Selecciona Edició
Connecta’t

El Suprem avala abaixar el sou als funcionaris poc productius

Els jutges reconeixen un marge de discrecionalitat a l'Administració per retallar el plus de rendiment

Imatge d'arxiu d'oposicions a magisteri.
Imatge d'arxiu d'oposicions a magisteri.

La secció quarta de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Suprem acaba d'avalar que l'Administració pública pugui rebaixar el sou a una funcionària a través d'una retallada del complement de productivitat arran de la disminució del seu rendiment. Segons la sentència, en la normativa "queda clar que el que s'ha assignat en un determinat període no significa una assignació idèntica en un altre", és a dir, que el plus de productivitat no es consolida. A més, els jutges reconeixen un "marge de discrecionalitat de l'administració" per retallar aquest plus si cau la productivitat. En aquest cas, la cap de la funcionària va dir que no atenia el telèfon, no obeïa les instruccions i treballava menys del que corresponia.

La sentència, publicada dimarts, afecta una funcionària del Tribunal de Comptes, que va reclamar al Suprem que declarés no conforme a dret la resolució dictada per aquest organisme estatal el desembre del 2017 en la qual s'admetia el recurs imposat per aquesta treballadora pública contra la disminució del complement que cobrava per productivitat. La treballadora demanava que se li retornessin els 214,35 euros, més els interessos de demora corresponents.

Aquesta funcionària es va assabentar de la rebaixa del complement de productivitat quan es van publicar les quantitats aprovades per al segon semestre del 2016, d'acord amb les propostes formulades pels titulars dels diferents departaments del Tribunal de Comptes, que són els encarregats de repartir aquest plus.

Llavors va saber que la productivitat que se li havia assignat "havia tingut un descompte sever, ja que dels 1.313,32 euros corresponents al seu nivell administratiu només li van assignar 737,55 euros. Aquesta quantitat es va obtenir del descompte dels 15 dies de baixa que va tenir durant el semestre, més un descompte addicional de 414,35 euros en concepte de penalització", explica la sentència.

El gener del 2017, la direcció tècnica del departament per a qual treballava aquesta funcionària li va comunicar que el motiu de la rebaixa del complement de productivitat era "no atendre trucades telefòniques, no seguir les instruccions i fer menys volum de treball, fonamentant-ho tot en correus electrònics no aportats de la seva superiora directa (actualment destituïda d'aquest càrrec), i en l'aplicació informàtica utilitzada en les activitats de fiscalització, informació igualment no aportada", segons consta en la sentència que s'acaba de notificar.

Davant d'això, la funcionària demandant va presentar un escrit al Tribunal de Comptes l'1 de febrer del 2017 sol·licitant l'abonament de les quantitats descomptades indegudament, perquè entenia que "aquest descompte es basava en acusacions sense cap acreditació fefaent".

Posteriorment, el 24 de maig del 2017, l'organisme va publicar el repartiment de la productivitat del següent semestre (el primer del 2017) i aquesta vegada la productivitat assignada contenia un increment sobre els 1.313,32 euros corresponents al seu nivell administratiu, de 200 euros. D'aquesta manera, recuperava aquesta quantitat dels 414,35 euros penalitzats, però encara reclama a l'Administració els 214,35 euros citats abans.

Davant d'aquests fets, el Suprem ha decidit estimar parcialment el recurs contenciós administratiu interposat per la funcionària, i obliga el Tribunal de Comptes a admetre el recurs d'alçada de la demandant. Però, alhora, el Suprem "desestima la pretensió d'abonament de 214,35 euros" a aquesta treballadora pública.

Per tant, la funcionària manté part de la rebaixa del complement de productivitat decidida pels seus superiors i, per tant, el seu sou queda minvat. 

Fonts de la Secretaria d'Estat de la Funció Pública expliquen que "no tots els funcionaris reben la productivitat i, per a qui la percep, no és una quantitat sempre estable ni consolidable, i si el funcionari que la percep no compleix els requisits necessaris per rebre-la, es pot quedar sense aquest complement".

Altres fonts de l'administració precisen que, encara que hi ha casos de retirada o reducció d'aquest plus, no és habitual, tret que s'aboni per un programa concret o una campanya temporal.

La sentència del Suprem cita tant la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per al 1994 i el 2016, indicant que totes dues estableixen que el complement de productivitat "retribuirà l'especial rendiment, l'activitat i dedicació extraordinàries i l'interès o iniciativa amb què es duguin a terme els llocs de treball".

A més, assenyala que "de la regulació queda clar que el que s'assigna en un determinat període de temps no significa una assignació idèntica en un altre, sinó que es farà segons les apreciacions que corresponguin". Els jutges reconeixen un "marge de discrecionalitat de l'Administració" per retallar aquest plus si cau la productivitat i en aquest cas aquest marge de discrecionalitat el va exercir la que era cap de la funcionària afectada. En acusar-la de no atendre el telèfon, no seguir les instruccions ni rendir com se li exigia, l'Administració li va retirar el plus a la funcionària i el Suprem avalua aquesta decisió.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >