reclama sancions per als agents i s'ha presentat a la Subdelegació del Govern a València i a l'Oficina de Drets Lingüístics de la Generalitat Valenciana, segons detalla l'entitat en defensa dels drets lingüístics en un comunicat.

Els fets es van produir el diumenge 29 de desembre quan els quatre joves viatjaven amb cotxe al Festivern, un festival que acull Tavernes la nit de Cap d'Any i els dies previs. La patrulla de la Guàrdia Civil va aturar el grup durant 40 minuts a la sortida d'una gasolinera, en un control d'alcoholèmia i estupefaents.

Segons la plataforma, la conversa va arrencar amb un "bona vesprada" del conductor, i un dels agents li va contestar directament en castellà: "A mi em parla en espanyol, que som a Espanya". El jove li va replicar recordant-li el seu dret a "parlar en valencià" i el guàrdia civil el va advertir: "Si continua parlant-me en valencià, no ens entendrem i me l'emportaré a la caserna. Em parlarà en espanyol".

El jove Raúl Diego es va desplaçar llavors fins al cotxe patrulla per fer les proves d'alcohol i drogues, mentre l'agent el va deixar "aïllat i sense permetre-li agafar una jaqueta tot i que estava tremolant pel fred".

Seguidament, el guàrdia civil el va mantenir "retingut" durant més de 20 minuts, al mateix temps que un altre conductor "no en va trigar més de cinc parlant en castellà". La Plataforma per la Llengua assegura que va fer afirmacions com "si no em parla en espanyol el portarem a la caserna fins que arribi un intèrpret i s'haurà acabat la festa" o "si no aconsegueix salivar prou en el test de drogues el portarem a la caserna per negar-se a fer la prova".

Mentrestant, el responsable de la patrulla va anar al cotxe dels joves i es va adreçar a una de les ocupants, l'Anna, que estava parlant amb una amiga en valencià, per dir-li: "Per què no parleu espanyol si som a Espanya?", a la qual cosa ella va replicar afirmant que els estaven "retenint de manera il·legal per no parlar espanyol".

Davant d'aquesta situació, la jove va anar a un altre cotxe per informar-los del cas i instar-los a parlar en valencià. El mateix guàrdia civil la va advertir que "si els inciten a parlar en valencià estan obstruint l'autoritat" i els portarien a la caserna, però ella li va recordar el seu "dret a la resistència" i a queixar-se.

"Si segueix així, es ficarà en embolics", li va dir l'agent, abans de comunicar al Raúl que si la seva companya continuava amb aquesta actitud la detindria per la Llei de Seguretat Ciutadana (l'anomenada llei mordassa), segons la denúncia dels fets.

Per això, l'organització creu que "els guàrdies civils van entendre perfectament l'expressió en valencià de les persones retingudes en el control de Tavernes, a més de considerar com un acte de desobediència l'expressió normal en valencià". "Són fets que cal considerar com a mostres de prejudici ideològic, impropis de membres d'un cos de seguretat de l'Estat", ha recalcat el portaveu de la Plataforma per la Llengua Manuel Carceller.

"Els guàrdies civils i la resta de forces de seguretat han de garantir per llei l'atenció al ciutadà en la llengua que sol·liciti, sempre que sigui l'oficial al territori", com recull la llei estatal.

Aquesta normativa, "encara que no obliga els funcionaris individualment a saber valencià, sí que imposa a l'administració el deure d'organitzar-se de manera que l'atenció en aquesta llengua estigui disponible". "En tot cas, un treballador públic no té el dret d'exigir a un ciutadà que no parli la seva llengua quan es tracta d'una oficial, ni pot amenaçar-lo o intimidar-lo en un servei per aquesta raó", ha subratllat el representant de la plataforma en el comunicat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >