_
_
_
_
_

El futur Govern espanyol accepta transferir cinc competències a Catalunya

Els traspassos estan previstos a l'Estatut i avalats per dictàmens del Tribunal Constitucional

Pedro Sánchez abraça Pablo Iglesias, líder d'Unides Podem, després de ser investit president del Govern.
Pedro Sánchez abraça Pablo Iglesias, líder d'Unides Podem, després de ser investit president del Govern.Juan Carlos Rojas (GTRES)

La constitució d'un nou Govern després de la investidura del socialista Pedro Sánchez ha obert la porta a traslladar més competències a Catalunya. En concret, són cinc noves àrees, les pactades pel PSOE i Unides Podem en l'acord del 12 de novembre per governar en coalició. Els socialistes es van comprometre a transferir matèries que ja reconeix l'Estatut i que estan avalades pel Tribunal Constitucional, com la gestió de les beques universitàries, la formació sanitària especialitzada dels metges interns residents (MIR), el salvament marítim i l'execució de la legislació laboral en ocupació i formació professional.

Abans que el nou Govern faci els primers passos i es materialitzin els acords entre les dues formacions polítiques que constituiran l'Executiu central, les competències que hi ha sobre la taula pendents de transferir són les següents:

Beques universitàries. Fins ara el Ministeri d'Educació és l'encarregat d'organitzar la política de beques. Des del 2001, el Tribunal Constitucional ha reclamat en diverses sentències que aquest competència correspon a la Generalitat, però el Govern català només ha assumit, fins avui, la gestió d'aquestes beques. És a dir, és el Govern central qui decideix els trams de renda, els imports i tota la logística. La Generalitat es limita a vehicular-les a través de l'Agència de Gestió d'Ajudes Universitària i de Recerca (AGAUR), que recull les sol·licituds dels estudiants i les trasllada al Ministeri.

Catalunya fa temps que demana aquestes competències. El Govern català denuncia que el sistema estatal de beques només cobreix el 60% de la matrícula perquè es basa en els preus del curs 2011-2012 –a Catalunya, l'Executiu d'Artur Mas va arribar a apujar les taxes fins a un 66%. A més, la Generalitat denuncia que els alumnes catalans beneficiaris de la beca són menys que la mitjana espanyola perquè el sistema estatal, que atorga les ajudes segons la renda, “no té en compte que el cost de la vida a Catalunya és un 8,5% més car”. Per compensar les mancances de les ajudes estatals, la universitat catalana té un sistema complementari de beques que funciona com una tarificació social, on les rendes més baixes paguen menys. La transferència real d'aquesta competència implicaria que la Generalitat marqui les condicions de les beques, els trams de renda i l'import de les ajudes.

La formació MIR. La transferència de la formació sanitària especialitzada, és a dir, de la gestió dels metges interns residents (MIR) és una altra de les qüestions que recull l'acord PSOE-Podem i que ja preveu l'Estatut. La norma catalana ja recull que la Generalitat té competències compartides pel que fa a l'acreditació i l'avaluació dels centres docents, la planificació de l'oferta de places o l'elaboració de les convocatòries. No obstant això, en la pràctica, la Generalitat es limita a fer una previsió de les places que requereix cada centre i l'última paraula la té el Ministeri.

La gestió del MIR és un tema recurrent, que també ha sortit en les comissions bilaterals que Sánchez va descongelar en arribar al Govern. Fonts coneixedores de les reunions apunten que la formació sanitària especialitzada era una de les qüestions que el Govern central ja es plantejava estudiar.

Salvament marítim. L'Estatut recull que Salvament Marítim, que és el socors en alta mar, correspongui a la Generalitat de Catalunya de manera exclusiva “en els termes que determina la legislació vigent”. Això inclou rescats, cerques, evacuacions mèdiques, remolc, lluita contra la contaminació, difusió d'avisos o la resposta a les crides de socors al mar. La competència no ha estat mai transferida i continua en mans del Ministeri de Foment. El Parlament va aprovar el juny de l'any passat una moció que instava a negociar amb el Govern central el traspàs de la matèria, que podria suposar una inversió ingent.

Legislació laboral. Una de les competències reclamades per la Generalitat en els últims anys ha estat la d'assumir la gestió i l'execució de la legislació laboral. Actualment, el marc legislatiu en matèria laboral es decideix a l'Estat, i alguns dels àmbits de gestió estan transferits a les comunitats autònomes. Un dels més importants és la Inspecció de Treball, transferida a la Generalitat el 2009. No obstant això, alguns aspectes no estan del tot transferits, malgrat que ho preveu l'Estatut, com per exemple la regulació del treball protegit.

“Tots estem a l'espera de com es concreta aquest acord”, assenyalen des del departament. Fonts properes a la negociació de l'acord expliquen que en els propers dies es concretaran les transferències, i que dependran de les reclamacions de la Generalitat. D'altra banda, una de les reclamacions que ha expressat el conseller de Treball, Chakir el Homrani en els últims dies ha estat la de recuperar l'autorització administrativa per permetre l'obertura dels ERO, una mesura que dependrà de la derogació de la Reforma Laboral anunciada per Sánchez.

Ocupació i formació. Entre les competències pendents de transferir hi ha també les que es refereixen a la gestió en matèria d'ocupació i de formació professional. El departament que dirigeix El Homrani assenyala que la Generalitat fa temps que reclama que no només es transfereixin els diners per als programes d'ocupació i formatius, sinó que Catalunya també pugui tenir flexibilitat per decidir els continguts de la programació segons les especificitats de cada territori.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_