Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern obliga els bancs a oferir un lloguer a les persones vulnerables que han ocupat els seus pisos

El nou decret busca combatre les situacions d'emergència residencial i augmentar el nombre d'habitatges protegits en règim de lloguer

Protesta veïnal contra el desnonament d'una família en un pis ocupat.
Protesta veïnal contra el desnonament d'una família en un pis ocupat.

El Govern de la Generalitat ha aprovat aquest dilluns en la reunió del Consell Executiu un nou decret de mesures urgents sobre habitatge per combatre la manca de lloguers socials i d'habitatges protegits. El decret, que el Govern ha negociat amb els socialistes i amb els comuns per aconseguir convalidar-lo al Parlament, conté reconeixements potents a les reivindicacions de les entitats socials, com, per exemple, l'obligació dels grans tenidors –bancs i fons d'inversió– d'oferir un lloguer social de set anys de durada a les persones en situació de vulnerabilitat social que hagin ocupat un pis des de fa més de sis mesos. El decret, alhora, és un gest cap als promotors privats, que demanaven actualitzar les tarifes per fer més atractiva la construcció d'habitatge de protecció social.

Mentre el conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet, presentava el decret al Govern de Quim Torra perquè l'aprovés –una norma que s'haurà de convalidar al Parlament en el termini d'un mes–, a la plaça de Sant Jaume els activistes de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) celebraven com una gran victòria l'entrada en vigor de les mesures urgents per millorar l'accés a l'habitatge. El decret reforça algunes de les lleis anteriors sobre habitatge, i sobretot significa una ampliació de la llei 24/2015 pel que fa a l'accés a l'habitatge per part dels col·lectius més vulnerables.

El camí per tirar endavant aquest decret, que segons Calvet ara té un ampli consens, ha estat tortuós. El titular de Territori, de Junts per Catalunya, ja va intentar aprovar un decret sobre habitatge a l'abril, tot i que a última hora el va retirar en veure que no havia aconseguit el consens al Parlament per aprovar-lo. Aquella vegada el context electoral i la competició entre els socis del Govern –ERC també havia preparat un decret des del Departament de Justícia sobre la limitació de lloguers, que tampoc va prosperar– va fer fracassar l'intent. Aquesta vegada Calvet s'ha assegurat els suports en preparar-lo en col·laboració amb les entitats socials, els promotors i, sobretot, amb els grups parlamentaris del PSC i els comuns, uns partits que, juntament amb JxCat i ERC, representen la majoria d'ajuntaments del territori.

"El decret actua en tres grans blocs: combatre les situacions d'emergència residencial, augmentar el nombre d'habitatges protegits en règim de lloguer, i contribuir a la moderació dels preus del lloguer als habitatges privats", ha explicat Calvet en la roda de premsa posterior al consell de Govern.

En el primer bloc, per combatre la situació d'emergència i els desnonaments, el decret inclou l'obligació per als grans tenidors d'oferir un lloguer social de set anys per a les famílies que acreditin, mitjançant un informe dels serveis socials, la seva situació de vulnerabilitat. Oferir un lloguer social serà obligatori per a aquestes famílies tant si acaba el contracte de lloguer com si estan en procés de desnonament, o si són famílies que han ocupat el seu pis en el període anterior a sis mesos de l'aprovació del decret. El lloguer social, d'acord amb la Llei d'Arrendaments Urbans aprovada pel Govern de l'Estat aquest any, s'amplia de tres a cinc o set anys, depenent si el propietari és una persona física o jurídica. 

Una altra de les mesures per reduir la taula d'emergència habitacional, que a Catalunya està col·lapsada per la llista d'espera, és permetre la construcció d'allotjaments temporals en sòls públics o privats que estiguin destinats a equipaments. Aquests allotjaments no tenen cèdula d'habitabilitat i, per tant, són temporals, i seran gestionats pels municipis. L'Ajuntament de Barcelona ja va estrenar aquest mes els primers allotjaments construïts amb contenidors del port en sòl d'equipament.

En el primer bloc de mesures també hi ha l'ampliació de mecanismes per multar o expropiar edificis buits amb obres inacabades, per destinar-los al lloguer social; i també s'amplia el termini, fins al 2027, perquè els ajuntaments, les entitats i la Generalitat exerceixin el dret de tempteig i retracte en habitatges, un dret que s'amplia perquè la Generalitat pugui aplicar-lo en segones i terceres transmissions d'habitatge comprat anteriorment per grans tenidors.

Més sòl destinat a habitatge protegit

El decret també preveu mesures per ampliar el sòl destinat al parc d'habitatges de protecció social. Per començar, obliga els ajuntaments a elaborar en un any un inventari de patrimoni públic en sòl i habitatge, i en dos anys hauran de presentar un pla per desenvolupar-lo. El Departament de Territori calcula que existeix a Catalunya un potencial de 172.000 habitatges protegits. El nou decret també planteja ampliar les reserves d'habitatge social en sòl: a l'àrea metropolitana de Barcelona, la reserva mínima serà del 40% en sòl urbanitzable delimitat (els nous eixamples de les ciutats) i del 40% en sòl urbà no consolidat (dins de la ciutat però amb necessitats urbanístiques). Aquests percentatges seran d'almenys el 50% i el 40%, respectivament, als altres municipis catalans, a partir de l'any que ve, quan s'aprovi el Pla Territorial Sectorial d'Habitatge.

El decret també estableix que els habitatges protegits tinguin una qualificació permanent en la majoria dels casos. I, a la pràctica, el decret també actualitza les tarifes de venda i lloguer dels habitatges protegits en simplificar els mòduls i unificar-los en cada municipi. El preu, doncs, serà únic en cada municipi i en el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona només hi haurà un preu per a tots els seus municipis. Aquesta era una de les reivindicacions dels promotors.

Finalment, Calvet ha reivindicat l'índex de referència dels preus del lloguer com una eina de la Generalitat per propiciar una moderació en els preus del lloguer. Aquest índex es prendrà com a referència per a les polítiques públiques, i s'haurà de mostrar en tots els anuncis de publicitat i contractes de lloguer privats.

Ocupar quan no queda més remei

Activistes de la PAH, aquest dilluns a la plaça de Sant Jaume.
Activistes de la PAH, aquest dilluns a la plaça de Sant Jaume.

L'aprovació del nou decret ha estat una gran notícia per a les entitats que defensen l'accés a l'habitatge de les persones més vulnerables. Aquest dilluns al matí a la plaça de Sant Jaume, mentre la PAH celebrava l'èxit, una dona explicava el seu cas. La Mariana, amb dos fills, havia estat pagant un lloguer a una persona que deia que era el propietari del pis, fins que un desnonament sol·licitat pel veritable propietari, un fons d'inversió, li va revelar la veritat. La Mariana té un informe que acredita la seva situació de vulnerabilitat social, i va decidir quedar-se al pis malgrat no tenir títol de llogatera. El nou decret obliga l'entitat a oferir-li un contracte de lloguer social. Un altre cas és el de la Karima, una dona que vivia en un local comercial sense cèdula d'habitabilitat, i que per aquesta circumstància se li va denegar l'entrada a la taula d'emergència. Davant d'aquesta situació, la PAH va ocupar els pisos d'un edifici al carrer d'Aragó, propietat d'un fons d'inversió. Les famílies que viuen en aquest edifici hauran de rebre un lloguer social.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >