Selecciona Edició
Connecta’t

El Govern català i els comuns acorden una pujada d’impostos per 542 milions

Aragonès i la coalició d'esquerres tanquen un acord fiscal que modifica les principals taxes controlades per la Generalitat per facilitar l'aprovació dels Pressupostos del 2020

Reunió entre el Govern i els comuns, aquest dilluns.
Reunió entre el Govern i els comuns, aquest dilluns. EFE

Pere Aragonès, vicepresident de la Generalitat i conseller d'Economia, ha arribat a un acord amb Catalunya en Comú en matèria fiscal que afecta sis tributs i que permetrà a la Generalitat recaptar 542,6 milions d'euros suplementaris. El pla comportarà uns ingressos per a aquest 2020 de 173 milions. El republicà, que ha presentat l'acord, ha explicat que el pacte és el primer pas per aprovar definitivament els Pressupostos el mes de març. La Generalitat funciona amb els pressupostos prorrogats del 2017 per la paràlisi política que pateix Catalunya. “Tenim un acord en matèria d'ingressos i falta el de despeses. És la primera vegada en anys que hi ha un acord de pluralitat ideològica. Els ciutadans d'aquest país es mereixen uns serveis en regla”, ha afirmat Aragonès.

Amb la presència dels seus col·laboradors i la consellera de Presidència, Meritxell Budó, però no de la direcció dels comuns, Aragonès ha presentat l'acord basat en una fiscalitat “progressiva, verda i justa”. El pla preveu modificacions en sis tributs diferents: modificació en l'IRPF –rebaixa en el tram més baix i augment en els més alts– i de successions; millora de transmissions patrimonials per a famílies monoparentals; adaptació de taxes turístiques, pisos buits i begudes ensucrades. Finalment, creen un nou impost verd que gravarà la producció i l'emmagatzematge d'energia elèctrica.

El vicepresident català sosté que l'acord en ingressos serà el primer pas per aprovar definitivament els Pressupostos, que estan prorrogats a Catalunya des del 2017. “Els comuns han mostrat la seva disponibilitat a aprovar-los. Han mostrat responsabilitat de Govern i del país”, ha afirmat desvinculant el pacte de qualsevol acord en les negociacions d'investidura o dels pressupostos municipals. Els equilibris interns han comportat que en la mateixa conferència de premsa també hagi comparegut la neoconvergent Meritxell Budó, que ha beneït el pacte. La portaveu ha recordat, com Aragonès, que aquesta suma afecta el 15% dels ingressos totals de la Generalitat i que el 85% restant afecta el sistema de finançament, que consideren "injust".

Malgrat que la previsió és ingressar 542 milions, la xifra que el Govern recaptarà aquest any fruit dels canvis serà, no obstant això, molt inferior: 172,6 milions, la qual cosa representa menys d'una dècima de dèficit en un any en què ha d'arribar a l'equilibri. El pacte, que a partir d'ara s'haurà de tancar des de la perspectiva de la despesa per departaments, toca tots els impostos rellevants en els quals la Generalitat té alguna competència (IRPF, successions i transmissions patrimonials), en crea un de nou per a les elèctriques i eleva els gravàmens dels impostos de begudes ensucrades, pisos buits i la taxa turística. Aquests tributs es modificaran a través de la Llei de Mesures Fiscals, mentre que un altre impost inclòs en l'acord, el que grava les emissions contaminants dels vehicles, es modificarà aquesta setmana al Parlament a través de la modificació de la Llei de Canvi Climàtic.

El Govern assumeix canvis que fa un any es va negar a fer i que van ser la causa per trencar la negociació pressupostària. La principal novetat de l'acord és la creació d'un impost que afecta les companyies elèctriques (i també empreses de telecomunicacions) i que pretén castigar la seva incidència en el medi ambient. La Generalitat veu possible uns ingressos anuals per aquesta via de 145,1 milions d'euros, tot i que el 2020 l'impacte quedarà reduït a 72 milions. Per establir el gravamen es tindrà en compte la producció bruta d'energia dels últims tres anys i l'extensió de les infraestructures fixes. Pagaran tant nuclears com centrals hidràuliques, tot i que en aquest últim cas només pagaran una cinquena part.

L'altra fita de la negociació és una profunda modificació de l'impost de successions i transmissions, que comportarà ingressos anuals de 189,7 milions. En aquest cas, la recaptació prevista per aquest any és de 47,44 milions d'euros. La reforma penalitza els contribuents amb més patrimoni, els qui hauran d'assumir més coeficients multiplicadors en els grups de parentiu I i II (pares i fills i avis i germans), una mesura retirada el 2010. Així mateix s'ha decidit reduir la bonificació de la quota tributària per a aquests mateixos grups.

Com ja va avançar Catalunya en Comú, també hi ha acord per canviar l'IRPF, un cavall de batalla en el qual ERC sempre havia topat amb el sector neoconvergent del Govern, que s'oposava a apujar el tram autonòmic a les famílies amb més recursos. La modificació prevista vol aconseguir que hi hagi més progressivitat. Es crea un nou tram a partir dels 90.000 euros, en què els contribuents pagaran un 23,5% a la part catalana (dos punts més), mentre que en el tram següent (entre 120.000 i 175.000) se'ls aplica una pujada d'un punt, del 23,5% al 24,5%. Aquests canvis permetran millorar la tresoreria de la Generalitat en 31 milions d'euros.

Aquesta xifra, no obstant això, es veurà reduïda per la baixada en el tram inferior de l'impost de la renda, que suposarà una pèrdua d'ingressos de 12 milions d'euros, amb 205.000 contribuents afectats. En aquest cas s'ha decidit apujar el mínim personal que es calcula a tots aquells contribuents que acrediten unes rendes inferiors a 12.450 euros. Aquests canvis, no obstant això, trigaran a traslladar-se als ingressos de la Generalitat, ja que la recaptació de l'IRPF va amb retard respecte a la seva engegada.

La reforma tributària

JOSEP CATÀ

IRPF. L'acord preveu dues modificacions. La primera, un canvi en els contribuents que tenen una base liquidable igual o inferior a 12.450 euros, el mínim personal dels quals puja de 5.550 euros a 6.105 euros. Amb això s'aconsegueix una rebaixa del tipus mitjà efectiu per al tram més baix de la renda. La segona modificació és la creació d'un nou tram, de 90.000 a 120.000 euros, que passarà de contribuir un 21,5% a un 23,5%. El tram que va de 120.000 a 175.000 euros també puja fins al 24,5%.

Successions. Es modifiquen dos aspectes. El primer, la reintroducció dels coeficients multiplicadors per al patrimoni preexistent dels contribuents dels grups de parentiu I i II. Així, els contribuents que rebin una herència i que ja tenen un patrimoni elevat (a partir de 500.000 euros) tindran més càrrega impositiva. També es redueix la bonificació en la quota tributària dels grups I i II, tot i que es manté una bonificació del 99% en els cònjuges.

Transmissions patrimonials. En l'impost sobre transmissions patrimonials oneroses (TPO), que grava la compra d'habitatge habitual, per a les famílies monoparentals amb renda inferior a 30.000 euros anuals, el tipus passarà del 10% al 5%.

Taxa turística. L'acord preveu un augment de tarifes sobre la taxa turística, aplicant el recàrrec específic a la ciutat de Barcelona. Per exemple, en un hotel de 5 estrelles la tarifa actual de 2,25 euros passarà a 3,5 euros.

Impost sobre habitatges buits. Reducció de la bonificació de l'impost que s'aplica als grans tenidors d'habitatge buit que destinen una part del seu estoc d'habitatge a lloguer assequible.

Begudes ensucrades. S'arrodoneixen a l'alça els tipus impositius. De 0,08 euros el litre amb un contingut de sucre d'entre 5 i 8 grams passa a 0,10 euros. I per sobre de 8 grams el litre, el tipus passa de 0,12 a 0,15 euros.

Impost a les elèctriques. El pacte preveu la creació d'una nova figura que grava el risc de deteriorament que ocasiona la producció, l'emmagatzematge, la transformació i el transport de l'energia elèctrica. Queden fora de l'impost l'autoconsum i les energies renovables.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >