_
_
_
_
_

Miralda i Muntadas, art entre vinyes del Penedès

La galeria PalmaDotze celebra tres dècades amb un projecte que reuneix els dos iconoclastes artistes 47 anys després

Muntadas i Miralda, davant de l'enorme mural que han creat amb les seves sigles.
Muntadas i Miralda, davant de l'enorme mural que han creat amb les seves sigles.

Antoni Miralda i Antoni Muntadas comparteixen el nom, l'any de naixement (1942) i una gran amistat. Tots dos han estat distingits amb el Premi Velázquez (Muntadas, el 2009, i Miralda, el 2018) i són dels artistes més rellevants i prestigiosos de la segona meitat del segle XX. Però les analogies s'acaben aquí. El seu llenguatge creatiu no podria ser més diferent: Muntadas, artista conceptual, pioner del videoart; Miralda, creador neobarroc, autor d'accions cerimonials, monumentals i multitudinàries.

En la seva llarga i prolífica carrera només han col·laborat una vegada, el 1972, quan la casualitat els va reunir en un loft de Nova York i van fer plegats l'acció Sangría 228 West B’Way. “Van cuinar 250 quilos d'arròs i el van acolorir de manera que cada franja de l'espectre correspongués a un gust. L'endemà al matí van saltar al carrer i van abocar sobre l'asfalt les restes del banquet perquè els colors i les textures s'anessin transformant amb el pas del trànsit”. Ho explica l'escriptor i periodista Josep Maria Martí Font –que també formava part d'aquell grup de catalans a Nova York– en el text de l'exposició que reuneix en un projecte conjunt, per primera vegada després de 47 anys, aquests dos mestres de les arts visuals. Ho ha aconseguit Pilar Carbonell per a la celebració del 30è aniversari de la galeria PalmaDotze, tota una fita en el panorama de l'art espanyol pel que significa mantenir oberta durant tres dècades una galeria amb un programa d'art contemporani compromès i valent en un poble petit, fora dels circuits consagrats. Durant 24 anys la galeria va operar des de Vilafranca del Penedès i a partir del 2013 es va traslladar al Mas Pujó, la masia familiar de Santa Margarida i els Monjos, envoltada pels ceps baixos del raïm del Penedès i els cellers de la família.

Cinema en tancs de vi

Ha estat precisament aquest entorn el que ha inspirat els dos vídeos que Muntadas i Miralda han creat per a l'efemèride, amb la inestimable col·laboració de la productora audiovisual Coralí Mercader. A L'invisible del vi, Muntadas torna a les experiències sensorials de la seva primera època i recorre els terrenys de Mas Pujó i l'elaboració del vi en imatges subratllades per algunes paraules clau, que resumeixen els processos d'una tradició centenària. A L’auca d’en Muntanyeta, Miralda reinterpreta el món del vi amb els seus colors saturats i les seves característiques imatges festives. En aquesta bacanal no hi falta ni tan sols un jove Adriano Celentano, que trepitja el raïm contornejant-se al ritme d'una música enganxosa. L'escena pertany a Il bisbetico domato, un clàssic del cinema italià dels anys vuitanta, però el text ha estat modificat per Martí Font per explicar la història de Pilar Carbonell i de PalmaDotze. Per a la primera projecció es van utilitzar com a pantalla els grans tancs on fermenta el vi, que amb la seva forma rodona fan que les imatges prenguin un aire encara més fantasmagòric i altament suggeridor. Hi havia tanta gent convocada —galeristes, col·leccionistes, artistes, però abans de res amics— que es van haver de projectar dues vegades. A més dels vídeos per a la mostra, els dos artistes han creat una peça junts: M&M, un enorme mural que reuneix les dues M en tots els caràcters, colors i logotips possibles i imaginables. Tampoc hi podien faltar algunes obres històriques dels dos: els cèlebres Prohibit prohibir i España va bien, de Muntadas, i No hay pan para tanto chorizo i les mítiques escultures de soldadets de Miralda. L'esperit irreverent i el sarcasme sense amargor que traspuen en aquestes obres de M&M és el mateix que els dos van mostrar en la inauguració, el dia dels Sants Innocents, muntant una performance espontània i extemporània, intercanviant-se nom i personatge al pati on es va brindar amb cava i escudella.

Art al camp

Pilar Carbonell en va ser una pionera, però ja no és l'única. L'empresa vinícola Mas Blanch i Jové va crear ja fa 10 anys La Vinya dels Artistes, un museu a l'aire lliure a les Garrigues amb obres creades especialment per al lloc. La idea va ser de Guinovart, que va inaugurar el projecte amb L'òrgan de camp, la primera d'un conjunt d'instal·lacions que des del 2009 s'enriqueix cada any amb noves obres. La barca de Carlos Santos que navegarà per sempre entre les branques d'un roure, la campana d'Evru que tothom pot tocar, el gegantí escorredor d'ampolles de Carlos Pazos i l'enorme petjada d'Eva Lootz són algunes de les obres que formen aquest singular conjunt. Després de més de 150 exposicions, fa una mica més d'un any Ramón Sicart va tancar la seva galeria i ara es dedica a activar la vida de la comarca des de la Cumprativa de Llorenç del Penedès, una centenària societat cultural que amb el veterà galerista al capdavant ha afegit l'art contemporani a les seves tradicionals activitats.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_