Selecciona Edició
Connecta’t

Una xarxa solidària per a emprenedores migrants

La fundació Servei Solidari fomenta la creació de petites empreses amb un sistema de microcrèdits

Les emprenedores Hanane Karfasse, Yolanda Pereda, Clara Solarte, Berta García, després d'una reunió amb la fundació Servei Solidari.
Les emprenedores Hanane Karfasse, Yolanda Pereda, Clara Solarte, Berta García, després d'una reunió amb la fundació Servei Solidari.

Hanane Karfasse va arribar a Catalunya des d'una ciutat del centre del Marroc fa més de 10 anys. Com moltes de les persones que arriben després d'un periple migratori —encara que ella ho va tenir més fàcil que d'altres, perquè va venir amb contracte i papers—, aquesta dona que ara té 27 anys es va posar a treballar allò que va poder. Finalment, va trobar feina en una pastisseria en la qual va arribar a ser oficial de primera. Amb l'ambició als ulls i el somriure de qui té les coses molt clares, explica com va decidir deixar la feina quan va entendre que en aquest lloc no podria avançar més. “Em vaig posar a estudiar durant dos anys cursos de pastisseria, fleca i cuina. Volia dedicar-me a fer dolços àrabs i espanyols”, relata. Després de constatar les dificultats per trobar una feina conforme amb el que buscava, i després de descobrir que la barrera cultural en algunes entrevistes de feina era més gran del que pensava, ho va veure clar: havia de muntar un projecte propi.

Karfasse és una de les assistents en una trobada en un pati interior d'un edifici del barri de l’Eixample de Barcelona. Un grup d'unes 50 persones debat sobre projectes d'emprenedoria, estudis de mercat, posicionament de marca o estratègies de finançament. A diferència de les escoles de negocis i acceleradores d'empreses emergents, en aquestes converses no es colen paraules en anglès o termes molt especialitzats. El llenguatge és senzill i pràctic, però l'ambició és la mateixa: respondre a la pregunta de com es pot arrencar un negoci del no-res.

La trobada és una de les jornades organitzades per la fundació Servei Solidari, que té un servei personalitzat d'assessoria per a les persones que estan emprenent un negoci. La peculiaritat d'aquest projecte és que la gran majoria dels seus prop de 325 usuaris anuals són persones migrants, i el 65% són dones.

Les emprenedores d’èxit financen les altres amb petits préstecs

Aquesta fundació, vinculada a l'Escola Pia, actua com a intermediària, mitjançant convenis amb entitats bancàries, per finançar projectes d'emprenedoria de fins a 485.000 euros anuals. Però tenen a més a més una altra manera de finançar iniciatives: “Utilitzem el mètode de les comunitats autogestionades que es presten microcrèdits, ideat pel premi Nobel Muhammad Yunus. Les mateixes dones que emprenen són les que estalvien i generen microcrèdits d'entre 100 i 1.000 euros per a les altres. El 2019 el volum ha estat de 24.500 euros, però el més important és que es creï una xarxa entre elles”, explica Sandra Rodríguez, una de les impulsores del projecte. Va ser amb aquest sistema que Karfasse va obrir la seva pròpia empresa de dolços, amb la qual espera estrenar pròximament un local a Barcelona.

En una situació semblant a la de Karfasse es troba Clara Solarte, una colombiana que amb la seva filla de 27 anys intenta obrir un taller de costura i arranjaments de roba. Solarte va arribar a Espanya fa nou anys. Al seu país havia estudiat disseny i des del principi va voler obrir un taller, però les portes se li tancaven i durant aquest temps va treballar en tasques de neteja. Fins que la van operar de la mà i va tenir temps per pensar. “El procés pot tardar, perquè les persones que migren tenen una motxilla important. És millor anar a poc a poc i fer-ho bé”, destaca Rodríguez. Solarte hi està d'acord: “Ara m'estan ajudant a fer el pla de negoci, i tinc un local vist al barri d'Horta”. També va començar netejant cases Yolanda Pereda, peruana de 53 anys que en fa 17 que és a Ripollet. Està en la fase inicial del seu projecte d'empresa de venda d'amaniments per a carns, en el qual té l'ajuda de la xarxa d'emprenedores.

També hi ha persones que acudeixen a la fundació per intentar posar control a una idea que se li ha fet gran. Berta Garcia, una de les poques dones de la fundació que no ve d'un procés de migració, treballava al mercat de Tortosa i fa nou anys va començar amb preparats d'espècies i condiments per cuinar. Li va anar tan bé que va haver de demanar ajuda per organitzar els 2.800 pots d'escalivada, 1.000 de tomàquet, 4.000 de samfaina i les milers de bossetes d'espècies que produeix cada any. Amb l'assessorament de la fundació està venent a botigues de diverses poblacions catalanes, aragoneses i valencianes. “El que és fort és que vaig començar de zero, i ara estic mirant de vendre a restaurants i supermercats”, exclama.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