_
_
_
_
_

Barcelona acaba les obres dels primers pisos socials en contenidors

Els allotjaments, situats al centre, els ocuparan al gener famílies i gent gran desnonades

Edifici de 12 pisos socials fets amb contenidors a Barcelona.
Edifici de 12 pisos socials fets amb contenidors a Barcelona.Albert García

L'Ajuntament de Barcelona ha acabat, a pocs metres de la Rambla, al carrer Nou de Sant Francesc, les obres del primer edifici d'habitatge públic de lloguer d'Espanya fet amb contenidors marítims. Un total de 12 habitatges (d'una i dues habitacions, 30 i 60 metres quadrats) pensats per utilitzar-se de manera temporal per part de famílies que han estat desnonades i esperen un pis definitiu, i construïdes en sòl d'equipament.

Más información
Contenidors per sumar pisos al parc públic de lloguer
Els pisos prefabricats de Colau s’encallen per la burocràcia

El govern de l'alcaldessa Ada Colau els anomena allotjaments de proximitat provisionals (APROP) i la idea és que l'estada dels seus habitants sigui d'entre dos i cinc anys, fins a tenir un pis definitiu. Les obres van començar fa quatre mesos i està previst que rebin els seus primers habitants, tres famílies i persones grans del mateix districte de Ciutat Vella, després de Nadal.

Al contrari que altres projectes d'habitatge fets amb contenidors, que es deixen a la vista, en aquest cas tant l'equip d'arquitectes com el l'Ajuntament han optat per donar al projecte aspecte d'edifici convencional i tenir cura de la qualitat dels acabats. Es miri per on es miri, caminant pels pisos o els espais comuns no hi ha ni rastre de la procedència dels materials. En trepitjar, per exemple, no sembla prefabricat, perquè els contenidors tenen aïllament interior i exterior; les instal·lacions de les cuines i els lavabos són també d'obra. I la façana ha estat recoberta per millorar l'aïllament tèrmic. En conjunt, l'edifici supera els estàndards del màxim nivell de qualificació sostenible dels edificis, AA. El cost ha estat de 940.000 euros.

L'alcaldessa ha defensat els APROP per la seva "tècnica innovadora, sostenible i eficaç", que permet construir habitatge públic en un termini d'un any i mig, "respecte als sis o set anys de l'obra nova". "Ens permet aprofitar de manera provisional solars buits no previstos per a habitatge i sense fer modificacions urbanístiques". Colau ha lloat també l'alta eficiència en matèria de sostenibilitat d'aquests allotjaments i ha assegurat que "en una època en què la ciutadania ens demana solucions i després del fracàs de la cimera del clima, defensem un model que ha vingut per quedar-se".

Els APROP es van anunciar durant el darrer mandat dins de l'estratègia de l'equip de Colau de "lluitar contra l'emergència habitacional" i sumar pisos al parc públic amb totes les fórmules possibles: construint, rehabilitant, amb acords amb grans tenidors, comprant habitatge... Però la licitació i trobar empreses que poguessin fer els tres projectes anunciats no ha estat fàcil i va retardar els projectes. Per aquest motiu els altres dos projectes encara aniran amb més retard. El segon edifici amb contenidors, a Sant Martí, es licitarà a principis de l'any que ve.

L'experta en habitatge i presidenta de la Fundació Hàbitat-3, Carme Trilla, ha subratllat els avantatges dels APROP com una metodologia més per obtenir habitatge públic al bell mig de la ciutat –sense haver de recórrer a la perifèria– i ha celebrat, en aquest cas, el resultat d'un procés industrialitzat per construir pisos. "Les polítiques d'habitatge són molt complexes i els seus ritmes exasperants, aquesta eina és una de les solucions que més celeritat permet davant de l'emergència habitacional", ha assenyalat, i ha s'ha mostrat a favor que edificis com el del carrer de Nou de Sant Francesc es destinin a altres usos no provisionals, com habitatge per a joves. "És un model perfectament validable per a altres solucions a Barcelona o Catalunya".

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Clara Blanchar
Centrada en la información sobre Barcelona, la política municipal, la ciudad y sus conflictos son su materia prima. Especializada en temas de urbanismo, movilidad, movimientos sociales y vivienda, ha trabajado en las secciones de economía, política y deportes. Es licenciada por la Universidad Autónoma de Barcelona y Máster de Periodismo de EL PAÍS.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_