Selecciona Edició
Connecta’t

La proliferació de cotorres amenaça l’ecosistema barceloní

L'Ajuntament de Barcelona estima que els 10.000 exemplars afecta als arbres, a altres espècies i genera problemes de seguretat ciutadana

Tres exemplars de cotorres argentines en un parc.
Tres exemplars de cotorres argentines en un parc.

Amb la caiguda dels fulls de les últimes setmanes, és fàcil veure les milers de cotorres, denominades cotorretes pitgrises i procedents de l'Amèrica del Sud, que es mouen d'arbre en arbre a Barcelona. La població no para de créixer i l'Ajuntament estima que aquestes aus en són més de 10.000 —i van augmentant de nombre—. Es tracta d'una espècie exòtica invasora que amenaça l'ecosistema de la ciutat: afecta els arbres, altres espècies, genera problemes de seguretat ciutadana i el soroll que fan pot arribar a ser molt molest. A aquesta població s’hi ha de sumar altres de cada vegada més nombroses en tots els municipis de l'entorn de Barcelona.

El 2015 va ser l'any en què es va produir l'última estimació de la població de les cotorretes pitgrises, quan es va xifrar en uns 5.000 exemplars, però l'Ajuntament calcula que aquesta xifra s'ha duplicat des d'aleshores, sense comptar amb les poblacions distribuïdes per la resta de municipis metropolitans. El seu creixement s'explica pel seu èxit reproductor en un terreny com el mediterrani, en el qual les parelles han aconseguit tenir segones posades d'ous.

Pendents d'una estratègia per gestionar la seva presència i, si calgués, la seva erradicació, el consistori de la capital treballa en la vigilància poblacional i sanitària per conèixer la seva situació i possibles impactes, però no pot eliminar-les, més enllà dels seus ous i els pollets, per la seva consideració d'espècie exòtica invasora. Ara per ara, només pot actuar retirant nius que estan en arbres i corren perill de desplomar-se. Alguna vegada, a causa del pes, fins i tot han arrencat grans branques.

Des de la Direcció del Servei de Drets dels Animals del consistori, Carmen Maté detalla per què les cotorres amenacen l'ecosistema. D'una banda, explica, danyen vegetació ornamental, en alguns casos arbres exòtics monumentals (com la figuera africana i el lledoner), als quals trenquen branques per fer els seus nius, fins i tot a la primavera quan rebroten.

També són grans devoradors de fruits d'arbres no autòctons, l'exemple més clar, les palmeres. A més, causen molèsties pel soroll que fan en comunicar-se mentre volen o en algunes escoles, on també tiren dàtils des de les palmeres. I s'ha apreciat que allà on abunden els seus nius deixen de veure's altres espècies, com els esquirols.

Els nius en si mateixos, són un altre greu problema i, si corren el risc de caure, l'àrea de Medi Ambient i Serveis Urbans els retiren durant la poda, a la primavera. Poden arribar a pesar 300 quilograms, perquè hi conviuen parelles amb les seves cries i les respectives descendències. Quan van arribar les cotorres, només niaven en palmeres, però ara també ho fan en pins, fanals i torres elèctriques, assenyala el consistori. Les cotorres s'han adaptat molt bé a les condicions climàtiques de Barcelona i el seu entorn, afavorides per l'"illa de calor" que provoca la contaminació sumada a un terra impermeable. Tant és així, que aquesta població té un èxit reproductor que supera el que tenen en origen i la seva taxa de supervivència és molt alta, del 80%.

El Reial Decret del 2013 que introduïa la necessitat de controlar i/o erradicar l'espècie establia que ho havien de fer els ajuntaments, les comunitats i el Ministeri, que encara no s'han posat d'acord. Per això l'Ajuntament demana que es creï una taula de treball amb la Diputació de Barcelona i la Generalitat i que es posin en pràctica experiències pilots per poder erradicar-les. L'objectiu principal és pressionar el Govern català perquè prengui mesures.

Un dels punts sobre els quals l'Ajuntament de Barcelona vol posar el focus és la conscienciació de la població: no s'ha d'alimentar les cotorres per evitar la seva proliferació. És la mateixa política que s'ha intentat traslladar en el cas de la colònia de coloms.

Una empresa, Soma, és l'encarregada de retirar els nius i els espècimens trobats a Barcelona, que porta fins al Centre de Fauna Torreferrussa, dependent de la Generalitat, perquè siguin “sacrificats amb mètodes humanitaris”, assenyala el Consistori. A partir del contracte firmat amb l'empresa, es van poder retirar 129 nius entre l’abril i el juliol passat, on es van trobar 125 pollets. La taxa de supervivència d'aquesta espècie és del 80%, la qual cosa, admeten des de l'Ajuntament, complica el control de l'espècie.

On sí que es maten cotorres és al Parc Agrari del Llobregat, un supermercat d'alimentació per als residents de la regió metropolitana de Barcelona i també per a diverses espècies d'aus. Són 3.500 hectàrees d'aliment, gratis i obertes 365 dies a l'any, on les cotorres devoren tomàquets, pomes i llavors, explica Lluís Parés, pagès i membre de la Comissió Permanent Comarcal del Baix Llobregat d’Unió de Pagesos. Fins al 2018 les batudes de caça les autoritzava el Departament d'Agricultura. Segons les seves dades dels últims tres anys, mostren que n'hi va haver 160, gairebé una a la setmana, que es van saldar amb 3.441 cotorres mortes. Ara se n'encarrega el Departament de Territori i Sostenibilitat, però no té dades del 2019.

La gerent del Parc Agrari, Gemma Francès, explica que entre les tasques de gestió d'aquest espai agrícola professional hi ha el control de fauna per evitar danys als cultius. “Es mengen la llavor o l'aliment, estan competint amb l'ésser humà i amb la renda dels camperols, provoca danys econòmics importants i nosaltres som un espai metropolità de producció d'aliments”, assenyala la gerent.

La gestió del control de fauna es realitza a través d'un conveni amb els ajuntaments, que van promoure zones de seguretat on no es pot caçar, tret de cas de danys als cultius per part d'aus, senglars o conills. Els productors avisen el parc i aquest sol·licita el permís a la Generalitat, que l'autoritza després de la verificació per part dels agents rurals. “Venen l'endemà”, assegura Parés.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >