Selecciona Edició
Connecta’t

“Hem comprat un cotxe de 1.500 euros per poder entrar a Barcelona”

L'engegada de la zona de baixes emissions afecta des d'aquest dijous 115.000 automòbils i motos

Instal·lació de senyals indicadors de la zona de baixes emissions a la sortida 14 de la Ronda de Dalt (B-20). Ampliar foto
Instal·lació de senyals indicadors de la zona de baixes emissions a la sortida 14 de la Ronda de Dalt (B-20).

Famílies que tenien diversos cotxes i en donaran un de baixa. D'altres que el canviaran per un turisme també antic però no tant, o les que han decidit fer un esforç i han optat per un de nou. Motoristes que s'han comprat una moto acabada de sortir de fàbrica. I alguns que encara no saben com esquivaran la prohibició de circular amb vehicles sense etiqueta de la DGT que entra en vigor aquest dijous a Barcelona. Els testimonis recollits són de ciutadans que asseguren que el transport públic no és una alternativa. N'hi ha que, a més, es queixen que l'esforç és més dels ciutadans que no pas de la indústria o dels grans contaminants, com els ports i els aeroports.

L'estrena de la zona de baixes emissions (ZBE) de Barcelona, que imposa restriccions a la circulació dels cotxes més contaminants de dilluns a divendres en 95 quilòmetres quadrats de Barcelona i  quatre municipis més, tindrà un impacte sobre uns 115.000 vehicles (85.000 turismes i 30.000 motocicletes), segons l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). El càlcul es basa en el parc de vehicles que circula per la capital catalana i la seva àrea d'influència.

Josep Maria Llort, per exemple, acostuma a desplaçar-se per feina a Barcelona una o dues vegades al mes. Viu al sud de Tarragona i la seva petita furgoneta “va magníficament, està ben cuidada i passa les ITV”, però és antiga i no té etiqueta. Sempre carrega eines i paquets. Assegura que el transport públic no és una alternativa –“no està pensat per al territori, els horaris són limitats i són hores i hores, si és que no hi ha avaries” i que els deu permisos anuals li resultaran insuficients. Solució: “Hem comprat un cotxe de 1.500 euros que pot entrar a Barcelona”. És un Peugeot Partner dièsel del 2007, al límit de les etiquetes de la DGT.

“La zona de baixes emissions està pensada a Barcelona per als de Barcelona. Què fem els que hi pugem cada 15 dies, fem un parell d'encàrrecs i marxem?”, lamenta Llort, que admet que “alguna cosa cal fer, però no optar per la cosa fàcil”. “És més ecològic treure profit d'un vehicle mentre estigui en bones condicions que no pas fabricar-ne un de nou”, opina. I qüestiona que sigui cert que un cotxe antic “contamini 20 o 30 vegades més”. “Entenc que és complicat, però seria més còmode mesurar els quilòmetres que fa cada vehicle, i el pobre que en tot el dia només es desplaça dues vegades per fer una reparació i no té diners per endeutar-se, què fa?”. “La sensació”, diu, “és que sempre ens toca el rebre als mateixos, tallar per les etiquetes era la cosa fàcil, però sorprèn amb un govern que en teoria és d'esquerres”.

La barcelonina Ascen Capel també pensa que els “pagans” són els ciutadans. “Jo era conscient que havia de canviar el cotxe, un Suzuki gasoil que contaminava, però potser hauria trigat una mica més”, explica. Barcelonina del barri de Gràcia, acostuma a utilitzar el transport públic per anar a treballar, tot i que alguns dies opta per portar el cotxe, que necessita per desplaçar-se a una casa on no es pot accedir en transport públic: “Trigo 50 minuts a arribar a la Ciutat de la Justícia, considero que des de Gràcia és un temps excessiu i hi ha dies que opto pel cotxe”, afegeix. S'ha comprat un Renault Captur de segona mà que li ha costat 15.000 euros i l'hi lliuren el 13 de gener: “Al concessionari tots estàvem pel mateix, així que és la indústria la que farà negoci. Crec que mesures anticontaminació són necessàries però almenys podrien fer un pla renove o alguna cosa així per ajudar. I la gent que no s'ho pot permetre? Què passa amb el port de Barcelona?”, demana.

En altres casos, les famílies afectades reconeixen que tenien cotxes de sobres i que prescindiran dels més antics. A casa de Pilar Agut, de Cardedeu (a 40 minuts de la capital), viu el matrimoni i dos fills ja grans, i fins fa unes setmanes tenien “dos cotxes vells que no poden pujar i dos de nous, a més d'una moto vella”. Han optat per posar a la venda els dos vells, tot i que l'Audi A4 amb el qual es desplaçaven “funciona perfectament i amb prou feines gasta, ens surt més barat entrar i sortir de Barcelona dues persones amb cotxe que no pas amb tren”, assegura Agut.

I hi ha qui amb motiu de la ZBE es compra un vehicle nou, tot i que no sigui plat de bon gust. És el que farà Lluís Valls: tenia una moto del 1992, ben mantinguda i que passava les ITV, però no té etiqueta. És comercial i visita diversos clients al dia: a Barcelona, de punta a punta, i en polígons i localitats del costat. “No podria fer el que faig si no em desplacés amb moto, però no em plantejava comprar-ne una de nova”, diu, i es pregunta “per què no s'ataquen altres focus de contaminació, com els creuers, l'aviació o la indústria”. Valls, a més, creu que les motos haurien de tenir un tracte diferent: “Ni ocupem tant ni contaminem tant com els cotxes”.

“Nosaltres teníem dos cotxes, els dos de gasoil, del 2002 i el 2005. Pel meu m'han donat 60 euros i el meu marit està intentant que li donin una mica més. Nosaltres hem optat per comprar un de nou”, explica Ramona San Andrés, des de Cerdanyola del Vallès. El seu marit, Jordi Giménez, és autònom i necessita el cotxe cada dia: “Potser el mateix dia ha d'anar a Terrassa, Sabadell o Sitges. I és estrany el dia que no va a Barcelona. No hi ha alternativa de transport públic per a ell, així que s'ha comprat un de nou, un Mitsubishi que ens ha costat 24.000 euros. Reconec que el problema de la contaminació és greu i que cal fer alguna cosa però potser ens podien haver donat més temps per organitzar les coses, és una despesa important”, afegeix.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >