Selecciona Edició
Connecta’t

Els resistents de la Meridiana

Un centenar de persones mantenen viu un tall a l’artèria d’entrada i sortida a Barcelona des de fa 85 dies

Diverses persones a la manifestació de l'avinguda de Meridiana de Barcelona.
Diverses persones a la manifestació de l'avinguda de Meridiana de Barcelona.

Encara que plogui, encara que troni, o encara que sigui el dia de Nadal i amenaci d’arribar la policia. L’avinguda de la Meridiana s’ha convertit en un dels actes reivindicatius contra la sentència del procés més simbòlics de Catalunya. Més d’un centenar de persones —el nombre fluctua segons el dia— tallen des del 14 d’octubre, de les vuit del vespre a les deu de la nit, la circulació a l’artèria d’entrada i sortida de Barcelona, a l’altura de l’estació de trens de Sant Andreu Arenal.

Poc abans de les vuit, qualsevol vespre del desembre, arriben els primers resistents. Una dona seu en un banc i diversos joves s’acosten a saludar-la. Allà gairebé tothom es coneix a força de veure’s cada dia. “Protestem perquè els presos polítics surtin de la presó”, explica una manifestant de 50 anys, que ve amb el seu fill de 19, i que demanen no ser identificats.

La llibertat dels líders del procés és la reivindicació que uneix els manifestants, que puntualment s’instal·len sobre el pas de vianants, on es pot llegir escrit en color groc “Meridiana resisteix”. Es tracta del mateix hashtag que s’ha popularitzat per identificar la protesta. I d’aquí no es mouen fins a les deu de la nit. “És un motiu de pes”, defensa una dona de 60 anys, que ve amb un veí que ja coneixia, de 74. Ells també demanen l’anonimat, per por de ser identificats i tenir problemes al barri.

La protesta és tranquil·la. La Meritxell, una dona de 40 anys, ve des de Badalona gairebé des del principi. Ho va decidir després que en una manifestació davant la Direcció Superior de Policia de Catalunya, a la Via Laietana, s’emportés una cop de porra dels antiavalots. “Vaig voler buscar una cosa més tranquil·la”, apunta. Però no ho ha acabat d’aconseguir, diu, i ensenya un vídeo dels Mossos clavant-li també un cop de porra a la Meridiana.

La policia catalana va intervenir amb diferent intensitat i estratègies per impedir el tall de la via mentre aquest no es va comunicar. Van arribar a encapsular els manifestants, identificar-los, sancionar-ne més de 150, i fins i tot detenir-ne quatre. Aquests van respondre amb diferents estratègies, com ara canviar el tall de lloc, passar lentament pel pas de vianants o enfrontar-se directament amb els agents. La intervenció policial va reforçar la convocatòria, a la qual es van arribar a sumar gairebé mig miler de persones. No hi van faltar diputades, com Laura Borràs, o regidors i representants de l’Ajuntament i el Parlament.

Ara que els Mossos no actuen, la protesta torna a ser una cita més reduïda. “Hem arribat a fer castanyes i fins i tot una paella”, explica un home ja jubilat sobre les seves accions festives. Els únics problemes venen derivats dels enfrontaments amb els conductors que volen passar. Una dona va ser atropellada la nit de Nadal per un vehicle que va fugir.

Hi ha enganxades gairebé cada dia. “Que baixis de la moto!”, insisteixen un grup de persones a un conductor que intenta travessar l’avinguda. L’home, encara sobre la motocicleta, no cedeix: “He vingut caminant i amb respecte. Només vull passar”. Però no es posen d'acord. Els manifestants volen que pari el motor i que travessi el punt caminant. Al final, intervé la Guàrdia Urbana de Barcelona, que controla la protesta a uns quants metres de distància. “Em volien pegar”, els diu l'home als agents. Els manifestants ho neguen, l’esbronquen, ell se’n va i la protesta torna a la normalitat.

La majoria dels participants passen la cinquantena, formen grupets de dos, tres o quatre, i xerren. “Dels presos, és clar, sempre acabem parlant del mateix”, diu l’Assumpció, de 69 anys, que s’abriga amb una bufanda groga. Està amb el seu marit, i assegura que es queixa per un “munt de coses”: pels “presos polítics, per la gent exiliada i per un futur millor a Catalunya”.

No gaire lluny es reuneix un grup de tres joves, que no paren de parlar. Ells també protesten pels “presos polítics”, diuen, però “no tant pels de dalt”, en relació amb els líders independentistes empresonats, sinó pels “de baix, els nostres”, fent referència a tota la “gent jove que va sortir al carrer després de la seva sentència” i que van acabar detinguts durant els aldarulls a Barcelona i altres ciutats.

Als tres joves, que demanen identificar-se només amb les seves inicials (V. R., de 23 anys, A. A., de 24, i G. B., també de 23) els uneix la seva indignació per la situació a Catalunya i les mobilitzacions al carrer. “Estem d’exàmens, i venir aquí també és una manera de sortir”, confessen. En acabar la manifestació, es mengen un kebab en un dels bars de la cantonada (“es deu estar fent d’or”, fan broma) i tornen a casa. L’única noia, A. A., ha vingut expressament des de Cardedeu.

El 21 de gener, el tall de la Meridiana farà 100 dies. El Departament d’Interior assegura que mentre s’hagi comunicat (l’ANC ha demanat permís fins al 28 de febrer) no té cap intenció de prohibir o alterar la convocatòria. Però l’Ajuntament de Barcelona no hi està d'acord. El regidor de Seguretat, Albert Batlle, ha expressat públicament la seva disconformitat amb el tall de la via perquè perjudica greument la circulació i considera que s’hauria d’impedir. I així ho ha fet saber a Interior, a través d’un informe de la Guàrdia Urbana, però no han rebut cap resposta, segons confirma una portaveu municipal. Entre els participants hi ha un sentiment general: continuaran anant a la Meridiana encara que ho prohibeixin.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >