Selecciona Edició
Connecta’t

Quinze coses que fèiem el 2009 que són impensables el 2019

Els avenços tecnològics i l'evolució de la societat han canviat els hàbits, fins al punt que determinats comportaments de fa deu anys ara resulten inimaginables

rosalia
Rosalía amb J Balvin en la darrera edició de Coachella (Califòrnia). Getty

Sembla que el 2009 fos abans-d'ahir, però la societat evoluciona últimament a un ritme tan vertiginós que en el transcurs d'aquesta dècada agonitzant ja han canviat moltes coses. Els frenètics avenços de la tecnologia, la radical transformació del paisatge polític, la creixent preocupació pel medi ambient o, simplement, el voluble dictat de les modes han facilitat que fins i tot la nostra manera de moure'ns pel món aquest 2019 hagi estat diferent de com era tot just fa 10 anys. Són canvis per anar millor o pitjor? Aquí ja no hi entrem, però una cosa és evident: ja no cal ser un avi per deixar anar als sopars familiars allò de “recordo que quan era jove…”

Recopilem 15 coses quotidianes que fèiem ara fa deu anys i que avui serien inimaginables.

El 2009... sortíem al carrer a lligar

“Entrar-li” —una expressió desfasada!— a un desconegut o una desconeguda en un bar, al metro, en una exposició o en la secció de tornavisos de Leroy Merlin ha quedat només per a alguns nostàlgics del ligoteo. Ara, l'auge de les apps de cites permet triar per catàleg, fent lliscar fotos a dreta i esquerra, i sense ni tan sols sortir de casa. Un estudi publicat l'estiu del 2019 assegura que el mitjà digital ja és el més habitual per trobar parella: el 39% de les parelles heterosexuals dels Estats Units van començar així (el 2009 eren només el 22%). Experts afirmen que aquestes dades són perfectament extrapolables a la societat espanyola. La recerca solitària i la idea d'aquestes plataformes com a supermercats de cites, on lligar és gairebé un joc, són al darrere d'aquest furor. “Anem cap a unes societats més individualistes i hedonistes, i això ens porta a jugar en qüestions de tipus sexual”, assenyala Luis Ayuso, professor de Sociologia de la Universitat de Màlaga.

El 2009... vèiem sèries a la TV

Sembla increïble, però hi havia una vegada —fa no gaire temps— en què les sèries que més vivament atreien la nostra atenció i generaven debat a casa i a l'oficina eren Los Serrano, Aída, Física i Química… Totes les emetien les cadenes generalistes. Simultàniament, productes brillants com Lost, The Wire, Prison break o The Sopranos anticipaven la realitat actual: estem majoritàriament enganxats a un nou tipus de sèrie, més audaç i que podem veure quan vulguem —lliures de la tradicional tirania d'horaris— gràcies a plataformes com Netflix, HBO o Amazon Prime Video. Encara que poc inclinades a aportar dades, se sap que el seu consum ha passat del 60,4% de penetració el 2012 al 80,3% el 2017, gairebé igualant les xifres de la televisió (segons un estudi de la Universitat de Sevilla); i que el 86% de la població va pagar el 2018 per algun tipus de subscripció. O el que és el mateix: si no has seguit Joc de trons (que als EUA ha aconseguit audiències de 17 milions d'espectadors), estàs fora d'òrbita.

No fa tant vèiem sèries emeses per cadenes generalistes en un horari determinat. 'Los Serrano' era una de les que es va colar durant diverses temporades a bona part de les llars espanyoles.
No fa tant vèiem sèries emeses per cadenes generalistes en un horari determinat. 'Los Serrano' era una de les que es va colar durant diverses temporades a bona part de les llars espanyoles.

El 2009... hi havia bipartidisme

Cronologia dels fets: crisi econòmica el 2008, moviment 15-M el 2011 (amb aquell argot fugaç: els indignats, la casta…) i eleccions generals el 2015 en les quals per primera vegada dos nous partits (Podem i Ciutadans) planten cara seriosament als altres dos històricament hegemònics (PSOE i PP). La formació de Pablo Iglesias va obtenir en aquells comicis 42 diputats i la d'Albert Rivera, 40. Més tard irrompria Vox (52 diputats el novembre del 2019). Qui sap si serà així per sempre, però per descomptat la varietat amb la qual avui ens manifestem a les urnes no té res a veure amb els hàbits de la dècada anterior.

El 2009... sortíem a comprar el sopar

Pels volts del 2009, l'únic menjar que demanàvem a domicili era el xinès i les pizzes. En els últims anys, gràcies a serveis com Just Eat, Delivery Hero, GrubHub i Takeaway i aplicacions com Glovo i Deliveroo, el costum de demanar que ens portin l'esmorzar, el dinar o el sopar de qualsevol establiment s'ha arrelat. El 36% dels espanyols utilitza apps de menjar a domicili, segons dades de l'OCU del 2019. Nielsen (companyia de mesurament i anàlisi de dades que proporciona una radiografia precisa dels consumidors i els mercats a tot el món) ha comptabilitzat fins a 73 milions de lliuraments de paquets de menjar (sol·licitats a través del mòbil o per altres canals) per valor de 1.137 milions d'euros el 2017. A més de lligar i veure cinema, una altra cosa més que abans fèiem de portes enfora i ara practiquem com ermitans.

