_
_
_
_
_

Mor Ernesto Ventós, col·leccionista de les essències de l’art

Membre d'una històrica saga de perfumistes de Barcelona, va destacar com a mecenes i creador d'obres vinculades a l'olfacte

Cristian Segura
Ernesto Ventós, empresari i col·leccionista d'art, va morir l'1 de gener.
Ernesto Ventós, empresari i col·leccionista d'art, va morir l'1 de gener.

Va ser Joan Brossa qui va posar nom a la col·lecció d'art d'Ernesto Ventós Omedes, olorVisual. L'amistat entre tots dos, fruit d'una creativitat il·lusionista que compartien poeta i perfumista, també va portar Ventós a adquirir obra de Brossa, potser la més coneguda era La copa del nas, un muntatge en què una copa de cava es converteix en un nas ple de confeti. Ventós va destacar durant 40 anys com a mecenes d'art vinculat al sentit de l'olfacte, el bé més preuat d'una família que s'ha dedicat a la creació d'essències de perfumeria des del 1916. Ventós, nascut a Barcelona el 1945, va morir l'1 de gener de manera sobtada, als 74 anys.

La col·lecció d'art de Ventós ha estat reconeguda com una de les més riques i particulars d'Espanya. El Gremi de Galeries d'Art de Catalunya el va distingir el 2013 com a col·leccionista de l'any per "una proposta cultural voluntat de ser molt singular, i amb un vessant didàctic i social". El 2016, amb motiu de l'edició de la fira ARCO d'aquell any, EL PAÍS el va incloure en la llista dels 10 col·leccionistes espanyols més destacats. L'última retrospectiva del seu fons artístic es va fer el 2011 a Arts Santa Mònica, amb més de 80 creacions de noms com Perejaume, Christo, Jaume Plensa, Antoni Tàpies, Miquel Barceló o Rebecca Horn. La seva carrera com a col·leccionista va néixer a partir d'una exposició del 1978 a la Fundació Miró dedicada al món de les essències i en la qual Ventós va participar com a home nas. La primera obra d'olorVisual va ser un encàrrec que Ventós va fer a Albert Ràfols-Casamada, titulada Espígol, una pintura en la qual l'artista va plasmar la sensació olfactòria d'aquesta planta.

Ventós va centrar el seu interès creatiu en el sentit de l'olfacte per tradició familiar i també per necessitat personal, tal com ell mateix va explicar en una entrevista per a l'Acadèmia del Perfum: "En quedar-me sord des de molt nen i en néixer damunt del magatzem d'essències del negoci del meu pare, el meu record és estar olorant constantment. El sentit olfactori em guiava sense ser-ne conscient". Ventós era president del consell d'administració de Lucta, una de les companyies més importants d'Espanya en la producció d'aromes per a la indústria de l'alimentació.

Ventós va ser hiperactiu en la difusió de l'art i de la cultura de les essències a partir de la seva fundació i del seu projecte també com a artista, sota l'acrònim de Nasevo. La Casa Vicens de Barcelona mostra fins al 8 de gener l'última exposició concebuda per Ventós.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_