Selecciona Edició
Connecta’t

“Des que tinc ús de raó, m’ofegava; el trasplantament m’ha canviat la vida”

Espanya revalida el seu lideratge mundial amb prop de 5.500 intervencions i una taxa de 48,9 donants per milió d'habitants el 2019

Xavi Caballero, trasplantat de pulmó, en una caminada per Cantàbria.
Xavi Caballero, trasplantat de pulmó, en una caminada per Cantàbria.

La fibrosi quística de Xavi Caballero es va acarnissar amb els seus pulmons. Diagnosticat quan només tenia dos mesos, la malaltia hereditària, que es caracteritza per un problema de les glàndules mucoses que malmet els pulmons, el pàncrees i el tub digestiu, entre altres òrgans, ha condicionat els seus 37 anys de vida. Fins al 5 d'agost del 2018. Una trucada de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona al migdia li va interrompre el dinar i li va canviar la vida: hi havia un òrgan per a ell. "Des que tinc ús de raó, m'ofegava. Amb 11 anys, jugava a futbol i m'ofegava. Era una vida d'ofecs. El trasplantament m'ha canviat la vida", explica. Des de la seva intervenció, el Xavi ha passat a contribuir al comptador d'èxit del sistema nacional de trasplantaments. Espanya ha revalidat, per 28è any consecutiu, el seu lideratge mundial en trasplantaments (5.449 intervencions) i en donacions, amb 48,9 donants per milió d'habitants.

El Xavi feia 15 mesos que era en llista d'espera. Li van trucar dues vegades abans de la definitiva, però l'òrgan, finalment, no era compatible. Continuava esperant, lligat a una màquina d'oxigen. "Quan veus que no et truquen, t'hi acostumes i ho vas normalitzant. Has de seguir amb la teva vida", admet. Aquest 7 d'agost, després de la trucada, va deixar el dinar a mitges i se'n va anar de seguida a l'hospital des casa seva, a Sant Pere de Ribes, un municipi a 40 quilòmetres al sud de Barcelona —els pacients en llista d'espera han d'estar a menys de dues hores de l'hospital que coordina el seu trasplantament. "Tenia el pressentiment que aquell dia seria per a mi. Quan em van posar les sabatilles, la gorra i el pijama vaig saber que el trasplantament tirava endavant", explica. Els metges no confirmen la intervenció fins als últims moments, quan ja tenen la seguretat, després de l'extracció, que l'òrgan és compatible. 

La intervenció va ser tot un èxit i, tres dies després, a la UCI, ja li van retirar l'oxigen. Des de llavors, li ha canviat la vida. "El sistema és perfecte i la coordinació, impressionant. Al donant i la seva família els estaré eternament agraït perquè he experimentat una vida que no m'hauria imaginat mai. No hauria fet els 37 anys si aquesta família no hagués decidit donar", valora ara el Xavi, que ha tornat a fer viatges de senderisme a Cantàbria o al Teide i fins i tot un tram del Camí de Santiago. 

La donació d'òrgans ha crescut prop d'un 40% en els últims sis anys. Encara que han caigut els donants per accidents de trànsit (tot just un 4,4%), continua a l'alça la donació en asistòlia (per aturada cardíaca), que ja suposa un terç del total. Els donants per mort encefàlica continuen sent majoria. "Seguim creixent en donants malgrat estar en un entorn que no és favorable a la donació perquè, per sort, han baixat les morts a la carretera i els accidents cerebrovasculars", apunta Beatriz Domínguez-Gil, directora de l'Organització Nacional de Trasplantaments (ONT).

El perfil dels donants ha canviat: de gent jove morta en accident de trànsit a persones d'edat avançada que moren per causes naturals, habitualment accidents cerebrovasculars. De fet, prop del 30% dels donants tenia més de 70 anys

Per millorar encara més les taxes de donació, l'ONT ha engegat el Pla 50x22, amb l'objectiu d'arribar als 50 donants per milió de persones el 2022. "Gairebé ho hem aconseguit amb dos anys d'antelació", puntualitza Domínguez-Gil. Entre les mesures per aconseguir aquest repte, l'ONT aposta per fomentar la cooperació entre els serveis d'UCI i Urgències per detectar més donants i reforçar la donació en asistòlia. "Vam començar el 2009 amb l'asistòlia, però és una tècnica més complexa perquè, amb l'aturada cardíaca, els òrgans queden sense flux sanguini i, fins que no s'extreuen, poden perdre la viabilitat. Volem fomentar la donació en asistòlia [ara en fan 121 dels 185 centres autoritzats per coordinar donacions] i transformar-la en una donació multiorgànica. Ara estem desenvolupant tècniques de preservació d'òrgans, amb màquines de circulació extracorpòria que ja ens estan copiant altres països", assenyala Domínguez-Gil.

El repte de fer sostenible un model d’èxit

La directora de l'ONT, Beatriz Domínguez-Gil, assegura que, malgrat els bons resultats durant 28 anys, "sempre hi ha marge de millora". El gran repte, admet, és la sostenibilitat d'aquest sistema d'èxit. "El sistema ha crescut molt, però els treballadors i les unitats de donació i trasplantament no han crescut. Si volem continuar augmentant les taxes, és important adequar els recursos humans i els equips a la realitat que tenim. La càrrega assistencial és brutal", admet.

Domínguez-Gil reclama "més personal" dedicat als trasplantaments i un pla de retenció del talent. "Aquest increment d'activitat manté el sistema en tensió i és important reforçar-lo. Necessitem atracció i retenir més professionals", afegeix.

L'altre gran repte del Pla 50x22 és incorporar la sanitat privada al circuit de la donació —no al de trasplantaments— sota la supervisió del Sistema Nacional de Salut. "L'interès és evident. Hem signat un conveni amb la patronal de la privada per desenvolupar un protocol i una estratègia d'implantació. Creiem que en quatre o cinc anys s'hi podrien incorporar tots els centres amb potencialitat de donació i les nostres previsions apunten al fet que, amb ells, podria créixer la donació un 10%", afegeix la directora de l'ONT. 

El resultat dels 2.301 donants registrats l'any passat s'ha traduït en 5.449 trasplantaments (una taxa de 116 per milió de persones, la més alta del món). Els trasplantaments renals (3.423) i els pulmonars (419), com el del Xavi, han tornat a arribar a màxims històrics. També se n'han fet 1.227 hepàtics, 300 cardíacs, 76 de pàncrees i quatre d'intestí.

Tot i això, la llista d'espera se situa en els 4.889 pacients, 93 dels quals són infants. Les persones que esperen un fetge es van reduir, el 2018, un 15% per l'efecte dels nous tractaments contra l'hepatitis C que van començar a administrar-se ara fa cinc anys. En curar la malaltia, es va reduir la necessitat de trasplantaments per carcinomes i cirrosi, dues malalties comunes que provoca el virus de l'hepatitis C.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

MÉS INFORMACIÓ