El 2009... anàvem a un concert de Michael Jackson

On hi posa Michael Jackson (mort el 25 de juny del 2009), poseu-hiqualsevol d'aquests altres noms: Prince, David Bowie, Charles Aznavour, Aretha Franklin, Lou Reed, Joe Cocker, Lemmy, George Michael, Tom Petty, Avicii, Scott Walker, Ronnie James Dio, Amy Winehouse, Whitney Houston, JJ Cali, Fats Domino…, o qualsevol dels grans noms de la música popular que ens han deixat aquesta dècada i als quals ja només és possible veure en directe, en tot cas, com a hologrames.

Michael Jackson va morir el 25 de juny del 2009 i des de llavors, lògicament, l'única manera de veure'l en directe és en forma d'holograma.
Michael Jackson va morir el 25 de juny del 2009 i des de llavors, lògicament, l'única manera de veure'l en directe és en forma d'holograma. Foto: Getty

El 2009... enviàvem SMS

Recordes aquell cèlebre “passa-ho”, fonamental en el gir electoral de març del 2004? Era un SMS, un format de missatgeria instantània que va tenir també els seus dies de glòria amb aquells concursos televisius en què podies guanyar premis a canvi d'enviar una paraula clau. Llançada el febrer del 2009, l'aplicació WhatsApp, que a més de missatges escrits permet enviar àudios, fotos i vídeos, entre altres funcionalitats, té més de 1.500 milions d'usuaris a tot el món (Telegram causa estralls a l'Iran, Rússia i a Podem, i té el 13% dels usuaris digitals a Espanya). Per exemplificar com aquest sistema ha canviat les nostres vides n'hi ha prou amb citar els ja obligats grups de WhatsApp del col·le, els múltiples grups familiars i d'amics que contribueixen a la difusió de mems de tota mena i l'encuny de clàssics del gènere com el negre de Whatsapp.

El 2009... esperàvem amb ànsia les rebaixes

No és que ja no esperem l'època de saldos, però la implantació del Black Friday ha alterat substancialment la manera en què distribuïm les nostres compres de productes rebaixats. Adoptem el Divendres Negre amb l'efusió amb què assumim Halloween i altres modes de fora: aquesta jornada (que s'estén un cap de setmana) de descomptes que se celebra l'endemà d'Acció de Gràcies es va estrenar a Espanya el novembre del 2012 per iniciativa de la cadena alemanya MediaMarkt. Un estudi de Worten realitzat per la consultora GFK sosté que el 83% de la població espanyola sap què és el Black Friday i el 54% compra aquell dia. “Des que es va alliberar el període de rebaixes el 2012, el concepte ha canviat totalment. Es busca que el consumidor tingui una despesa contínua durant tot l'any”, diu la sociòloga Myriam Fernández Nevado.

Julia Roberts es llançava al carrer per fer compres a 'Pretty Woman' (1990). Avui bona part de les nostres adquisicions les fem a través d'internet en dates com el Black Friday.
Julia Roberts es llançava al carrer per fer compres a 'Pretty Woman' (1990). Avui bona part de les nostres adquisicions les fem a través d'internet en dates com el Black Friday.

El 2009... descarregàvem música

El dilema de la dècada anterior (per què pagar per música quan hi ha el Napster?) s'ha transformat ara en per què tenir música quan està tota al núvol i la puc escoltar quan vulgui?). Va ser pels volts del 2008 quan l'empresa sueca Spotify va introduir el sistema d'escolta sota demanda de manera gratuïta i legal —al principi només s'hi podia accedir per invitació—, i ara té més de 232 milions d'usuaris actius a tot el món (la plataforma no facilita dades d'àmbit local). Gairebé la meitat són usuaris de pagament, una opció que erradica la molesta publicitat. Si pensem que Spotify (no s'ha de confondre amb el famós succionador de clítoris: Satisfyer) és només un dels proveïdors d'aquest servei (Apple Music o Tidal, amb menys èxit a Espanya, comparteixen el sector), no és difícil pensar que ens encaminem cap a un món sense prestatgeries.

