La ‘zona zero’ de l’abocament del Besòs, un mes després
La fàbrica que va provocar una fuga química després d'incendiar-se continua tancada, encara que la depuradora de la zona ja funciona amb normalitat
El viaducte que separa les localitats de Montmeló i Montornès del Vallès, situades al Vallès Oriental i separades pel riu Besòs, ofereix unes vistes amb contrastos. El nord-oest reflecteix una estampa rural de la regió: les cimeres nevades del massís del Montseny, alterada tanmateix pels polígons industrials que mantenen l’economia de la zona. Va ser en un d'aquests parcs empresarials on va cremar fa un mes la fabrica Derpin, dedicada al reciclatge de dissolvents. L'esdeveniment va provocar un abocament d'aquest producte al Besòs: una presència fins a cent vegades superior a la permesa que va afectar la biodiversitat del riu i va matar diversos peixos.
Montmeló és l'última localitat per la qual discorre el cabal sense contaminar del Besòs, trenta dies després de l'incendi. Mig quilòmetre més endavant, hi ha la fàbrica i el tram afectat. Sitges, naus i fins i tot arbres i cotxes del perímetre exterior es troben totalment calcinats. Malgrat l'evident aturada de l'activitat, mitja desena de treballadors uniformats xerren al peu de l'estructura cremada. Derpin tenia una plantilla de 19 treballadors que després de l'incendi no van poder tornar a a la feina. L'alcalde de Montornès del Vallès, José Antonio Montero, assegura que l'empresa ha executat un Expedient de Regulació d'Ocupació (ERO) per a la meitat dels treballadors. Els treballadors presents a l'interior del recinte neguen la versió de Montero. “Ja et dic jo que això és mentida”, assevera un d'ells. L'empresa, la seu central de la qual es troba a Sevilla, ha declinat atendre EL PAÍS.
Mig quilòmetre més endavant, hi ha l'Estació d'Aigües Residuals (EDAR) Montornès. La presència d'aquesta depuradora va ser clau per frenar part dels abocaments filtrats al Besòs a través de les canalitzacions del polígon.“Els nostres tècnics del consorci Besòs-Tordera plantegen que els efectes sobre el riu no van ser tan catastròfics gràcies a la depuradora”, adverteix José Antonio Montero. Tanmateix, la quantitat va resultar ser tan gran i tòxica que la mateixa estació va patir desperfectes. L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), organisme de la Generalitat responsable d'aquestes instal·lacions, va assegurar dijous passat que l'EDAR ja funciona “amb total normalitat i a ple rendiment”, encara que es continuen avaluant els danys produïts.
El tram entre Derpin i la depuradora és la “zona zero” del desastre; 500 metres on el curs del riu discorre entre naus industrials. En paral·lel coexisteix un passeig fluvial, encara que no està condicionat per ser transitat. La presència de fauna —conills o aus com el puput— és comuna i allunya l'escenari catastrofista que es va dibuixar després de l'abocament. Ada Colau va titllar la situació de “desastre ecològic”a Twitter per matisar les seves paraules poc després: “És mentida que el Besòs hagi tornat a la situació de 30 anys enrere”, va declarar l'alcaldessa de Barcelona.
Els primers mesuraments de l'Agència Catalana de l'Aigua mostren una reducció de la presència de compostos per sota dels límits legals, encara que el seu propi informe reconeix que no són resultats concloents. Davant alarmistes i conformistes, l'organització Ecologistes en Acció (EEA) demana prudència per avaluar l'impacte ambiental de l'abocament. “Hi ha unes reserves estratègiques a les conques del Besòs; aqüífers que estaven en bones condicions com la Cubeta de la Llagosta”, explica Quim Pérez, encarregat d'Aigua a EEA Catalunya. “És important saber si aquests pous s'han contaminat: el dissolvent que es filtri a terra pot assolir els aqüífers”, afegeix. Quant a la fauna local, alguns experts asseguren haver albirat a prop de Mollet del Vallès —el tram posterior al polígon industrial afectat— aus com bernats pescaires o cormorans que permeten mantenir l'esperança sobre l'estat de la biodiversitat a la conca del riu.
La fàbrica de Derpin havia estat sancionada en els dos últims anys amb multes que arribaven als 100.000 euros per incomplir la normativa: emmagatzemament superior al permès, acumulació de materials fora de lloc o falta de traçabilitat en la gestió documental dels residus. Pérez critica la laxitud legislativa en aquests casos. “Si hi ha unes inspeccions que donen resultats greus, aquestes empreses no poden continuar amb la seva activitat”, argumenta. El riu Besòs està pendent d'un projecte de renaturalització en el marge dret compartit per les localitats de Montcada i Reixac, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià del Besòs. La iniciativa, que costarà un milió d'euros, pretén introduir plantes autòctones de ribera, amb l'objectiu d'atreure espècies animals que ajudin a repoblar-ne les vores. Un 70% del cost (700.000 euros) serà assumit per l'Àrea Metropolitana de Barcelona. Els 300.000 euros restants del pressupost aniran a càrrec de l'Ajuntament de Santa Coloma.
