Selecciona Edició
Connecta’t

El polièdric Puig i Cadafalch, protagonista d’una nova revista

‘4 columnes’ neix per rellançar l'arquitecte, historiador de l'art, polític i periodista

La rèplica de les 'Quatre columnes' de Puig i Cadafalch, el dia que van ser inaugurades el 2011.
La rèplica de les 'Quatre columnes' de Puig i Cadafalch, el dia que van ser inaugurades el 2011.

Josep Puig i Cadafalch va aixecar quatre columnes el 1919 a la muntanya de Montjuïc, on es va celebrar l'Exposició Internacional del 1929. Però el nou projecte de la font lluminosa de Carles Buïgas —per equiparar Barcelona amb París, la ciutat de la llum— que va acabar construint-se, sumat al fet que les quatre columnes eren una enorme icona del catalanisme, va portar la dictadura de Primo de Rivera a derrocar-les el 1928. Dècades després, en “un acte de justícia històrica”, les quatre columnes es van tornar a aixecar, després d'una campanya popular, el 2011, amb la presència del president de la Generalitat. Però Puig i Cadafalch és l'autor d'un bon nombre d'edificis —Casa Amatller, Palau Macaya, Can Serra, Casa de les Punxes i la Fàbrica Casaramona, entre moltes altres—, que es troben entre els edificis més destacats del modernisme català, amb permís dels altres dos grans: Antoni Gaudí i Doménech i Montaner —que sumen nou edificis Patrimoni de la Humanitat entre els dos—.

Complex i inquiet, com la majoria de grans personatges, Puig i Cadafalch, a més d'arquitecte també va ser historiador, arqueòleg, matemàtic, historiador de l'art, interiorista, periodista, estadista i polític, i va arribar a ser el president de la Mancomunitat de Catalunya entre el 1917 i el 1924. Per comprendre el seu perfil polièdric —com es qualifica ara a tots els que conreen més d'una faceta— són molts els treballs i publicacions que ofereixen llum per conèixe'l millor. L'última, 4 columnes. L'univers de Josep Puig i Cadafalch, la revista que agafa el títol del monument derrocat el 1928 i que ha començat a publicar l'associació Amics de Josep Puig i Cadafalch, amb la funció “de donar la màxima difusió a tot el que envolta el món de Puig i el seu temps”, segons el president de l'entitat, Oriol Calvo, que explica que la seva idea és que “arribi a biblioteques i centres d'estudis, però també a un ampli públic i a llocs on publicacions com aquesta els costa accedir”. Per això, assegura, han fet una revista “rigorosa, amb continguts d'alta qualitat, però amena i visualment atractiva”.

Puig i Cadafalch jugant amb els seus dos gossos, en una imatge poc coneguda que es reprodueix en la revista del seu àlbum familiar.
Puig i Cadafalch jugant amb els seus dos gossos, en una imatge poc coneguda que es reprodueix en la revista del seu àlbum familiar.

Aquest primer número d'estrena arrenca amb un reportatge sobre la Casa Amatller, un dels bucs insígnies de Puig, signat per Santiago Alcolea, director de l'Institut Amatller d’Art Hispànic i de la nova revista que la defensa “com un fòrum per aprofundir en el seu estudi i coneixement”, a més d'una oportunitat per “recuperar els escrits que va publicar en els diversos àmbits, analitzant-los, interpretant-los i assenyalant la repercussió que van tenir en el seu moment i la vigència que poden continuar tenint”.

El segueix el periodista Joan Safont, que aborda la relació “entre tensió i col·laboració”, entre Puig i el Noucentisme; una conversa imaginària entre el protagonista de la publicació i un altre arquitecte, Esteve Mach, que compta amb l'afegit que les respostes són reals, extretes dels seus discursos, articles i els seus Memórias. Per la seva banda, Mònica Borrell Giró explica les excavacions realitzades el 1919 al teatre romà de Tarraco, Eduard Riu-Barrera repassa els actes de l'Any Puig i Cadafalch que es va celebrar el 2017, mentre que Maria Isabel Marin explica la participació de l'escultor Eusebi Arnau, un altre dels grans modernistes, en l'arquitectura de Puig i Cadafalch.

S'adhereix als criteris de The Trust Project Més informació >