El 2009... molts encara barrejàvem el plàstic i l’orgànic a la brossa

Sí, el 2019 Madrid ha acollit la Cimera del Clima, amb la presència fins i tot de Greta Thunberg, però per arribar a aquest punt ha canviat molt el panorama en l'últim decenni pel que fa al respecte pel medi ambient. Segons Ecoembes, a Espanya es reciclen actualment el 78,8% dels envasos de plàstic, llaunes i brics, així com els envasos de paper i cartró (un 12,4% més que el 2017). La taxa de reciclatge de vidre ha passat del 31,3% el 2000 al 71,8% el 2016, segons Eurostat i el MAPAMA. El 73% dels espanyols pren les seves decisions de consum el 2019 per motius ètics i de sostenibilitat, afirmen des de l'OCU. No obstant això, encara que és un avanç, segueix sense ser suficient. “La consciència ambiental és un progrés —opina Luis Rico, d'Ecologistes en Acció—, però, en part, arriba tard i, en part, el model de producció i consum vigent encara ho contraresta”.

El 2009... teníem àlbums de fotos

Les nostres vacances a la platja o aquell viatge a l'Índia abans eren acuradament documentats en un àlbum amb les millors instantànies. Però, esclar, qui necessita un àlbum, amb fotos que cal imprimir, quan pots deixar astorats a l'instant la família i els amics pujant-les a internet en temps real. Instagram, que va néixer el 2010, semblava al principi una xarxa destinada a amants de la fotografia, però amb el temps s'ha revelat (mai millor dit) que tothom porta a dins un amant de les fotos: un estudi del 2018 va xifrar en 15 milions el nombre d'usuaris d'aquesta aplicació a Espanya, un 13,3% més que l'any anterior, la qual cosa la converteix en la xarxa social que més creix al nostre país.

El 2009... es valorava poc el futbol femení

Si hem de ser sincers, el futbol de dones segueix a anys llum (en visibilitat, en sous…) del masculí, però és que fa deu anys molts ni tan sols sabien que existia! Qui sap si com a conseqüència de l'imperant empoderament femení, del subcampionat d'Europa assolit per la selecció sub-20 el 2018 o arran de la remodelació de la competició en la temporada 2009-2010, les futbolistes han guanyat en popularitat. El 2019, Telecinco va emetre per primera vegada un partit en obert (la final de la Copa de la Reina, entre la Reial Societat, que la va guanyar, i l'Atlètic de Madrid), i el Wanda Metropolitano va registrar un ple en un Atlètic-FC Barcelona (els més de 60.000 espectadors van establir un rècord mundial).

Keira Knightley (a la dreta del trofeu) interpretava a una futbolista a la pel·lícula 'Quiero ser como Beckham' (2002).
Keira Knightley (a la dreta del trofeu) interpretava a una futbolista a la pel·lícula 'Quiero ser como Beckham' (2002).

El 2009... menjàvem carn sense pensar en les conseqüències

L'ONU ha recomanat el 2019 reduir el seu consum per tenir cura del planeta, l'OMS desaconsella la carn vermella i processada per prevenir el càncer. A Espanya el 7,8% de la població de més de 18 anys (més de 3,6 milions de persones) és veggie… Enrere queden els dies en què un demanava un entrecot al restaurant sense saber les conseqüències que comporta menjar carn.

El 2009... ens resignàvem a ser calbs

Després de provar potingues de tota mena, i en vista que l'única solució eren empelts capil·lars caríssims, fins a dates recents molts assumíem amb resignació la nostra alopècia, camuflant-la, en la majoria dels casos, amb un rapat estratègic. Però d'un temps ençà sembla que si un és calb, és perquè vol. Els paquets quirurgicoturístics a Istanbul, on et planten pèl al cap a un preu assequible, han suposat en els últims cinc anys una solució per a acomplexats o per a aquells que simplement es volen veure millor. En el fons, i encara que arribem a defensar la tesi, sempre hem sabut que allò que els calbs som més sexis era una bola estratosfèrica.

El 2009... demanar una cervesa «sense» no era tan habitual

La febre per l'alimentació saludable i el culte al cos han augmentat al llarg de la dècada, la qual cosa s'ha reflectit també en els hàbits etílics. Abans les cerveses sense alcohol es demanaven murmurant, com Woody Allen comprant revistes porno a Bananes (1971). Ara, el consum s'ha generalitzat, i els qui volen mantenir-se en el seu pes ideal o agafaran després el cotxe disposen d'una àmplia varietat de llúpols (torrades, amb llimona…) per lliurar-se en plaer cerveser sense aquest extra de calories i sense que se'ls pugi al cap. Un 14% de les cerveses consumides a Espanya (uns 48 litres per persona l'any) són sense alcohol o 0,0, segons dades de l'OCU del 2019.

El 2009... Rosalía no era a les nostres vides

Tenint en compte l'impetuós vendaval que va representar la publicació el 2018 d'El mal querer, el seu segon disc, cal preguntar-se com és possible que fa 10 anys anéssim per la vida sense Rosalía. La catalana ha estat el tema dels que entenen de música, d'els qui no tenen ni idea però fan veure que sí, d'amants del cinema, d'observadors de la moda, dels qui estan en contra de l'apropiació cultural, dels qui l'absolen d'aquesta apropiació… Tots hem opinat alguna vegada de Rosalía. Qui ens havia de dir el 2009 que el personatge que més faria parlar al final de la dècada seria… una cantant.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >