Selecciona Edició
Connecta’t

El permís de paternitat s’amplia a 12 setmanes des de l’1 de gener

“No renunciaré a estar amb el meu fill per l’empresa”, assegura Iván Acebes, que espera el seu primer fill l’11 de gener

permiso paternidad
Un pare té cura de la seva filla.

Sara H., de 33 anys, i Álvaro R., de 34, viuen en un compte enrere. Celebren cada matí que es desperten sense haver donat a llum el seu segon nadó, que serà nena, perquè suposa ser una mica més a prop de l’objectiu desitjat: passar el Rubicó temporal de l’1 de gener del 2020, i així guanyar quatre setmanes més de permís de paternitat. “He d’aguantar 37 hores”, fa broma la Sara en el moment de l’entrevista, a les 11 del matí del 30 de desembre. “Si neix el 31, em farà molta ràbia”, admet.

Aquesta embarassada, que treballa en el desenvolupament de productes en una multinacional de gran consum, surt de comptes justament per Cap d’Any. Però com que és el seu segon part, li han dit que seria normal que s’avancés uns dies. Quan va néixer el seu fill gran, fa un any i 11 mesos, el pare només va tenir quatre setmanes de permís. El juliol del 2018 es va ampliar a cinc setmanes, i des de l'abril, a vuit. els treballadors que siguin pares el 2020 tindran 12 setmanes —una ampliació que costarà 336 milions d’euros més a l’Estat—, i el 2021 s’assolirà l’equiparació amb les 16 setmanes del permís de maternitat.

“El mes que vaig passar amb el primer se’m va fer molt curt. Quan em vaig reincorporar tenia la impressió que encara feia falta a casa”, recorda Álvaro. “Estic molt il·lusionat, amb moltes ganes de gaudir de la vida familiar i d’estar amb el més gran”, assegura el periodista. “Com que ell pels horaris que té torna molt tard, la idea de quedar-me sola amb una nena acabada de néixer i un nen encara molt petit se’m fa dura, amb els sopars i els banys”, admet la seva parella. Per això, planegen, en principi, gaudir dels seus respectius permisos alhora, i no només les primeres quatre setmanes obligatòries per llei. “Si veig que me'n surto bé, potser ho canviem”, diu, ja que les vuit setmanes restants es poden repartir durant els següents 12 mesos després del naixement.

“Gaudir del nadó”

Manuela Sayago, de 39 anys, i Iván Acebes, de 41, també seran pares aviat, però amb uns dies més de marge: ella surt de comptes del seu primer fill el dia 11 de gener. “Preferim tenir 12 setmanes de permís per allargar el temps abans que hagi d’anar a la llar d’infants”, explica aquesta embarassada, que treballa a Recursos Humans en una empresa de seguretat. “Per mi, com més dies millor, per formar equip i sobretot, per gaudir d’aquesta etapa del nadó”, subratlla Acebes.

És administratiu d’obra en una empresa de construcció, i no creu que tingui cap problema a la seva empresa per agafar-se les seves 12 setmanes de permís, si el nadó no s’avança. Tot i que coneix homes del seu entorn que expressen por de faltar tant de temps, ell no en té cap dubte: “Em pertany i en gaudiré. El que no faré és treure hores d’estar amb el meu fill per l’empresa”. Sayago, que per la seva feina ha de tramitar molts d’aquests permisos, diu que a la seva empresa, molt masculinitzada, tots els que són pares agafen el permís. “Abans sí que hi havia una mica de por, però ara ha canviat molt”, ha assegurat.

Precisament amb l’objectiu d’incentivar els homes a agafar-se els seus permisos, aquests són pagats al 100% i intransferibles: si el pare no en gaudeix, no el pot cedir a la mare, sinó que es perd. Tal com reflecteix l’última estadística del Ministeri de Treball, funciona: fins al setembre del 2019, s’havien registrat 120.973 prestacions de maternitat i 150.750 de paternitat, una diferència que, segons UGT, es pot atribuir al fet que ells tenen una taxa més alta d’ocupació, informa Europa Press.

Tot i així, en alguns sectors, “potser per cultura empresarial, no és tan fàcil”, opina Álvaro R. “Un amic que treballa en un despatx gran d’advocats m’ha dit que ni es planteja agafar-se les 12 setmanes”.

LA DIFICULTAT DE MANTENIR LA LACTÀNCIA

“Encara que per als pares és injust no poder gaudir de tant de temps, preferiria que s’allargués el permís de maternitat com a mínim a sis mesos, per donar el temps de lactància materna exclusiva que recomana l’OMS”, diu Manuela Sayago. Aquesta embarassada subratlla, així, la contradicció entre les recomanacions de les autoritats sanitàries, incloses les espanyoles, i la realitat: que el permís de maternitat, fins i tot acumulant en setmanes les hores de lactància, es queda curt.

“La meva dona va mantenir la lactància fins a l’any, però va ser d'una manera gairebé heroica”, recorda Álvaro R. “Al principi creia que era important igualar els permisos, perquè no penalitzés a la dona el fet de tenir una baixa més llarga. Però és veritat que per donar el pit, el permís de maternitat es queda curt. S’hauria d’ampliar almenys fins als sis mesos”, coincideix amb Sayago.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >