_
_
_
_
_

La zona de baixes emissions arrenca sense més transport públic

Barcelona estrena aquest dijous la restricció de la circulació dels cotxes més contaminants

Clara Blanchar
Un cotxe contaminant passa per davant d'un indicador de la ZBE, la setmana passada.
Un cotxe contaminant passa per davant d'un indicador de la ZBE, la setmana passada.Albert Garcia

Després de tres anys d’anuncis, treballs tècnics i tràmits administratius i polítics, Barcelona posa en marxa avui dijous la zona de baixes emissions (ZBE): una àrea de 95 quilòmetres per la qual no podran circular els cotxes més contaminants, els que no tenen etiqueta ambiental. D’entrada, el veto afecta 85.000 cotxes i 30.000 motos, la qual cosa provocarà un transvasament d’usuaris al transport públic: 170.000 viatges més diaris segons l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM). Una demanda extra que xoca amb la falta de reforços a la xarxa metropolitana de transport públic i infraestructures.

L’ATM assegura que les millores que s'han dut a terme els últims anys (noves línies de bus exprés interurbans, les estacions de la línia 9 i 10 del metro, i la prolongació de la línia de Sabadell dels Ferrocarrils de la Generalitat, que en hora punta està saturada) han preparat el transport públic per assumir els 170.000 desplaçaments més diaris.

Más información
La zona de baixes emissions carrega al transport públic amb 170.000 viatges més al dia
Barcelona es blinda contra els cotxes més contaminants
Barcelona instal·la les primeres 36 càmeres per a la zona de baixes emissions

Però el gruix de les millores a la xarxa anunciades des de fa anys està pendent. No s’han habilitat nous carrils bus als accessos ni aparcaments a les estacions de tren (els anomenats park and ride al Regne Unit), i les línies de tren que porten més viatgers estan saturades en hora punta, la qual cosa va portar el RACC a afirmar, fa unes setmanes, que no es podrà absorbir la demanda que generi la restricció de trànsit.

Fins i tot el regidor d’Emergència Climàtica de l’Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, admetia abans de Nadal en una entrevista en aquest diari que mentre la capital té una bona xarxa de metro i autobusos, “el repte és el transport interurbà”. Badia va demanar a la Generalitat i al Govern central que assumeixin la seva part: “La Generalitat ja ha començat a parlar d’una millora als Ferrocarrils, i a l’Estat li hem de reclamar el pla d’inversions de Rodalies que s’ha d’instaurar, sembla que s’està començant a moure i a parlar. Concretar avenços a Rodalies seria estratègic i clau”, va manifestar.

En els últims temps, i dins de les múltiples jornades i debats sobre la zona de baixes emissions, entitats i associacions cíviques han alertat que posar en marxa una mesura de tanta envergadura com el veto al cotxe sense tenir preparades les alternatives en infraestructures i transport públic suposa perdre una oportunitat única de fomentar el canvi modal: del vehicle privat al transport col·lectiu. La falta d’alternatives metropolitanes viables, a més, dona ales a les crítiques contra la restricció de cotxes contaminants.

En els últims anys sí que s’han ampliat, amb èxit, els autobusos metropolitans exprés i s’han comprat trens nous. Però els carrils d’autobusos metropolitans promesos per facilitar la circulació dels busos que entren a la ciutat no estan preparats (tret de la faraònica obra de la C-58 per als vehicles que venen del Vallès o el carril de la Gran Via per als que entren pel Maresme, en aquest cas inacabat). Un dels més necessaris seria el de la B-23, l’entrada per la Diagonal, per la qual diàriament entren 600 busos.

Millores “a curt termini”

A la llista d’infraestructures pendents des de fa anys figuren també el tram central de la línia 9 o la unió de les dues xarxes de tramvies. En els dos casos, obres que permetrien creuar la Gran Barcelona de punta a punta. Respecte als park and ride, una de les principals dificultats és l’espai que requereix fer aparcaments al costat d’estacions de ferrocarril.

Entre les millores anunciades “a curt termini” per l’ATM hi ha les compres de busos i trens per part de Transports Metropolitans de Barcelona, de trens en la línia del Vallès dels Ferrocarrils, i renovacions i incorporacions de busos metropolitans i de la Generalitat.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_