Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ i

Menyspreu als ciutadans

Ningú, mai, en els més de 40 anys de democràcia, no s’havia atrevit a tant, mai s’havien grapejat tant les institucions, s’havien utilitzat tant al caprici del Govern, per cert, en funcions

La presidenta de la Mesa del Congrés, Meritxell Batet, i el candidat a la presidència, Pedro Sánchez, durant la sessió d'investidura.
La presidenta de la Mesa del Congrés, Meritxell Batet, i el candidat a la presidència, Pedro Sánchez, durant la sessió d'investidura. EFE

Escric aquest article un dilluns, dia de Reis, al matí, una festa familiar assenyalada, potser la que més. Els dos dies anteriors, cap de setmana, tots dos dies parlamentaris inhàbils i fora del període de sessions, s'ha celebrat al Congrés ni més ni menys que la sessió d'investidura per elegir el president del Govern. Com era d’esperar, no s'ha arribat a la majoria absoluta necessària i s'ha convocat una segona sessió per avui dimarts en què se suposa que Pedro Sánchez aconseguirà una majoria simple ajustada.

A sobre el dia 6 de gener, se celebra, com cada any, la cerimònia solemne de la Pasqua Militar presidida pel Rei. Però, l’actual Govern en funcions, com ha demostrat altres vegades, respecta les activitats institucionals del cap d’Estat? Des dels inicis del seu regnat, Felip VI sembla ser l'única alta autoritat —jutges a banda— que sap ser al seu lloc i anteposa els seus deures constitucionals a totes les altres coses. L’únic.

Creuen vostès que és normal, i acceptable des del punt de vista de les formes, sempre tan importants en democràcia com en tot, que es triïn precisament aquests dies festius tan complicats per les tradicions familiars per investir un president del Govern, quan fa vuit mesos que el Govern està en funcions, s’han celebrat dues eleccions generals i semblava no haver-hi cap pressa per activar els mecanismes parlamentaris per escollir un Govern amb plenes capacitats polítiques? No és normal. Venia de 15 dies?

Després del discurs del candidat —decisiu per a la seva investidura, ja que aquí proposa el seu programa de govern a desenvolupar en els quatre anys previsibles de legislatura i és, precisament, per les propostes d’aquest programa, que pot ser controlat pels altres partits parlamentaris—, és normal que la Mesa del Congrés només doni poc més d'una hora perquè la resta dels partits l’interpel·lin per tal que precisi els detalls o li critiquin les seves possibles incongruències? Hi ha temps perquè els grups parlamentaris puguin dur a terme aquesta tasca amb l’eficiència necessària per al bon funcionament democràtic?

Recordem amb nostàlgia les èpoques en què el programa del candidat s’exposava a la tarda i la sessió es reprenia l’endemà perquè els portaveus parlamentaris poguessin preparar degudament les seves intervencions. O més recentment, ja en època d’un funcionament democràtic minvant, també recordem quan el programa s’exposava a primera hora del matí i la sessió es reprenia a la tarda, donant una mica de temps per reflexionar sobre el que havia exposat el candidat i poder acceptar les seves raons o replicar-lo.

Ara tot es fa precipitadament i així surt: discursos escrits prèviament, sense cap contingut rigorós, només ple d’insults i improperis, amb uns diputats hooligans que castiguen els oradors i són un pèssim exemple per als ciutadans. Les discussions de barra de cafè són més educades i respectuoses que els debats parlamentaris i les bones tertúlies radiofòniques o televisives tenen més altura intel·lectual. Fins aquí hem arribat.

Algú de la Mesa del Congrés pensa que els principis democràtics són el fonament que legitima la seva activitat o, al contrari, considera que la Mesa ha de ser simplement la corretja de transmissió de les ordres que rep del partit o de la coalició majoritària? He formulat amb interrogant aquesta disjuntiva a efectes retòrics però no en tinc cap dubte: la Mesa, i en especial la seva presidenta, Meritxell Batet, exerceix sistemàticament de corretja de transmissió de les ordres que rep del seu partit —que, a més, en són dos, el PSC i el PSOE—, com mostren les seves actuacions recents —no només en aquest cas sinó també en altres, com en els esperpèntics juraments d’alguns diputats. Per aquests motius crec que ha deixat de tenir l’autoritat requerida per exercir aquest càrrec, una autoritat que sens dubte manifestava en totes les seves actuacions l’anterior presidenta Ana Pastor.

Fixin-se que només he tractat de qüestions de forma, del mal funcionament institucional que va començar amb la moció de censura. De vegades es diu que és un menyspreu a les institucions i és cert. Però sobretot és un menyspreu als ciutadans.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >

A EL PAÍS, desenes de periodistes treballen per portar-te la informació més rigorosa i complir amb la seva missió de servei públic. Si vols donar suport al nostre periodisme i tenir-hi accés il·limitat, ho pots fer aquí per 1 € el primer mes i 10 € a partir del mes següent, sense compromís de permanència.

Suscríbete