Selecciona Edició
Connecta’t

De la granja al menjador en vuit quilòmetres

Les comarques de l'Alt Urgell i la Cerdanya promouen l'alimentació de proximitat a les escoles

Un grup de nens en un menjador de l'escola rural d'Organyà.

Passen pocs minuts de la una i 38 nens de diferents edats entren pausadament al menjador. Són pocs perquè aquesta és l'escola rural d'Organyà (Lleida), un municipi que no arriba als 800 habitants, 60 dels quals van l'escola. En aquest centre, envoltat de muntanyes i aire pur, els escolars mengen un menú de veritable quilòmetre zero. Avui hi ha iogurt de postres, però un que no surt per la tele. És de la granja La Reula, situada en el mateix municipi, i que ha acabat la fermentació fa unes hores. Són iogurts acabats de fer i de producció local.

Aquests lactis només han recorregut vuit quilòmetres fins al menjador escolar. L’Ermengol i el Toni Majoral són els propietaris d'aquesta granja familiar, que fa pocs mesos que té la certificació ecològica, i a més de comercialitzar llet fresca, elaboren productes com iogurts, mató i formatge fresc. Aquest és el quart curs que participen en el programa Mengem d'aquí, una iniciativa dels consells comarcals de l'Alt Urgell i la Cerdanya, perquè els productors de la zona entrin a les escoles, i eduquin els alumnes en els beneficis de l'alimentació local.

Ermengol Majoral explica que abans d'adherir-se al programa, només servia els seus iogurts a un menjador escolar de la comarca. Però aquest curs, que és el quart del projecte, consumeixen els lactis de La Reula els alumnes de 16 centres públics, entre guarderies i centres de primària i secundària.

Un nen al menjador de l'escola rural d'Organyà (Alt Urgell).
Un nen al menjador de l'escola rural d'Organyà (Alt Urgell).

La granja té unes 500 vaques i ven la llet ecològica a una empresa envasadora més gran, Puleva, i a més té la seva pròpia marca comercial, de productes artesans que elaboren a l'obrador que tenen a la mateixa granja, que distribueixen en botigues, hotels i restaurants de la zona. No s'havien plantejat augmentar la presència als menjadors escolars fins que van conèixer aquest programa. Però entrar a les escoles és una bona manera d'arribar als consumidors del futur, reconeix Majoral, que assegura que “hi ha nens que ja demanen a casa seva els mateixos lactis que mengen a l'escola”.

L’ús de productes locals no ha repercutit en el preu del menú

Precisament aquest és l'objectiu del Mengem d'aquí, recalca Anna Gallart, coordinadora del projecte: que els nens aprenguin a menjar “sa, variat i sostenible amb la introducció del productor local”. Per fer-ho possible, el consorci ha disposat de finançament del Departament d'Agricultura de la Generalitat i del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) de la UE, a més de l'assessorament nutricional de la Fundació Alicia, que s'encarrega de la formació dels cuiners. Eva Álvarez, responsable de la cuina de l'escola Miret i Sans d’Organyà, explica que el principal canvi ha estat l'origen dels aliments, amb molts més de frescos i menys de congelats i processats: “Ara els menús contenen més verdura i menys arrebossats”.

Per reforçar els beneficis d'un menú de més proximitat i temporada, que segueix les recomanacions de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), també s'ha format els monitors, que expliquen als petits per què no se serveixen maduixes a l'hivern i tenen una taula a la paret on poden comprovar quines són les verdures i fruites de cada temporada.

Els impulsors del Mengem d'aquí també han treballat amb les famílies, que al principi tenien dubtes. Gallart explica que actualment el 70% de les famílies han acceptat bé el nou menú, un 15% n’estan molt entusiasmats i volen anar cap a una dieta encara més saludable i un altre 15% encara té reticències. Per això, el projecte té el suport del col·lectiu de metges de Pediatria dels Pirineus.

La cuinera d’un centre: “Ara hi ha més verdura i menys arrebossats”

És evident que a les muntanyes de l'Alt Pirineu i la Cerdanya no es troben tots els aliments que formen part del menú. Gallart explica que fan servir “el sentit comú” a l'hora de buscar els proveïdors. Primer van a l'entorn més immediat, on trobin productors de lactis, ous, llegums, carns o verdures, però per a altres aliments amplien el radi. Per exemple, l'oli es compra a productors de la comarca propera de les Garrigues. Actualment, hi ha 34 productors locals adherits al projecte, dels quals nou tenen certificació ecològica. La incorporació de productors locals als menjadors no ha repercutit en el cost del tiquet que paguen les famílies. Gallart assegura: “No encarir el preu del menú era un requisit”.

Una aposta alimentària de llarg recorregut que creix

El projecte Mengem d'aquí es va posar en marxa a l'Alt Urgell i la Cerdanya el curs 2016-2017, de manera que aquest és el quart des que es va implementar. La coordinadora, Anna Gallart, explica que encara és difícil treure’n conclusions. Però s'estan definint els indicadors que permetran comprovar l'impacte del projecte al territori, tant a nivell econòmic per als petits productors, com de salut per als escolars. Com a mínim, ja hi ha altres zones rurals de Catalunya que s'hi han interessat per replicar-lo. Per exemple, les comarques d'Osona i l’Alta Ribagorça han rebut l'assessorament dels impulsors i estan en contacte amb la Fundació Alícia, centre d'investigació i innovació en cuina, per iniciar la implementació a les seves escoles. “Cada territori és diferent”, explica Gallart, i el projecte ha d'adequar-se a les característiques de cada zona. També la comarca del Pallars Sobirà s'ha interessat a promocionar un programa d'alimentació de proximitat.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >