Cuines urbanes

El dinar, o el sopar, cada vegada més es fan visibles a través de la presència a la ciutat de riders que, amb les seves bicicletes equipades amb capses tèrmiques de colors, ens anuncien l’hora de menjar. El creixent impacte urbà del menjar pren ara, encara que ja fa algun temps que és així, una nova dimensió a través de les dark kitchens, batejades aquí com a cuines fantasmes (en lloc d’haver triat cuines ocultes). Les cuines ocultes han arribat per instal·lar-se a la ciutat i revelen una xarxa clarament urbana, cada vegada més complexa i diversificada, en relació amb el menjar. Per resumir-ho de manera senzilla: el menjar ja no es prepara en un restaurant i un repartidor ens el porta a casa (o a l’oficina), sinó que ara el lloc on es preparen els plats és autònom, funciona com la cuina d’un restaurant, però no hi ha comensals, ni taules, ni servei de cap mena, ni tan sols hi ha self service (tot just present a les àrees de servei de l’autopista). Aquestes cuines, que ara serveixen diverses marques sota l’etiqueta de cuines compartides, van començar com la cuina del darrere dels restaurants a ciutats com ara Londres o Nova York, i ara ja són autònomes i en molts casos lligades a les empreses de repartiment de menjar a domicili, instal·lades algunes vegades fins i tot en contenidors.

Les cuines ocultes van ser les cuines del darrere de restaurants i ara ja són autònomes

Fins fa poc podíem fer veure la importància del menjar com a fenomen urbà assenyalant les terrasses a les voreres de les ciutats com el seu exponent més clar. Recorríem a observar la gent menjant al carrer per cridar l’atenció sobre una cosa tradicionalment lligada a l’esfera domèstica, però a la vista de tothom. Les escenes de comensals asseguts a la taula s’unien a les de gent menjant directament al carrer amb embolcalls pensats per consumir dempeus. Però per a molts, especialment entre geògrafs, arquitectes i urbanistes, el centre d’aquest interès era l’intercanvi de papers entre el carrer i la casa i en la nova escena urbana que això representava. Ara aquesta nova manifestació de les cuines disperses que ens creix davant dels ulls ens obliga a pensar ja no en les transformacions operades en el negoci del menjar o en l’aparició d’un subgènere del restaurant, sinó en tot allò que calladament s’està transformat als habitatges, a casa nostra i, per tant, a la ciutat. Les dark kitchens estan també lligades a la cuina de casa nostra. Representen una creixent, nova i diferent manera de menjar. Encara que poden dur qualsevol tipus de menjar, fins i tot menjar tradicional, és indubtable que porten a casa la nova cuina adorada per una generació de joves que han abraçat les hamburgueses i el menjar del Pacífic nord com a senya d’identitat dels seus hàbits i de la seva gestualitat. Una generació que és més pròxima a poder prescindir de la cuina a casa o, si més no, a reduir-la a poc més que un refrigerador i un microones.

Representen una creixent, nova i diferent manera de menjar. Porten a casa la cuina que adoren els joves

Les cuines ocultes poden ser interpretades de moltes maneres, però des del punt de vista de la ciutat tenen un significat creixent en relació amb els habitatges. Aquests suggereixen pràctiques que, encara que no són estrictament noves, ja no són una cosa ocasional ni lligada exclusivament a la tradicional pizza. Representen nous hàbits i canvis culturals que, paradoxalment, en el moment en què hi ha més programes de cuina i més es destaca la cuina ‘creativa’ dels xefs, més pragmàtics sembla que es tornen els usuaris i menys temps volen dedicar a cuinar. Aquestes pràctiques, per exemple, permeten entreveure el nombre de llars unipersonals a Barcelona o el creixent nombre de persones que comparteixen pis i no volen socialitzar la cuina, i ens fan veure com d'allunyats estan els habitatges de nova promoció de la realitat. El menjar a domicili servit per autèntiques cuines externes als nostres habitatges dibuixa l’inútil esforç posat en el disseny dels espais per cuinar, traslladant el disseny al menjar en si mateix, als seus embolcalls, a les apps i al sistema logístic que ho gestiona. Quan aneu pel carrer i veieu riders circulant per la vorera, penseu com deuen ser les cases on va aquest menjar, i inclogueu també com el nostre món urbà està seriosament afectat en prescindir dels hàbits de compra d’aliments per cuinar a casa i de quina manera, com afirmava Montaigne, afecta l’home en qualitat d’animal que guisa.