Selecciona Edició
Connecta’t

Regular el lloguer, la principal exigència de Barcelona a Sánchez

Colau reclamarà al Govern central que desencalli el finançament del transport públic i la creació d'una 'Agenda Barcelona'

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau.

L'Ajuntament de Barcelona espera la presa de possessió del Govern del president Pedro Sánchez per desencallar qüestions que afecten la ciutat i que fa anys que estan pendents. La llista de prioritats que assenyalen l'alcaldessa, Ada Colau, i el seu soci de govern, el socialista Jaume Collboni, l'encapçala la regulació de les pujades del lloguer. Però també hi figuren qüestions com el finançament del transport públic, la capitalitat cultural, la millora del finançament local, la política d'acollida de refugiats, el foment de la competitivitat econòmica o la creació d'una “Agenda Barcelona”.

El Consistori barceloní té fins i tot preparades les cartes per sol·licitar interlocució als ministres quan el flamant govern sigui operatiu. A l'organigrama municipal, el responsable de les relacions institucionals és Collboni, que tindrà en el Consell de Ministres qui va ser la seva mà dreta a l'Ajuntament durant el mandat passat: Salvador Illa, ministre de Sanitat. Les principals peticions són les següents:

Regular els lloguers. Ha passat més d'un any des que Colau i Sánchez van esmorzar a Barcelona el dia que l'Executiu espanyol va celebrar un Consell de Ministres a la ciutat. Allà, el president es va comprometre a regular els lloguers. Ara està explícitament escrit en el pacte entre el PSOE i Unides Podem. Colau insisteix avui que és la seva prioritat: “Frenar les pujades abusives”. “Tenim el compromís de regular-les, des de Barcelona hem fet tot el que estava a les nostres mans, hem estudiat què han fet altres ciutats, hem impulsat l'índex de preus... Està tot preparat i esperem que en els propers mesos es produeixi el canvi legislatiu”, assenyala. L'alcaldessa recorda que el Govern no té majoria al Congrés, però confia en el vot d'ERC.

Lluita contra la contaminació i el canvi climàtic. És l'epígraf amb què l'alcaldessa titula “un segon capítol” de recuperació d'inversions en el transport públic. Aquí preveu revertir retallades en el finançament del transport metropolità i la xarxa de Rodalies, i que el pressupost del govern inclogui un “pla d'infraestructures que reforcin les més sostenibles”. L'estació de la Sagrera, és el gran exemple. “Necessitem inversions en transport públic per combatre l'ús del vehicle privat”, reclama Colau, que també proposarà una taula amb tots els nivells institucionals per abordar la reducció d'emissions, una actuació en què l'alcaldessa exigeix que participi tothom: ciutadania, empreses i infraestructures. I aquí hi entren el port i l'aeroport de Barcelona.

Capitalitat cultural. Tant Colau com Collboni convenen que Barcelona és, de facto, capital cultural, pels equipaments de primer nivell que hi ha a la ciutat i els visitants que reben: des del Liceu o el Palau de la Música fins al Museu Picasso o el Macba, passant pel Mnac. El conveni de 15 milions d'euros que aportava el Govern central des de 2003 va finalitzar el 2013 i no s'ha tornat a firmar, cosa que consideren “un greuge comparatiu”. L'alcaldessa subratlla, a més a més, “que l'aposta per la cultura en un moment polític de recuperació dels ponts de diàleg és un doble missatge de reconeixement a la ciutat”.

Millora del finançament local. L'Ajuntament de Barcelona és dels més sanejats d'Espanya, treu bones notes en les qualificacions d'agències internacionals i manté el deute a ratlla. Però la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l'Administració Local (LRSAL), coneguda com la Llei Montoro, llasta la seva capacitat de despesa o de contractació de treballadors. En aquest context, la relaxació dels límits de despesa són una altra de les peticions de Barcelona al nou govern.

Pressupostos per a l'agenda social. Colau lamenta que “el procés ha paralitzat l'agenda social” i reclama que “les ciutats necessiten urgentment pressupostos” per afrontar la despesa en serveis socials, dependència o educació.

Acollida a refugiats. L’alcaldessa recorda que les ciutats afronten “soles i sense competències” l'acollida a refugiats i migrants i exigeix al Govern que descentralitzi l'atenció perquè les ciutats puguin gestionar els fons estatals.

Una “Agenda Barcelona”. Aquesta és una de les qüestions que defensa Collboni des de fa anys. Manté que “igual que el Govern espanyol ha de tenir una agenda catalana, també ha de tenir una Agenda Barcelona, pròpia de la ciutat, per fixar un projecte per a Barcelona en matèria d'inversions, competitivitat o capitalitat cultural”. I més enllà de Barcelona, el primer tinent d'alcalde entén que el Govern ha “d'abordar l'agenda urbana, perquè les ciutats són els motors econòmics i també on s'afronten els grans reptes”, com la mobilitat, el canvi climàtic o les desigualtats. Quan parla de l'“Agenda Barcelona”, el socialista va més enllà dels seus 1,6 milions d'habitants, i pensa en l'Àrea Metropolitana, els tres milions de persones que sumen les 35 ciutats del seu entorn.

Competitivitat. En aquesta agenda tenen un gran pes les accions que pugui fer l'Executiu encaminades a fomentar la competitivitat econòmica de Barcelona: amb inversions en infraestructures, com els accessos ferroviaris al port, el corredor mediterrani, o sistemes de transport públic com les Rodalies que cita també Colau. Altres capítols són l'aeroport, en què sol·licita la col·laboració de l'Estat perquè s'impliqui en la millora de la connectivitat internacional; o el foment de l'ecosistema digital.

Inventari de patrimoni. Una altra de les qüestions que l'alcaldessa apunta que la ciutat té la intenció de demanar al nou govern és un inventari del patrimoni que pertany al Govern. Perquè, argumenta, en una ciutat densa on és complex aconseguir espai per a habitatge o equipaments, “es podria fer un inventari i estudiar quina sortida podrien tenir” determinats edificis.

Prendre el control del litoral de la Vila Olímpica. Abans de les últimes eleccions generals, Barcelona ho tenia tot a punt per prendre el control de gairebé 38 hectàrees de terreny al front litoral. Una allargada i estreta franja entre la Vila Olímpica i el mar que l'Estat va cedir a la ciutat en concessió fa 30 anys, quan es van començar a construir els barris de la Vila Olímpica i el Front Marítim. “Esperem que sigui només un tràmit”, diu Colau.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