_
_
_
_
_

Colau exigeix a l’aeroport i al port zones de baixes emissions

Les dues infraestructures són un dels motors de la ciutat, tenen projectes d'ampliació sobre la taula i també són assenyalades per entitats veïnals i ecologistes

El creuer 'Harmony of the seas', l'any passat a Barcelona.
El creuer 'Harmony of the seas', l'any passat a Barcelona.Joan Sànchez

Mentre es prepara per restringir el trànsit als cotxes contaminants a partir de l'1 de gener de 2020, el govern de l'alcaldessa Ada Colau ha exigit aquesta setmana al port i a l'aeroport de Barcelona que preparin també zones de baixes emissions per reduir la contaminació de la qual són responsables. Les dues infraestructures són un dels motors de la ciutat, tenen projectes d'ampliació sobre la taula i també són assenyalades per entitats veïnals, ecologistes i la plataforma d'activistes ZeroPort. Port i aeroport responen que tenen els seus propis plans de millora ambiental.

Más información
Una línia vermella contra l'ampliació de l'aeroport de Barcelona
Cada turista contamina al dia a Barcelona l'equivalent a conduir 410 quilòmetres

L'empresa pública que gestiona els aeroports, Aena, respon que té un pla per reduir l'impacte ambiental de les seves instal·lacions, mentre recorda que són les aerolínies els qui han de vetllar per les emissions de les seves aeronaus. El Port de Barcelona, per la seva banda, admet que l'activitat portuària és responsable del 7,6% de la contaminació de NO2 i de l'1,5% de PM10 a la ciutat i posa de relleu el seu pla de millora de la qualitat de l'aire a les instal·lacions.

El consistori no es cansa de repetir que no n'hi haurà prou amb la Zona de Baixes Emissions (ZBE) per lluitar contra la contaminació i millorar la salut dels barcelonins. I defensa un paquet de mesures combinades: la restricció de vehicles, l'extensió de la xarxa de carrils bici, les superilles, la creació de noves zones verdes, la protecció d'entorns escolars... I mira més enllà: “Necessitem que el Port i l'Aeroport també presentin la seva Zona de Baixes Emissions, perquè la reducció de les emissions de la ciutat no pot recaure només en la circulació dels vehicles, a la reducció de contaminants s'han de sumar els vaixells i avions que arriben a la ciutat”, va afirmar aquesta setmana la tinenta d'alcalde d’Ecologia, Mobilitat i Urbanisme, Janet Sanz.

L'Eixample, zona d'ultrabaixes emissions?

El grup municipal d'Esquerra a l'Ajuntament de Barcelona va aconseguir dijous passat el suport unànime en el ple del districte de l'Eixample a la seva proposta d'implantar una Zona d'Ultrabaixes Emissions (ZUBE) en aquests barris del centre de Barcelona.

ERC no va concretar la seva proposta, però a Londres, la primera ciutat europea a posar en marxa una restricció tan estricta, l'àrea afecta el centre, on només poden entrar els vehicles amb estàndards mínims d'emissions, i la resta ha de pagar 14 euros si vol circular.

La declaració més contundent sobre aquestes infraestructures la va fer Colau el juliol passat, quan va plantejar “limitar-ne” l’activitat. La ciutat acabava de viure un episodi d'alta contaminació i l'alcaldessa es disposava a reunir entitats, ONG i partits per preparar la declaració d'emergència climàtica. L'alcaldessa va plantejar durant una visita al vaixell Rainbow Warrior de Greenpeace “posar límits i ser responsables en un canvi de paradigma de com s'utilitzen aquestes infraestructures, la presència de creuers, la qüestió energètica, la capacitat de l'aeroport... no es pot parlar d'ampliacions indefinides perquè hi ha un límit a la nostra ciutat i en totes les grans infraestructures que envolten la ciutat metropolitana”, va afirmar Colau defensant que Barcelona ha de ser “valenta i ambiciosa i fer-ho conjuntament amb la resta d'administracions”. L'octubre, en la reunió de la xarxa de ciutats pel clima C40, l'alcaldessa va proposar de limitar els vols en trajectes curts, que poden cobrir-se amb tren per lluitar contra la contaminació.

Fonts d'Aena al·ludeixen al seu pla per reduir l'impacte ambiental de la seva activitat a la seva xarxa d'instal·lacions, de la qual Barcelona és la segona en trànsit, després de Madrid-Barajas. L'aeròdrom barceloní tancarà el 2020 superant els 50 milions de passatgers i constatarà la tendència a l'alça que ha anat registrant la instal·lació: l'any 2000 no s'arribava als 20 milions de passatgers i una dècada més tard, el 2010, es va tancar l'any per sota dels 30 milions de clients.

Aena apunta que l'empremta ambiental dels avions és responsabilitat de l'estratègia “verda” de cada companyia, convertida en una eina més de màrqueting i fidelització. IAG, un dels gegants de l'aire —controla British Airways, Iberia i Vueling—, va anunciar recentment un compromís més gran per anul·lar gradualment la seva empremta d'emissions de CO2, fins a arribar al zero el 2050. Invertirà en combustibles sostenibles i renovarà la seva flota amb aeronaus menys contaminants.

De portes endins, Aena al·lega que treballa per mitigar l'impacte que genera el seu negoci i apunta que el 2050 tots els aeroports hauran de reduir a zero les seves emissions de carboni. L'any que ve el consum elèctric de tota la xarxa aeroportuària serà 100% d'origen renovable i per al 2026 ha d'estar desplegat un pla d'instal·lació de panells solars per aconseguir l'autogeneració elèctrica de les instal·lacions.

En el cas del port, el seu pla de millora de la qualitat de l'aire, aprovat el 2016 i actualment en revisió, inclou, segons fonts de l'autoritat portuària, l'“aposta pel Gas Natural Liquat com a combustible alternatiu per a vaixells, maquinària de terminal i camions i setmanalment acull el primer creuer del món propulsat amb aquest gas, AIDAnova.” El port destinarà, a més a més, 60 milions d'euros a electrificar els molls durant els propers vuit anys, instal·larà plaques fotovoltaiques a les terminals i s'ha adherit a la iniciativa internacional de ports World Ports Climate Action Plan. Les mateixes fonts recorden també que opera ferries “zero emissions”, o que ha incorporat cotxes elèctrics en la flota de les instal·lacions. Finalment, indiquen que al gener entrarà en vigor l'IMO 2020, una nova norma internacional que redueix la presència de sofre en el fuel marítim.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_